El Penedès, vegueria pròpia?

L’Estatut de Catalunya preveu la desaparició d’un sistema de divisió territorial aliè al país com són les províncies i substituir-les per les vegueries, que era la divisió tradicional de Catalunya fins a la creació de les províncies a començaments del segle XIX. Aquestes han de dotar-se de més competències que no pas tenen les províncies, competències provinents de les extintes províncies i de la Generalitat de Catalunya.
En aquests moments només hi ha un consens ampli en l’establiment de set vegueries a Catalunya; això exclou la possibilitat que el Penedès (L’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia) esdevingui una vegueria pròpia.
Des del territori, des de les comarques que integrarien la vegueria del Penedès, han sorgit veus en defensa de la creació d’una vegueria pròpia. Destaca especialment la Plataforma per una vegueria pròpia. Un dels arguments esgrimits per la gent que defensa la seva creació és la por a quedar dissolts dins la vegueria de Barcelona. La macrocefàlia barcelonina ja ha causat els seus impactes territorials en tots els sentits a les comarques més properes a la capital, com és el Baix Llobregat i el Vallès. De fet, l’impacte de la metròpolis arriba ja al gran Penedès, especialment al Garraf. Segons ens afirma en Fèlix Simón, membre de la Plataforma Per una Vegueria Pròpia, el aconseguir tenir vegueria els permetria mantenir la personalitat d’aquest territori, entre altres coses, davant el fet metropolità de Barcelona.
Si en voleu conèixer més el que pensen i defensen la creació d’aquesta vegueria penedesenca, podeu escoltar en Fèlix Simón al Parlem de territori, parlem de medi ambient de Ràdio Sant Boi (89.4Mhz).

07oct08.mp3 - Entrevista a Plataforma per una Vegueria Pròpia

El vent a Sant Boi i comarca (II)

Ha passat més d’una setmana del temporal de vent i tot just comencem a prendre consciència del que ha succeït i a tenir les primeres dades: en el seu bloc, el regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Josep Maria Cervelló, ens dóna una primera xifra aproximada de 27.000 arbres afectats pel vent només a Sant Boi. Amb ell vaig poder copsar la magnitud de la tragèdia tot recorrent el nostre terme municipal. Però si volem anar valorant l’impacte sobre els nostres boscos i el repte del que significa gestionar un espai com l’entorn natural de Sant Boi, especialment el forestal, podeu anar als blocs d’en Xavier Sànchez, o al bloc d’en Ricardo Quemades: les imatges de la desfeta i l’enorme tasca que els propers mesos abans que arribi la calor i el perill d’un altre agent modificador del paisatge com és el foc, són evidents i posen de manifest que la gestió de l’entorn forestal d’un municipi metropolità com Sant Boi, no és gens monòtona ni fàcil. A més la dualitat orogràfica entre muntanya i pla del terme santboià i l’episodi de vent violent viscut, posen de manifest el complex comportament dels fenòmens meteorològics a escala local: a Marina el vent va poder circular sense grans obstacles, fent destrosses (imatge pals de llum) especialment als hivernacles o els senyals verticals de tot tipus però sense tombar els arbres. Aquests darrers, de fulla caduca la major part (àlbers, pollancres, figueres, etc.) i per tant sense el paravent de les fulles. En canvi a muntanya, l’arbre dominant és el pi blanc, de fulla perenne, tot i que de forma acicular que deixa passar força el vent... però no un vent violent com el que hem tingut. Per sort, els cirerers es trobaven en la parada hivernal, sense les seves fulles...

Hem d’aprendre del que ha passat i del passat també en podem aprendre. La climatologia història és una vessant poc coneguda a casa nostra. Un dels seus estudiosos és en Mariano Barriendos, doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Segons afirmava en una entrevista al diari Avui, “el 8 de setembre de 1447 es va viure un episodi molt semblant a Sant Boi i comarca, amb arbres caiguts, el pont de Sant Boi arrossegat pel vent i l’aigua, cases i teulades arrancades pel vent...”

A continuació us adjunto l’entrevista a Jordi Mazón, físic, meteoròleg i divulgador sobre qüestions meteorològiques. Forma part del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, departament que està estudiant per encàrrec de l’ajuntament de Sant Boi el que va passar aquell dia ventós de finals de gener.

Mediambient-03.02.09.mp3 - Entrevista a Jordi Mazón, meteoròleg

El vent a Sant Boi i comarca

Passats uns dies i arribada certa calma meteorològica i mediàtica, és hora de començar a estudiar i avaluar el que ha succeït en el nostre entorn natural. En primer lloc, lamentar la pèrdua irreparable de vides humanes, i en segon lloc, la pèrdua i destrossa de bens materials de tot tipus.

Centrant-nos en l’episodi de vent de la matinada i el llarg matí del 25 de gener, és inqüestionable que el vent que s’ha viscut a Catalunya, i especialment a la comarca del Baix Llobregat, ha estat fora del que és habitual en situacions climatològiques semblants. No tenim dades climatològiques oficials dels cops de vent que s’han registrat al nostre terme municipal, però si que tenim indicis o proves, a part de la pròpia experiència, que els cops de vent foren molt forts, fora del que és habitual. Només cal anar a donar un vol per als camins de Golbes, de l’Angle (foto) o al voltant de la carretera de Sant Climent per veure el paper transformador del paisatge que pot tenir el vent. No només és el foc, la pressió humana, o uns forts aiguats els agents transformadors del nostre paisatge, ara cal tenir més present el vent. També s’obre el debat de si caldrà intervenir en l’evolució lliure de determinades espècies vegetals, com és el cas del pi blanc, que sovint creix en proporcions i en indrets (al voltant de cases, en llocs exposats als corrents de vent) poc adients al tractar-se d’una zona d’alta freqüentació humana.

Deixant aquest tema de banda, la ventada del passat dissabte 25 de gener ha deixat diverses cicatrius al nostre paisatge. En alguns punts, observant la caiguda dels arbres i la orientació que aquests prenen, podem veure per on van circular els forts corrents de vent. Crida especialment l’atenció com en determinades collades entre muntanyes (Estret de Roques, Pedres Blanques), el vent va ser especialment violent. En d’altres llocs caldrà estudiar que hi devia passar, ja que l’explicació no és tant clara (potser remolinades). Segons ens ha explicat el físic i membre del Departament de Física Aplicada de la UPC (campus de Castelldefels), Jordi Mazón al programa que emetrem el proper dimarts al Parlem de territori, parlem de medi ambient, (a ¼ de 12 del matí) de Ràdio Sant Boi, en els colls el vent es va veure forçat a passar-los tot afegint-se al forts corrents que ja circulaven més amunt, incrementant-ne la intensitat encara més del que ja era. La imatge de la capçalera de la vall de Santa Bàrbara en vol ser un exemple.

En l’entrevista, en Jordi Mazón, que també és secretari de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM), ens explica com es formen els vents, el seu funcionament, quins vents són els més freqüents a la comarca, com actua la vall del Llobregat,etc. Mazón té diversos llibres publicats dedicats a la divulgació de la meteorològia i és un col·laborador habitual del programa de medi ambient de Ràdio Sant Boi. Destaca el seu coneixement i aportacions sobre el clima al Baix Llobregat, especialment la zona del delta del Llobregat. En el proper post podreu escoltar la seva opinió del que va passar el fatídic dissabte 25 de gener.

Salvem el Cabanyal de València

Ja fa més de 10 anys que els veïns i veïnes del barri del Cabanyal-Canyamelar de València estant organitzats fent front a un ambiciós projecte urbanístic impulsat per l’ajuntament de València, el qual en cas de portar-se a terme, significaria la desaparició del barri tal i com l’hem conegut fins als nostres dies.
La principal actuació a fer és l’obertura de l’Avinguda de Blasco Ibáñez, tot travessant el barri. Aquest fet significaria la desaparició de nombrosos edificis que donen personalitat a aquest barri mariner, barri amb una personalitat pròpia destacada.
En l’entrevista a Faustí Villora, portaveu durant molts anys de la plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar, ens explica com han estat aquests anys de lluita veïnal per la salvaguarda de la trama i el paisatge urbà del barri.
Malauradament, des de fa pocs dies el Tribunal Suprem ha donat la raó a l’ajuntament de València per tirar endavant el perllongament de l’avinguda de Blasco Ibáñez. Caldrà veure en l’actual context de crisi, i en la conscienciació cada cop més arrelada dels veïns i veïnes del barri però també de la resta de la ciutat, si es materialitza el projecte tal i com es volia fer inicialment fa deu anys.

MEDIAMBIENT 13.01.09.mp3 - Salvem el Cabanyal (València)

El Patrimoni del Canal de la Dreta (I)

La creació dels canals de reg al delta del Llobregat va significar una autèntica revolució agrícola al delta del Llobregat. Es va passar del groc del secà al verd del regadiu.
Un testimoni d'aquella infraestructura que va transformar el delta és el Salt de la Mosset. Es tracta d'una partió del canal de la Dreta situada aprop d'un conegut centre comercial del Prat de Llobregat. En aquest punt trobem la divisòria del canal, un direcció al Llobregat i el més ample direcció cap al ucli urbà d'el Prat. També hi ha un petit salt d'aigua que li dóna nom. El que desconec és el terme Mosset. Al costat mateix hi ha una petita i senzilla casa que era la que habitava el zelador del canal.
Ara tot això es troba greument amenaçat per la futura construcció de l'eixample nord d'el Prat. Serà conservat el salt de la Mosset? i el canal,serà sepultat i amagat o bé integrat dins el nou barri?. Si atenem l'experiència, molt hem temo que correrà la mateixa sort que la masia veina de Can Carlets, desapareguda per poder construir el barri "sense noses". Per què no es va salvaguardar com un equipament per al futur barri?