26 de febrer, 2009

Les nevades al delta del Llobregat


La situació geogràfica del delta del Llobregat, juntament amb l’orografia del seu entorn, fan que gaudeixi d’un clima mediterrani litoral, amb hiverns suaus i estius no excessivament calorosos encara que força xafogosos.

Les precipitacions són les pròpies del clima mediterrani litoral, encara que al delta es produeix una anomalia climàtica que fa hi plogui una mica més que no pas, per exemple, a Collserola. En Jordi Mazón ha fet importants aportacions sobre aquest tema. Aquestes precipitacions es produeixen gairebé en tota la seva totalitat en forma de pluja. Dic gairebé perquè de tant en tant tenim algun episodi de calamarsa, o de neu. Ara fa tot just quatre anys, un dilluns al matí, el delta i totes les muntanyes del seu entorn es llevaven blanques. Les glaçades també són força puntuals al delta però no excepcionals. De tant en tant, els pagesos de Marina pateixen les conseqüències d’episodis de forts freds, d’aire siberià, afectant per exemple les carxoferes de forma greu, tal i com va passar l’any 1985.

Malgrat aquests episodis de fred, la pagesia al delta troba un espai geogràfic força privilegiat per desenvolupar-se: hi ha un sòl ric, aigua per al reg, hiverns suaus i sovint assolellats, i un mercat a les portes del mateix camp a qui servir.

12 de febrer, 2009

El Penedès, vegueria pròpia?


L’Estatut de Catalunya preveu la desaparició d’un sistema de divisió territorial aliè al país com són les províncies i substituir-les per les vegueries, que era la divisió tradicional de Catalunya fins a la creació de les províncies a començaments del segle XIX. Aquestes han de dotar-se de més competències que no pas tenen les províncies, competències provinents de les extintes províncies i de la Generalitat de Catalunya.
En aquests moments només hi ha un consens ampli en l’establiment de set vegueries a Catalunya; això exclou la possibilitat que el Penedès (L’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia) esdevingui una vegueria pròpia.
Des del territori, des de les comarques que integrarien la vegueria del Penedès, han sorgit veus en defensa de la creació d’una vegueria pròpia. Destaca especialment la Plataforma per una vegueria pròpia. Un dels arguments esgrimits per la gent que defensa la seva creació és la por a quedar dissolts dins la vegueria de Barcelona. La macrocefàlia barcelonina ja ha causat els seus impactes territorials en tots els sentits a les comarques més properes a la capital, com és el Baix Llobregat i el Vallès. De fet, l’impacte de la metròpolis arriba ja al gran Penedès, especialment al Garraf. Segons ens afirma en Fèlix Simón, membre de la Plataforma Per una Vegueria Pròpia, el aconseguir tenir vegueria els permetria mantenir la personalitat d’aquest territori, entre altres coses, davant el fet metropolità de Barcelona.
Si en voleu conèixer més el que pensen i defensen la creació d’aquesta vegueria penedesenca, podeu escoltar en Fèlix Simón al Parlem de territori, parlem de medi ambient de Ràdio Sant Boi (89.4Mhz).


07oct08.mp3 - Entrevista a Plataforma per una Vegueria Pròpia

03 de febrer, 2009

El vent a Sant Boi i comarca (II)












Ha passat més d’una setmana del temporal de vent i tot just comencem a prendre consciència del que ha succeït i a tenir les primeres dades: en el seu bloc, el regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Josep Maria Cervelló, ens dóna una primera xifra aproximada de 27.000 arbres afectats pel vent només a Sant Boi. Amb ell vaig poder copsar la magnitud de la tragèdia tot recorrent el nostre terme municipal. Però si volem anar valorant l’impacte sobre els nostres boscos i el repte del que significa gestionar un espai com l’entorn natural de Sant Boi, especialment el forestal, podeu anar als blocs d’en Xavier Sànchez, o al bloc d’en Ricardo Quemades: les imatges de la desfeta i l’enorme tasca que els propers mesos abans que arribi la calor i el perill d’un altre agent modificador del paisatge com és el foc, són evidents i posen de manifest que la gestió de l’entorn forestal d’un municipi metropolità com Sant Boi, no és gens monòtona ni fàcil. A més la dualitat orogràfica entre muntanya i pla del terme santboià i l’episodi de vent violent viscut, posen de manifest el complex comportament dels fenòmens meteorològics a escala local: a Marina el vent va poder circular sense grans obstacles, fent destrosses (imatge pals de llum) especialment als hivernacles o els senyals verticals de tot tipus però sense tombar els arbres. Aquests darrers, de fulla caduca la major part (àlbers, pollancres, figueres, etc.) i per tant sense el paravent de les fulles. En canvi a muntanya, l’arbre dominant és el pi blanc, de fulla perenne, tot i que de forma acicular que deixa passar força el vent... però no un vent violent com el que hem tingut. Per sort, els cirerers es trobaven en la parada hivernal, sense les seves fulles...

Hem d’aprendre del que ha passat i del passat també en podem aprendre. La climatologia història és una vessant poc coneguda a casa nostra. Un dels seus estudiosos és en Mariano Barriendos, doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Segons afirmava en una entrevista al diari Avui, “el 8 de setembre de 1447 es va viure un episodi molt semblant a Sant Boi i comarca, amb arbres caiguts, el pont de Sant Boi arrossegat pel vent i l’aigua, cases i teulades arrancades pel vent...”

A continuació us adjunto l’entrevista a Jordi Mazón, físic, meteoròleg i divulgador sobre qüestions meteorològiques. Forma part del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, departament que està estudiant per encàrrec de l’ajuntament de Sant Boi el que va passar aquell dia ventós de finals de gener.




Mediambient-03.02.09.mp3 - Entrevista a Jordi Mazón, meteoròleg