El delta del Llobregat en la Setmana Europea de la Custòdia del Territori

PARC AGRARI SI. PARC NATURAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT TAMBÉ!

Vista parcial del Parc Agrari del Baix Llobregat des de Sant Ramon.

                                

La societat civil catalana fa temps que està desperta i que vol ser escoltada. El país bull en moltes qüestions però n’hi ha dues que aquests darrers temps en són protagonistes: la primera és la voluntat de les catalanes i catalans d’anar més enllà com a comunitat nacional dins el món. La gent empeny amb força i les coses comencen tot just a moure’s.

La segona causa que ha fet que moltes persones es mobilitzessin ha estat la seva oposició a la destrucció del delta del Llobregat amb la construcció de l’Eurovegas al seu damunt. I això últim s’ha guanyat. És però, només una batalla dins la guerra per la preservació d’un model de territori i de país que va estretament lligat a la causa de la construcció de l’Estat propi: una Catalunya respectuosa amb ella mateixa. En molts balcons aquests dies s’han vist juntes l’estel·lada amb el domàs d’Aturem Eurovegas.

La gent del delta tenim clar que malgrat haver guanyat una batalla que semblava impossible, els enemics al país de qualitat que volem hi són. I sabem que cal passar de les aparences en la protecció del territori a la seva protecció i potenciació real. Les inversions que no arriben mai al Parc Agrari en posar al s. XXI tota la seva xarxa de reg i desguàs, la millora real d’accessos, dels camins o la falta d’orientació professional de joves vers al món agrari, en són una mostra d’aquesta falta d’inversió.

I respecte als espais naturals els hi passa una cosa semblant, tot i algunes passes positives els darrers anys com la zona de Cal Tet però amb d’altres molt deixades com al Remolar-Filipines. Cal anar més enllà. Cal passar dels Espais Naturals del Delta del Llobregat per anar cap al Parc Natural del Delta del Llobregat.

La gent del delta i tota la societat civil sabem que ens tocarà vetllar perquè això sigui així.

Acte reindivicatiu i concert final dissabte 15

L'evolució dels usos del sòl al delta del Llobregat :1920-2020?

Aquesta sèrie de tres mapes ve a donar continuïtat a un conjunt original de cinc mapes que vaig dibuixar a començaments de la dècada passada per al llibre "Les basses de Can Dimoni, Sant Boi. Delta del Llobregat".

Ara n'he afegit dos de nous junt amb el mapa corresponent a l'any 1920: el del 2011 i un mapa futurible del 2012, el qual incorpora la ciutat de Las Vegas entremig de Sant Boi, Cornellà i del Prat. En aquest cas, la taca vermella he fet que s'aturi davant les basses de Can Dimoni(són ZEPA i Xarxa Natura 2000), cosa que podria ser que no sigui així i també acabessin sota la metàstasi urbana.

En 100 anys es produeix la transformació absoluta del delta i l'arribada de tot tipus d'usos. Es trenca l'equilibri natural entre l'activitat humana, bàsicament agrícola en el marge dret, i de tipus més industrial en el marge esquerra. Però podríem dir que fins a l'any 2011, el cinturó verd agrícola que separa Sant Boi del Prat, està força respectat. És el rovell de l'ou del Parc Agrari del Baix Llobregat. I el punt on trobem la major part del patrimoni històric, especialment les masies.

El mapa de futurs usos del sòl ha volgut incorporar, molt esquemàticament, el planejament vigent sobre el delta: nous barris com l'Eixample Nord i Sud del Prat, amb un impacte no menyspreable; el Pla de Ponent de Gavà (també en marxa) i sobretot la ciutat que es vol impulsar sota el nom d'Eurovegas.

Molt probablement el color vermell urbanitzador serà superior al que he dibuixat: que passarà amb la falda de Sant Ramon (Oliveretes)?, o la zona de Gavà Mar?, sempre en contínua expansió.

El que està clar que el model de territori està en joc: o triem Mèxic DF o Copenhague. La sostenibilitat en consum d'aigua, energia i mobilitat d'aquesta expansió urbana és trencadora i aguditza la dependència de l'àrea de Barcelona. La desaparició de l'espai agrícola, i la seva degradació del que no es construeixi, també faran augmentar més la dependència, en aquest cas alimentària. I d'entrada la destrucció de 1500 llocs de treball relacionats amb la pagesia i la pèrdua d'un pulmó verd, pulmó que és el DNA de la comarca del Baix Llobregat. Per això, i molts altres motius, la gent del fang, diem No a l'Eurovegas!

Discurs al Ple de Sant Boi en nom de la Plataforma Aturem Eurovegas (29/5/12)

Benvolgut alcalde, regidors i públic, des de la Plataforma Aturem Eurovegas volem deixar palès en aquest Ple les nostres raons per les quals gent diversa d’arreu ens ha portat a ser avui aquí.

Evidentment en 5 minuts no dóna temps d’exposar totes les raons en contra de la possible construcció d’una rèplica de la ciutat de Las Vegas a Europa, com va publicar el Daily Telegrah, novembre de 2011 que és quan va començar a aparèixer aquest tema sempre via premsa. I com bé és públic, un dels dos llocs candidats és el delta del Llobregat, l’altre és al sud de Madrid.

La premsa del nostre país es va fer ressò de la visita del sr. Adelson (màxim accionista de Las Vegas Sands) al president de la Generalitat. També de la visita in situ del sr. Adelson a la zona oferta, el nostre terme municipal sense anar més lluny. Això ens va fer saltar les alarmes.

En primer lloc sobta l’oferiment de l’espai triat, tota la Marina santboiana, un sector de Cornellà, un serrell del nord del terme del Prat i arribant fins a la Marina de Viladecans: o sigui el Parc Agrari del Baix Llobregat, sòl no urbanitzable, el qual forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona juntament, per citar-ne un parell, el Parc de Collserola o el del Montseny. I contradient el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat l’abril de 2010 i que confirmava aquesta protecció...

És un fet, el plantejar fer desaparèixer l’espai no construït del delta per complet, que ni en temps del Franquisme s’havia arribat a plantejar un projecte similar: urbanitzar-ho per complert TOT. Amb l’arribada de la Democràcia es va voler confirmar que aquest espai no es destruís.

Fins a l’arribada d’aquesta proposta, la gestió del planejament del delta dels darrers anys havia estat a l’alçada d’un país avançat, sabent combinar i compensar, el creixement logístic, especialment el port, amb la protecció i actuacions de millora de l’entorn natural i agrícola, creant els consorcis del Parc Agrari i el dels Espais Naturals del Delta del Llobregat...

Ara, el fet que algú des de fora ens plantegi anar enrere i desfer el consens i la voluntat de totes les administracions amb competències sobre aquest territori, ja és motiu de rebuig.

Ens trobem amb la manca de transparència (als ciutadans no se’ns diu res de forma oficial), i d’ètica democràtica, que encara agreuja encara més la qüestió; i pel que fa al planejament i el seu menyspreu, abandonant el model seguit fins ara, propi d’un país europeu i madur, i la tornada a un nou desarrollismo tan criticat, al model del totxo que tan mal ens està fent, la veritat desconcerta i indigna... s’ens estan rifant el delta, el nostre model de territori!

En segon lloc, en el cas concret d’aquest projecte. Què voldria dir construir una ciutat com Las Vegas al bell mig de Marina?

En primer lloc, estem parlant d’un tipus de negoci en que els seus ingressos i atracció es basen en el joc i es complementen amb activitats comercials. No és el MIT de Massachussets precisament.

Què i qui pot venir a instal·lar-se al voltant d’aquest complex? De ben segur que no seran centres de recerca I+D. Perquè Sant Boi passarà a ser perifèria de Barcelona  a ser perifèria de Las Vegas.

En segon lloc, segons el que s’ha anat sabent via premsa econòmica i generalista, la nova ciutat arribaria a una extensió d’unes 800 hectàrees; és a dir, una extensió urbana igual o superior a la de ciutats com Girona, Lleida o Tarragona.

I aquestes 800 hectàrees no són al desert de Nevada. Qualsevol projecte que vulgui ocupar aquest espai significa per Sant Boi i el delta la destrucció d’una quarantena de masies (gairebé totes! Cal Penyasco, Cal Tomabrella) i d’un paisatge cultural elaborat durant segles, amb quilòmetres de valls, pluvials i filloles, que ha donat fires com la Puríssima o activitats com la Carxofada.

En definitiva, la pèrdua de la nostra identitat com a col·lectiu i la seva substitució per una cultura de cartró pedra, banal i aliena al país.

Però hi ha més conseqüències de la pèrdua de l’espai agrari:

-          dependència absoluta dels aliments que venen de fora (en contra de les polítiques actuals dels aliments de km0).

-          Inviabilitat dels espais humits del delta, entre ells les basses santboianes de Can Dimoni.

-          Agreujament de la disponibilitat d’aigua dels aqüífers del delta a causa de la limitació de recàrrega per infiltració per pluja i reg dels pagesos.

-          Augment de la subsidència del delta, al construir-hi més a sobre.

-          Afectació al recent recuperat Parc  Fluvial del Llobregat, amb una gran avinguda a sobre...

Però concretant a Sant Boi, si mai cap projecte constructiu, el que sigui, i acaba venint i ocupant gairebé 1/3 part del nostre terme municipal, que significarà més enllà del que he dit fins ara?

Doncs ben senzill, abandonar el consens i desfer el model de ciutat i territori que entre TOTS, dic tots, hem anant bastint des de l’arribada de la democràcia als ajuntaments. És a dir, desfer les polítiques municipals d’aquestes últimes dècades en que Sant Boi tingués un creixement ordenat, no explosiu, buscant integrar la ciutat amb el seu entorn natural i agrícola, amb polítiques de protecció vers aquests espais, com és l’impuls i defensa del propi Parc Agrari i la integració dins el consorci que el promou,o les actuacions dutes a terme a les basses de Can Dimoni i la integració d’aquest ajuntament al Consorci dels Espais Naturals del Delta. Un model on tots, partits, entitats i ciutadania hem tingut clar que el creixement econòmic no passa per les requalificacions de sòls i pel totxo massiu, i que ara n’estem pagant les conseqüències...

Acabant ja, avui donant suport a la moció que s’ha de votar, i que ve avalada per la feina dels 38 anys d’història del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del qual en formo part, teniu la oportunitat, com a representants de la ciutadania, de reafirmar aquest compromís amb Sant Boi i del model de ciutat basat en els seus valors històrics, culturals i naturals, reafirmant un model de ciutat de creixement equilibrat, amb personalitat, i que pugui passar a generacions futures de santboians i santboianes.

Finalment, ja a títol personal, com bé sabeu molts de vosaltres, qui us parla és fill d’aquest paisatge, la Marina de Sant Boi. Junt amb ell, el paisatge de les vinyes de cirerers a muntanya conformen el nostre paisatge, digne com qualsevol altre,.... no el deixem perdre.

Gràcies per la seva atenció.

La Marina de Sant Boi l'any 2016?

A dalt podem veure una simulació de com podria quedar la Marina, en aquest cas la zona del Riu Mort i la Ribera, zones situades al marge dret del riu, així com també el sector Salines-Serrallo de Cornellà, ja al marge esquerra.

De color clar i encerclada ens apareix l'espai no construït ofert a Las Vegas Sands. Els gratacels anirien situats entre Cornellà i Sant Boi, la zona més allunyada de l'espai aeri de l'aeroport.

Com sovint s’afirma hi ha imatges que valen més que mil paraules... Si els diferents informes crítics vers l’Eurovegas (veure CECBLL) o el que es vulgui construir al delta són ja són prou contundents, no hi ha res més impactant que provar d’imaginar que vol dir una ciutat de nova planta al bell mig de la plana de la Marina.

Una illa urbana amb lleis pròpies amb un urbanisme que posaria fi a un paisatge cultural que és part del DNA de la comarca del Baix Llobregat. Sabrem respectar el nostre propi territori? Per què no hi ha una aposta real per potenciar aquest espai agrícola i les seves masies? I per què sempre en aquest país han d’haver-hi megaprojectes lligats a requalificacions de sòl lligats a la construcció, ja siguin JJOO, Expos,etc.

La imatge es prou eloqüent: Sant Boi passa a ser perifèria de Barcelona a perifèria de Las Vegas Sands Europe. Si mai ve una cosa així, que no ens passi res!.

Le canal de la rive droite du fleuve Llobregat. Paysages et biodiversité de l’espace métropolitain de Barcelone

Ahir vaig rebre el llibre que recull un capítol sobre el canal de la Dreta del Llobregat i el delta del Llobregat, escrit en francès i publicat a França per l’editorial Editions Quae. D’entrada dir que va ser una satisfacció que ens demanessin poder publicar aquest article en aquest llibre De l’eau agricole à l’eau environnementale. Juntament amb altres autors de diversos països mediterranis, en Josep M. Panareda i jo mateix hem tingut la oportunitat de poder explicar i donar a conèixer el nostre estimat delta del Llobregat.

La paradoxa ha estat la coincidència de la publicació d’aquest llibre a França aquest 2012, i que jo l’hagi rebut en aquestes dates en que el delta del Llobregat s’ha posat a la venda. En l’article fem un breu repàs de com ha evolucionat el paisatge del delta, el paper de l’aigua com a motor dels canvis i de com els darrers anys, la nostra societat i els nostres representants polítics havien sabut evolucionar del no planejament o desarrollismo a una gestió del territori propi d’una societat madura i conscient del valor dels espais no construïts com són els Espais Naturals del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat: .”..il y a una volenté de la protéger. Cette protection se concrétise par la création du Parc agricole du Bas Llobregat.”  diem en el llibre.

Fins a molt pocs mesos podíem anar per Europa explicant com s’havia gestionat el delta del Llobregat, i com l’administració havia sabut planificar l’expansió logística del port i l’aeroport i la creació dels consorcis de protecció dels espais agrícoles i dels espais naturals.

Ara, davant l’abandonament del planejament consensuat, madur i l’aposta d’un territori equilibrat es planteja sense embuts la tornada enrere a dècades passades, la tornada al no planejament, o al planejament a cop de milionari que "s’encapritxa" del nostre territori, i la sensació és d’una gran estafa... i de vergonya si mai hem de tornar a França o allà on sigui a explicar com els nostres governants es van vendre el planejament del nostre país.

El plànol parcel·lari de Sant Boi de Llobregat de 1861 i els usos del sòl agrícola. Un estudi aproximatiu

L'amillarament de 1861 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ens permet saber com era el paisatge agrícola del terme santboià a l'inici de la segona meitat del segle XIX.

En el seu moment varem fer una reconstrucció cartogràfica i estadística a partir de la informació del propi amillarament així com del plànol parcel·lari que l'acompanya.

El resultat ens dóna un paisatge aproximat del paisatge agrícola del moment. El més sorprenent potser per a molts, és descobrir un delta dominat pel secà, especialment cerealístic. I la presència dels anomenats emparrats. I és que en aquell moment, pel resultat que declaren els propietaris i pagesos, el canal de la Dreta encara que construït, no està regant les terres. El regadiu va revolucionar l'agricultura dels pobles del delta, en aquest cas del marge dret, arribaria molt poc temps desprès.

Podeu consultar aquesta recerca que vaig fer conjuntament amb el també geògraf Antoni de Haro a través de la Revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia (núm. 49), societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Guies d'itineraris sobre les masies del Parc Agrari del Baix Llobregat

Aquests dies de defensa del Parc Agrari del Baix Llobregat són nombroses les peticions d'informació sobre la història, el patrimoni i el valor natural d'aquest lloc. La gent busca informació sobre el seu paisatge, les seves masies,etc. Els ha estat un descobriment saber i passejar-se per uns paratges que desconeixien o que no pensaven que fossin tan interessants a tocar de Barcelona...

Junt amb aquest primer descobirment, immediatament hi ha qui demana informació, saber-ne més i es sorprenen de la falta d'informació en general, de publicacions,... Estem parlant per cert un dels parcs que formen l'Anell Verd al voltant de la gran Barcelona (juntament amb els parcs del Garraf, Collserola o la Serra de Marina i impulsats per la Diputació de Barcelona).

La realitat de la divulgació sobre el Parc Agrari del Baix Llobregat té el seu grau de complexitat. Aquest parc, a diferència dels altres que envolten la gran urbs, hi ha una activitat econòmica, la pagesia, que en viu i en fa el "manteniment". Això fa que calgui fer una bona gestió entre la gent que viu de la terra i manté aquest espai i els visitants, i evitar que una gran afluència de visitants causés distorcions als pagesos. Això ens pot explicar, en part potser, aquesta deixadesa en general de divulgar vers el Parc Agrari. Però per altra banda, ens trobem allò tan conegut de, quan menys la gent conegui una cosa, més fàcil destruir-la...

En qualsevol cas, si voleu conèixer les masies i el paisatge agrícola que les envolta, entre l'any 2003 i el 2005, varem publicar un parell de senzilles guies sobre el paisatge i les masies del terme de Sant Boi corresponent al delta del Llobregat. A través del desparegut Patronat Municipal de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Sant Boi, la col·lecció Passejades per Sant Boi, històries i paisatges, l'any 2003 es va publicar el núm. 12 amb el títol La Marina de Sant Boi: El Riu Mort i la Ribera; i l'any 2005 va ser publicat el núm. 14 amb el títol La Marina de Sant Boi II: Entre la carretera de Sant Boi al Prat i la València. Aquestes guies es situen a la zona on es vol construir la ciutat d'Eurovegas.

Les guies proposen uns itineraris per fer-los a peu o en bicicleta, i van assenyalant el que anem veient pel camí, especialment les masies però també elements del reg o espais com les basses de Can Dimoni. Aquestes basses, també tenen una publicació dedicada, i a on també s'explica la evolució del paisatge del delta del Llobregat. Aquesta informació, però, la publicaré en un pròxim post al bloc.

El impacte de la ciutat Eurovegas sobre el patrimoni cultural de Sant Boi i comarca

El impacte de la ciutat Eurovegas sobre el patrimoni cultural de Sant Boi i comarca

Sempre segons les informacions que s’han anat sabent per premsa, l’espai no construït (zona agrícola coneguda com a Parc Agrari) situat entre les ciutats de Sant Boi, Cornellà, el Prat i Viladecans veurie néixer una altra ciutat, aliena completament al territori, la història i la cultura del país. Seria la primera ciutat privada a Catalunya i governada a milers de quilòmetres de casa nostra. D'això en diuen globalització. En diversos mapes també apareguts en diversos mitjans, aquesta nova ciutat li caldria una superfície d’unes 800 hectàrees; una superfície més extensa que la primera ciutat de la comarca en població, Cornellà de Llobregat.

Com bé s’ha dit, aquest immens espai que es vol sacrificar en nom del desenvolupament econòmic, no és el desert de Nevada: hi trobem un paisatge cultural forjat durant segles per part de pagesos, pastors i menestrals (la gent del fang com els anomenava en Jaume Codina) que van anar colonitzant el delta del Llobregat.

El paisatge actual, el que ens resta, és un pòsit de la història del delta, de Barcelona i de Catalunya. Trobem un paisatge humanitzat per la pagesia, amb elements per dominar l’aigua quan aquesta era una amenaça (segons marges o terraplens, closos a les masies,...). Trobem l’aigua com a motor de desenvolupament agrícola amb el Canal de la Dreta del Llobregat (segona meitat s. XIX) amb nombrosos ponts originals de l’època, amb les regadores o filloles però també les pluvials i els valls; tot un paisatge lligat a l’agricultura de regadiu i a un llenguatge i mots del català molt propis d’aquestes terres...

Junt amb això trobem encara un important patrimoni constructiu, les masies. La casa de pagès és l’exponent potser més destacat d’aquest paisatge cultural, únic a Catalunya, com és la Marina del delta del Llobregat. La majoria són en terme de Sant Boi però algunes d’elles les trobem al Prat. Són desenes les masies existents que ara, d’un sol cop podem perdre:

Cal Penyasco, Cal Tombarella, Cal Xic del Parellada, Cal Pastera, Cal Pinques, Cal Monjo (la masia més antiga de totes), Cal Jagó, Can Comas, l’Hostal de la Rosa, Can Ferrers, Can Parellada, Cal Llopis, Can Pica-Sal, Cal Curacero, Cal Nani, Cal Pelut, Cal Jover, Cal Gaietano, Cal Salom, Cal Sans, Cal Sardà, Mas Pineda, Ca la Rossa, Cal Pau Gros, Cal Florèncio, Ca la Francesa, Ca l’Inglada, Cal Notari, Cal Missaire, Cal Francès, Cal Cantí, Cal Gallina, Cal Rovira, Cal Mataberres, Cal Bonic,... només per citar-ne algunes!.

És un impacte sobre el nostre patrimoni, un abans i un després sense possibilitat de rectificació. La pèrdua definitiva de la nostra identitat i sense cap mena de dubte, el impacte més gran mai sofert per la ciutat de Sant Boi sobre el seu patrimoni cultural i natural. Estem disposats ha sacrificar-ho TOT?  Tornem a apostar pel totxo? No hem entès res del que ha passat els últims anys?

La imatge correspon a la masia de Can Comas, seu del Parc Agrari del Baix Llobregat. En aquest indret tindria lloc la primera fase de construcció la la nova ciutat Eurovegas.

Més que un espai agrari

És clar que les propostes d’inversió s’han d'escoltar i atendre. I, també, és possible estudiar-les sempre que aquestes s’ajustin a les lleis i necessitats reals del país. Sempre dins la legalitat, la transparència i dins un model de país i territori consensuat i sostingut en el temps. Un país seriós no canvia de paradigma econòmic i de model de territori (planejament) cada dos per tres. La proposta que plana sobre el delta del Llobregat de fer una ciutat lligada sota el concepte Eurovegas llença per terra i contradiu el que s’ha fet fins ara a Catalunya de buscar un país més equilibrat i integrat.
En el cas del delta del Llobregat els darrers anys s’ha buscat ordenar el territori, assumint nous sacrificis però preservant clarament d’altres. I per què no?, en el Baix Llobregat també hi ha qui ha començat a apostar pel patrimoni com un eix que doni identitat i autoestima, per tal de generar un terciari basat en el coneixement i la cultura, com passa, per exemple a França . El cas més emblemàtic el trobem a Sant Boi de Llobregat.


Sant Boi davant la proposta d’Eurovegas

Sant Boi, si atenem a alguns dels mapes apareguts en la premsa, es veuria afectat de ple i tiraria per terra un eix de ciutat actual com és la preservació de l’entorn natural i agrícola dins el conglomerat urbà del sud de Barcelona. Aquest eix de ciutat, aquesta aposta de la ciutat de Sant Boi per voler mantenir un entorn no urbà, amb activitat agrícola, amb espais naturals i bosc, ve de lluny i ha gaudit d’un important consens polític i ciutadà des de l’arribada de la democràcia. El creixement demogràfic de les darreres dècades ha estat més moderat a Sant Boi que en ciutats veïnes, no s’ha volgut arribar als 100 mil habitants o més a qualsevol preu. Això només faria augmentar encara més els problemes de tot tipus i congestionaria encara més la ciutat i el seu entorn. A Sant Boi s’ha buscat un creixement més assenyat i amb un entorn amb qualitat de vida: a tall d’exemple, si Sant Boi no aportés el volum de terra agrícola que ha conservat durant aquests anys, el Parc Agrari es veuria greument qüestionat. Per tant, el que ara es vol proposar, la construcció massiva dins l’espai agrícola no urbanitzable, destruiria el que tant d’esforç ens ha costat a tots plegats, i posaria en contradicció els objectius d’un model de ciutat basat en la salut mental, el patrimoni històric a través del nucli antic i els equipaments museístics, i la preservació d’un anell verd no construït al voltant de la ciutat i que tants ciutadans en gaudeixen. Perquè l’espai agrari, la Marina, és més que un espai productiu agrícola i una reserva natural, només cal veure la fotografia i comparar els dos marges del Llobregat, i veure que és un gran pulmó verd.

Què en quedarà del delta del Llobregat?

Fa uns dies publicava un mapa a on es podria construir a gran escala al delta seguint el planejament existent, com són l'ARE de Cornellà o l'Eixample Nord del Prat... però el que apareixia en alguns mitjans (el Periódico) superava qualsevol previsió de l'àrea susceptible de veure afectada per la proposta Eurovegas o el que li vingui al darrera... la urbanització de gairebé tot l'espai agrari i per tant de gairebé el delta per complet.

El delta està contínuament agredit per tot tipus de propostes urbanitzadores i transformadores del seu paisatge tradicional. Cap a l'any 2008-09 diverses persones ja vàrem participar en un documental on denunciàvem la depradació contínua de territori al delta del Llobregat: El delta negat.

http://vimeo.com/7728574

El delta del Llobregat i els seus espais…. protegits?

La relació entre la plana del Llobregat i Barcelona va estretament lligada des de temps immemorials. Prou que ho va estudiar en Jaume Codina. Podem afirmar que la capital catalana no hagués estat el que ha arribat a ser sense l’existència del delta del Llobregat: prats d’engreixatge per al bestiar a l’Edat Mitjana, cacera abundant, rebost de la ciutat quan més calia alimentar la població industrial, aigua per poder beure i moure la industria, espai per créixer el port i els serveis, plana ideal per un aeroport, extenses platges d’esbarjo a l’estiu i els darrers anys, l’aposta per la logística ... el delta i la seva gent han estat donant a la ciutat el que ella li era de menester al preu de fer desaparèixer un paisatge, uns pobles i una identitat.

A canvi, i per primer cop en tota aquesta llarga història entre el Cap i Casal i la gent del fang (com eren coneguts les gents del delta), la ciutat volia ser agraïda. No amb pocs problemes es van anar protegint els espais naturals que encara no havien estat destruïts, i el mateix va passar amb les terres de conreu que miraculosament havien arribat al segle XXI. Es buscava un equilibri davant el darrer reclam de la ciutat vers el seu delta: satisfer l’aposta per la logística i convertir Barcelona en la porta sud de les mercaderies amb destí Europa. Ha estat un sacrifici molt gran: desviació del propi riu Llobregat, desaparició de més platges, d’espais humits, pinedes,camps i masies però la resta es salvava i la ciutat en reconeixia la seva importància i mostrava el seu agraïment protegint-t’ho amb les figures dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Però els temps canvien molt de pressa. I apareixen nous interessos. Ara, Barcelona reclama un darrer i majúscul sacrifici: poder urbanitzar el que convingui per acollir el darrer paradigma del desenvolupament econòmic: el complex Eurolasvegas. Calen hectàrees a dojo (es parla de 800, com gairebé tot l’Eixample barceloní). De fet, els planificadors del territori ja disposen d’espais “buits” que un dia havien d’acollir milers de pisos (l’altre paradigma del desenvolupament econòmic): un ARE (àrea residencial estratègica) a Cornellà i l’Eixample Nord del Prat. No cal dir que són espais que ningú ha volgut edificar amb més pisos davant la situació de sobreproducció d'habitatges dels darrers anys i la crisi del crèdit. Finalment els terrenys a on haurien d'anar els casinos,etc, a Viladecans, la seva façana marítima, quasi verge, pendent d’ocupar i tapar el “buit” que provoca la presència de carxoferes, melons, canyissars i aiguamolls. Tot això és el que es traspua de les informacions aparegudes en la premsa i la xarxa els darrers dies.

Barcelona i la seva àrea metropolitana posen en dubte l’aposta per tenir un entorn periurbà de qualitat, format per zones de conreu i espais naturals. Un fet excepcional, un miracle dins el conjunt de grans ciutats occidentals. Ja no entro en valorar el model de turisme i les seves conseqüències que pot comportar en un territori com el delta el fet d’acollir noves onades de població provinents de qualsevol racó del món i en un dels espais de Catalunya més desarrelats, on s’ha produït més pèrdua d’identitat que en cap altra lloc. La gent que vivim en aquest territori ens cal espais lliures (que no vol dir abandonats), espais que ajudin a fer salut, i que ajudin a crear identitat en aquest continu gris (veure mapa adjunt) que ja ocupa la major part de tota la plana deltaica.

En definitiva, els espais protegits són en realitat una reserva de sòl més barata i de tenir sòl lliure de construccions per poder utilitzar-la davant cap gran causa o interès general. I això no hauria de ser així.

El mapa ens mostra només la part del delta central i poc més. Al sud, fora del mapa, Castelldefels ha exhaurit totalment el seu sòl deltaic. Gavà, mica en mica amenaça en fer-ho. Al nord, el marge esquerra del delta està gairebé urbanitzat de forma total. Queden “illes” verdes agrícoles a la Feixa Llarga (Can Trabal, també amenaçat per altres projectes) i una franja entre Cornellà i Sant Joan Despí, amenaçada per l'ARE que abans he comentat.
En vermell s’assenyalen els espais susceptibles de ser urbanitzats com a conseqüència del projecte Eurolasvegas. Aquests espais, separats entre ells, provocaran un augment de la mobilitat de la zona, amb totes les seves conseqüències.
En definitiva, aquest cop ens juguem de forma definitiva tenir un delta i un Baix Llobregat amb uns equilibris mínims, a on el valor del patrimoni cultural i natural no siguin una anècdota sinó alguna cosa més.

Els guardes de camp del Sindicat Agrícola de Sant Boi

En la imatge, simpàtica, de l'esquerra podem veure dos dels guardes de camp del Sindicat Agrícola de Sant Boi de Llobregat, en Josep Canalda, conegut pel Pepito del Castell pel fet de viure i ser masover del castell de Sant Boi, situat a la dreta, i agafant al pressumpte lladre de pomes, en Jaume Pascual Llanas, conegut com el Torrevilero per haver nascut a la masia de Torre de la Vila (avui equipament mediambiental municipal).
La pagesia de Sant Boi i per extensió de tot el delta, ha de fer front a moltes dificultats que no són a les seves mans, com pot ser la climatologia adversa, els preus del mercat o els robatoris. La foto correspon a la felicitació de Nadal que els guardes feien per tenir alguns presents i propines per ajudar a passar els Nadals. La imatge correspon, tot i que no hi ha data, als anys de la Segona República, i en aquella època a Sant Boi destacava el conreu de la poma.
La postal i la informació ha estat proporcionada pel fill d'en Jaume "el Torrevilero", en Jaume Pascual Burgués.

Actuació experimental en la zona cremada a Sant Ramon

El mes de juliol de l’any passat la vessant sud de la muntanya del Montbaig va patir un nou incendi. La vessant sud es troba exposada a una important insolació i al vent de marinada, vent que bufa de mar cap a terra cap al migdia. A tot això cal afegir el concepte d’espai periurbà de tot aquest sector més o menys naturalitzat. Això comporta la presència continua de persones i de tota mena d’activitats. I pot comportar certs riscos. Des de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Boi es tenia clar que calia fer una política activa, com ja s’està fent a la resta de l’entorn natural. També aquí, en aquesta àrea cremada. Aquesta zona es troba dins el terme de Viladecans però la finca és propietat de l’ajuntament de Sant Boi. Mentre es plantejaven quina mena d’actuacions s’hi podien fer, des de l’ajuntament de Viladecans es va contactar amb Medi Ambient de Sant Boi per proposar també fer-hi una actuació lligada a un projecte Life de la Unió Europea. En aquest cas la proposta venia lligada a un projecte Life (els deserts verds), el qual proposava un nou sistema per reforestar llocs amb certa dificultat; a més calia que es fes en una finca de titularitat pública. Aquest era el cas de les 5,5Ha santboianes situades a Viladecans. El sistema de reforestació és d’origen holandès i s’està portant a la pràctica en diversos territoris diferenciats de l’Estat. Es tracta de provar l’eficàcia de Groasis Waterboxx a l’hora d’assegurar un bon resultat en cas de reforestar. En el cas de Sant Ramon, són 2500 Groasis Waterboxx amb plançons d’alzines i roures els que s’estant plantant. I de moment també hi han participat més de 100 escolars de Sant Boi en aquestes plantacions. Prèviament a la instal·lació dels Groasis Waterboxx, s’ha procedit a netejar l’àrea cremada i s’han terrassat les feixes, tot consolidant-les per poder posar els Groasis Waterboxx. Si observem la evolució natural del paisatge d’aquest sector del Montbaig o Sant Ramon, ens adonem que la tendència és a evolucionar cap a un paisatge similar al de la vessant nord, amb l’inconvenient aquí que els factors ambientals són més desfavorables, alentint aquesta evolució. Junt a això cal sumar-hi els reiterats incendis forestals que amenacen en empobrir vegetalment aquest lent procés, i fins hi tot a tenir pèrdues de sòl per esllavissades (puntualment ja se n’ha produït alguna). És de desitjar que aquesta actuació tingui l’èxit esperat. També és de desitjar que la gestió activa de l’entorn natural en un àmbit periurbà com el de Sant Ramon, continuï i busqui reduir els efectes de la pressió social i els perills que sovint aquesta comporta.

El paisatge de la pedra seca de Sant Boi present a les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

Dins les VI Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat (Homenatge a Jaume Codina) vàrem exposar la tasca feta en les actuacions a l'entorn natural de muntanya de Sant Boi, tot presentant l'itinerari de la Pedra Seca.

En Josep M. Cervelló i jo mateix i també en nom de la Marta Sarsanedas i en Raimondo Pibiri vàrem explicar la feina feta a l'entorn de muntanya els darrers anys (vinya de Can Palós, efecte ventades,etc). A continuació hi ha el resum de la comunicació que més endevant serà publicada:

Els darrers anys en les vessants santboianes de la muntanya del Montbaig s’han portat a terme diferents actuacions per tal d’afavorir un paisatge agroforestal divers, que aportés més biodiversitat tot afavorint el bosc d’alzines i roures i que a la vegada actués com a minimitzador d’amenaces vers el bosc i les persones davant els focs forestals o episodis de fortes ventades.

Aquesta voluntat s’ha traduït en la recuperació dels paisatges preexistents abans de l’expansió del bosc de pi blanc. Dins aquesta voluntat de diversificar el paisatge, ens apareix la recuperació del paisatge de la pedra seca, la reintroducció de la vinya o la plantació de cirerers.

El paisatge de la pedra seca és el mut testimoni d’una manera de fer i de treballar la terra a la nostra comarca que ha anat reculant, fins hi tot desapareixent en molts municipis. La recuperació d’aquest paisatge a Sant Boi es concreta especialment en la muntanya del Montbaig. Les actuacions fetes s’han traduït en la reconstrucció de diverses barraques de pedra seca, de marges i en l’actuació de recuperació de l’àrea de lleure del Benviure.

Juntament a aquest esforç de recuperació material, s’ha buscat donar a conèixer entre la població aquest important patrimoni fins ara ocult per a la majoria dels ciutadans. El resultat ha estat la creació d’un itinerari de la pedra seca al Montbaig així com la realització de diverses visites guiades per tal fomentar-ne el seu coneixement. L’itinerari està pensat per al públic en general però s’ha tingut molt present el seu ús per part del públic escolar.

Inaugurat l'itinerari de la Pedra seca de Sant Boi

El passat dissabte 26 de març es va inaugurar de manera oficial el camí o itinerari de la pedra seca de Sant Boi de Llobregat.

La secció santboiana de l’Òmnium Cultural Baix Llobregat, el Centre Excursionista de Sant Boi i l’Ajuntament de Sant Boi representat pel regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Josep M. Cervelló varen donar el tret de sortida a un recorregut de tipus circular pel vessant nord del Montbaig i amb una breu parada a l’ermita de Sant Ramon.

El recorregut, guiat i senyalitzat, es va iniciar amb la visita de la zona de lleure del Benviure. En aquest punt es va poder veure les millores realitzades després de les ventades del gener de 2009. Millores fetes sota criteris paisatgístics i recolzats amb la presència de la pedra seca com a element més destacat.

L’itinerari va continuar vers el camí Ral, que coincideix en un tram amb l’itinerari de la pedra seca. Aquest tram es circula per un bosc amb molt bon estat de conservació i a on es van poder observar un parell més de construccions de pedra seca.

La presència de murets de pedra seca és constant al llarg de tot el camí. De tornada,després de fer una parada a l’ermita, es va visitar una altra barraca de pedra recuperada així com la construcció del corral de cabres i la intervenció paisatgística situada a prop del dipòsit d’aigües de Barcelona.

La cinquantena de persones assistents van valorar molt positivament la posada en funcionament de l’itinerari, destacant sovint que havien descobert un patrimoni i uns camins que els eren completament desconeguts.

Enllaç amb la comunicació El Canal de la Dreta del Llobregat, paisaje y biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona

Avui han penjat les comunicacions a la web del Col·loqui sobre els usos de l'aigua agrícola. Les comunicacions que es podran consultar, entre elles la que vaig presentar en nom d'en Josep M. Panareda i meu, sobre el paisatge generat pel canal de la Dreta del Llobregat, la seva evolució i quin futur pot tenir. El delta del Llobregat és un autèntic laboratori on conflueixen tot tipus d'interessos i pressions sobre un espai tan especial com és un delta.

Trobada d'estudiosos de l'aigua i els seus usos agrícoles a la Mediterrània

Avui a primera hora del matí he presentat amb nom d'en Josep M. Panareda i meu com a geògraf col·laborador de la Universitat de Barcelona la comunicació El canal de la Dreta del Llobregat, paisaje e biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona. Ha estat a la Universitat de Provença, al campus de Marsella ciutat.

L'experiència ha estat molt positiva, donar a conèixer el nostre paisatge, i la nostra problemàtica territorial... de fet he superat el temps en escreix...

Interessant la trobada amb persones, de formació multidisciplinar i de renom acadèmic a França, i també de l'estat Espanyol, junt amb acadèmics del nord d'Àfrica. Alguns d'ells han deixat de ser aquells "autors sense cara i de nom difícil" que encapçalen alguns dels manuals de geografia.

Hem tingut un record i s'impulsarà un manifest de suport als investigadors tunissians que no han pogut ser a Marsella aquests dies per motius prou coneguts per tots.

Finalment com a conclusió, a casa nostra, i al delta i a Sant Boi, estem fent coses i tenim coses que criden l'atenció en positiu més enllà de les nostres fronteres i val la pena fer quilòmetres per donar-les a conèixer.

Bicicletada de la Marina fins al Remolar

Demà dissabte a les 10 del matí tindrà lloc una bicicletada dins el marc de la XIX Setmana Verda.

El punt de sortida es troba situat davant la Cooperativa Agrària de Sant Boi, al camí de les Salines. Per arribar a aquest punt cal creuar prèviament l'autopista C-32 a través del pont que passa per sobre l'aparcament del centre comercial Alcampo.

El recorregut previst és anar passejant per la zona agrícola de la Marina, tot rebent alguna explicació sobre els conreus, les masies, el valor d'un espai que, com també veurem, es troba amenaçat per l'arribada d'onades especulatives sobre el delta en diferents moments de la nostra història recent.

A través de la riera de Sant Climent, ja en terme de Viladecans, anirem a trobar el camí de les Filipines o també camí del Mar. Finalment, un cop creuada l'autovia de Castelldefels pel nou pont, arribarem al camí de l'antic càmping Toro Bravo, ara camí d'accés a l'espai natural del Remolar-Filipines. Allà visitarem aquest espai i podrem acabar arribant a la platja de Cal Francès, espai que acull vegetació i dunes d'interès. Un cop visitat aquests espais haurem de desfer camí per tornar a Sant Boi, ja al migdia.

És una bicicletada adreçada a tots els públics i que vol donar a conèixer el nostre entorn natural així com les amenaces que pateix i pot patir en el futur (canvi climàtic, urbanització,...) el nostre delta del Llobregat.