30 de maig, 2012

Discurs al Ple de Sant Boi en nom de la Plataforma Aturem Eurovegas (29/5/12)


Benvolgut alcalde, regidors i públic, des de la Plataforma Aturem Eurovegas volem deixar palès en aquest Ple les nostres raons per les quals gent diversa d’arreu ens ha portat a ser avui aquí.

Evidentment en 5 minuts no dóna temps d’exposar totes les raons en contra de la possible construcció d’una rèplica de la ciutat de Las Vegas a Europa, com va publicar el Daily Telegrah, novembre de 2011 que és quan va començar a aparèixer aquest tema sempre via premsa. I com bé és públic, un dels dos llocs candidats és el delta del Llobregat, l’altre és al sud de Madrid.

La premsa del nostre país es va fer ressò de la visita del sr. Adelson (màxim accionista de Las Vegas Sands) al president de la Generalitat. També de la visita in situ del sr. Adelson a la zona oferta, el nostre terme municipal sense anar més lluny. Això ens va fer saltar les alarmes.

En primer lloc sobta l’oferiment de l’espai triat, tota la Marina santboiana, un sector de Cornellà, un serrell del nord del terme del Prat i arribant fins a la Marina de Viladecans: o sigui el Parc Agrari del Baix Llobregat, sòl no urbanitzable, el qual forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona juntament, per citar-ne un parell, el Parc de Collserola o el del Montseny. I contradient el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat l’abril de 2010 i que confirmava aquesta protecció...

És un fet, el plantejar fer desaparèixer l’espai no construït del delta per complet, que ni en temps del Franquisme s’havia arribat a plantejar un projecte similar: urbanitzar-ho per complert TOT. Amb l’arribada de la Democràcia es va voler confirmar que aquest espai no es destruís.

Fins a l’arribada d’aquesta proposta, la gestió del planejament del delta dels darrers anys havia estat a l’alçada d’un país avançat, sabent combinar i compensar, el creixement logístic, especialment el port, amb la protecció i actuacions de millora de l’entorn natural i agrícola, creant els consorcis del Parc Agrari i el dels Espais Naturals del Delta del Llobregat...

Ara, el fet que algú des de fora ens plantegi anar enrere i desfer el consens i la voluntat de totes les administracions amb competències sobre aquest territori, ja és motiu de rebuig.

Ens trobem amb la manca de transparència (als ciutadans no se’ns diu res de forma oficial), i d’ètica democràtica, que encara agreuja encara més la qüestió; i pel que fa al planejament i el seu menyspreu, abandonant el model seguit fins ara, propi d’un país europeu i madur, i la tornada a un nou desarrollismo tan criticat, al model del totxo que tan mal ens està fent, la veritat desconcerta i indigna... s’ens estan rifant el delta, el nostre model de territori!

En segon lloc, en el cas concret d’aquest projecte. Què voldria dir construir una ciutat com Las Vegas al bell mig de Marina?

En primer lloc, estem parlant d’un tipus de negoci en que els seus ingressos i atracció es basen en el joc i es complementen amb activitats comercials. No és el MIT de Massachussets precisament.

Què i qui pot venir a instal·lar-se al voltant d’aquest complex? De ben segur que no seran centres de recerca I+D. Perquè Sant Boi passarà a ser perifèria de Barcelona  a ser perifèria de Las Vegas.

En segon lloc, segons el que s’ha anat sabent via premsa econòmica i generalista, la nova ciutat arribaria a una extensió d’unes 800 hectàrees; és a dir, una extensió urbana igual o superior a la de ciutats com Girona, Lleida o Tarragona.

I aquestes 800 hectàrees no són al desert de Nevada. Qualsevol projecte que vulgui ocupar aquest espai significa per Sant Boi i el delta la destrucció d’una quarantena de masies (gairebé totes! Cal Penyasco, Cal Tomabrella) i d’un paisatge cultural elaborat durant segles, amb quilòmetres de valls, pluvials i filloles, que ha donat fires com la Puríssima o activitats com la Carxofada.

En definitiva, la pèrdua de la nostra identitat com a col·lectiu i la seva substitució per una cultura de cartró pedra, banal i aliena al país.

Però hi ha més conseqüències de la pèrdua de l’espai agrari:

-          dependència absoluta dels aliments que venen de fora (en contra de les polítiques actuals dels aliments de km0).

-          Inviabilitat dels espais humits del delta, entre ells les basses santboianes de Can Dimoni.

-          Agreujament de la disponibilitat d’aigua dels aqüífers del delta a causa de la limitació de recàrrega per infiltració per pluja i reg dels pagesos.

-          Augment de la subsidència del delta, al construir-hi més a sobre.

-          Afectació al recent recuperat Parc  Fluvial del Llobregat, amb una gran avinguda a sobre...

Però concretant a Sant Boi, si mai cap projecte constructiu, el que sigui, i acaba venint i ocupant gairebé 1/3 part del nostre terme municipal, que significarà més enllà del que he dit fins ara?

Doncs ben senzill, abandonar el consens i desfer el model de ciutat i territori que entre TOTS, dic tots, hem anant bastint des de l’arribada de la democràcia als ajuntaments. És a dir, desfer les polítiques municipals d’aquestes últimes dècades en que Sant Boi tingués un creixement ordenat, no explosiu, buscant integrar la ciutat amb el seu entorn natural i agrícola, amb polítiques de protecció vers aquests espais, com és l’impuls i defensa del propi Parc Agrari i la integració dins el consorci que el promou,o les actuacions dutes a terme a les basses de Can Dimoni i la integració d’aquest ajuntament al Consorci dels Espais Naturals del Delta. Un model on tots, partits, entitats i ciutadania hem tingut clar que el creixement econòmic no passa per les requalificacions de sòls i pel totxo massiu, i que ara n’estem pagant les conseqüències...

Acabant ja, avui donant suport a la moció que s’ha de votar, i que ve avalada per la feina dels 38 anys d’història del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del qual en formo part, teniu la oportunitat, com a representants de la ciutadania, de reafirmar aquest compromís amb Sant Boi i del model de ciutat basat en els seus valors històrics, culturals i naturals, reafirmant un model de ciutat de creixement equilibrat, amb personalitat, i que pugui passar a generacions futures de santboians i santboianes.

Finalment, ja a títol personal, com bé sabeu molts de vosaltres, qui us parla és fill d’aquest paisatge, la Marina de Sant Boi. Junt amb ell, el paisatge de les vinyes de cirerers a muntanya conformen el nostre paisatge, digne com qualsevol altre,.... no el deixem perdre.

Gràcies per la seva atenció.

24 de maig, 2012

La Marina de Sant Boi l'any 2016?

A dalt podem veure una simulació de com podria quedar la Marina, en aquest cas la zona del Riu Mort i la Ribera, zones situades al marge dret del riu, així com també el sector Salines-Serrallo de Cornellà, ja al marge esquerra.
De color clar i encerclada ens apareix l'espai no construït ofert a Las Vegas Sands. Els gratacels anirien situats entre Cornellà i Sant Boi, la zona més allunyada de l'espai aeri de l'aeroport.


Com sovint s’afirma hi ha imatges que valen més que mil paraules... Si els diferents informes crítics vers l’Eurovegas (veure CECBLL) o el que es vulgui construir al delta són ja són prou contundents, no hi ha res més impactant que provar d’imaginar que vol dir una ciutat de nova planta al bell mig de la plana de la Marina.

Una illa urbana amb lleis pròpies amb un urbanisme que posaria fi a un paisatge cultural que és part del DNA de la comarca del Baix Llobregat. Sabrem respectar el nostre propi territori? Per què no hi ha una aposta real per potenciar aquest espai agrícola i les seves masies? I per què sempre en aquest país han d’haver-hi megaprojectes lligats a requalificacions de sòl lligats a la construcció, ja siguin JJOO, Expos,etc.

La imatge es prou eloqüent: Sant Boi passa a ser perifèria de Barcelona a perifèria de Las Vegas Sands Europe. Si mai ve una cosa així, que no ens passi res!.



16 de maig, 2012

Le canal de la rive droite du fleuve Llobregat. Paysages et biodiversité de l’espace métropolitain de Barcelone


Ahir vaig rebre el llibre que recull un capítol sobre el canal de la Dreta del Llobregat i el delta del Llobregat, escrit en francès i publicat a França per l’editorial Editions Quae. D’entrada dir que va ser una satisfacció que ens demanessin poder publicar aquest article en aquest llibre De l’eau agricole à l’eau environnementale. Juntament amb altres autors de diversos països mediterranis, en Josep M. Panareda i jo mateix hem tingut la oportunitat de poder explicar i donar a conèixer el nostre estimat delta del Llobregat.

La paradoxa ha estat la coincidència de la publicació d’aquest llibre a França aquest 2012, i que jo l’hagi rebut en aquestes dates en que el delta del Llobregat s’ha posat a la venda. En l’article fem un breu repàs de com ha evolucionat el paisatge del delta, el paper de l’aigua com a motor dels canvis i de com els darrers anys, la nostra societat i els nostres representants polítics havien sabut evolucionar del no planejament o desarrollismo a una gestió del territori propi d’una societat madura i conscient del valor dels espais no construïts com són els Espais Naturals del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat: .”..il y a una volenté de la protéger. Cette protection se concrétise par la création du Parc agricole du Bas Llobregat.”  diem en el llibre.

Fins a molt pocs mesos podíem anar per Europa explicant com s’havia gestionat el delta del Llobregat, i com l’administració havia sabut planificar l’expansió logística del port i l’aeroport i la creació dels consorcis de protecció dels espais agrícoles i dels espais naturals.

Ara, davant l’abandonament del planejament consensuat, madur i l’aposta d’un territori equilibrat es planteja sense embuts la tornada enrere a dècades passades, la tornada al no planejament, o al planejament a cop de milionari que "s’encapritxa" del nostre territori, i la sensació és d’una gran estafa... i de vergonya si mai hem de tornar a França o allà on sigui a explicar com els nostres governants es van vendre el planejament del nostre país.

14 de maig, 2012

El plànol parcel·lari de Sant Boi de Llobregat de 1861 i els usos del sòl agrícola. Un estudi aproximatiu



L'amillarament de 1861 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ens permet saber com era el paisatge agrícola del terme santboià a l'inici de la segona meitat del segle XIX.

En el seu moment varem fer una reconstrucció cartogràfica i estadística a partir de la informació del propi amillarament així com del plànol parcel·lari que l'acompanya.

El resultat ens dóna un paisatge aproximat del paisatge agrícola del moment. El més sorprenent potser per a molts, és descobrir un delta dominat pel secà, especialment cerealístic. I la presència dels anomenats emparrats. I és que en aquell moment, pel resultat que declaren els propietaris i pagesos, el canal de la Dreta encara que construït, no està regant les terres. El regadiu va revolucionar l'agricultura dels pobles del delta, en aquest cas del marge dret, arribaria molt poc temps desprès.

Podeu consultar aquesta recerca que vaig fer conjuntament amb el també geògraf Antoni de Haro a través de la Revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia (núm. 49), societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

06 de maig, 2012

Guies d'itineraris sobre les masies del Parc Agrari del Baix Llobregat

Aquests dies de defensa del Parc Agrari del Baix Llobregat són nombroses les peticions d'informació sobre la història, el patrimoni i el valor natural d'aquest lloc. La gent busca informació sobre el seu paisatge, les seves masies,etc. Els ha estat un descobriment saber i passejar-se per uns paratges que desconeixien o que no pensaven que fossin tan interessants a tocar de Barcelona...
Junt amb aquest primer descobirment, immediatament hi ha qui demana informació, saber-ne més i es sorprenen de la falta d'informació en general, de publicacions,... Estem parlant per cert un dels parcs que formen l'Anell Verd al voltant de la gran Barcelona (juntament amb els parcs del Garraf, Collserola o la Serra de Marina i impulsats per la Diputació de Barcelona).

La realitat de la divulgació sobre el Parc Agrari del Baix Llobregat té el seu grau de complexitat. Aquest parc, a diferència dels altres que envolten la gran urbs, hi ha una activitat econòmica, la pagesia, que en viu i en fa el "manteniment". Això fa que calgui fer una bona gestió entre la gent que viu de la terra i manté aquest espai i els visitants, i evitar que una gran afluència de visitants causés distorcions als pagesos. Això ens pot explicar, en part potser, aquesta deixadesa en general de divulgar vers el Parc Agrari. Però per altra banda, ens trobem allò tan conegut de, quan menys la gent conegui una cosa, més fàcil destruir-la...

En qualsevol cas, si voleu conèixer les masies i el paisatge agrícola que les envolta, entre l'any 2003 i el 2005, varem publicar un parell de senzilles guies sobre el paisatge i les masies del terme de Sant Boi corresponent al delta del Llobregat. A través del desparegut Patronat Municipal de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Sant Boi, la col·lecció Passejades per Sant Boi, històries i paisatges, l'any 2003 es va publicar el núm. 12 amb el títol La Marina de Sant Boi: El Riu Mort i la Ribera; i l'any 2005 va ser publicat el núm. 14 amb el títol La Marina de Sant Boi II: Entre la carretera de Sant Boi al Prat i la València. Aquestes guies es situen a la zona on es vol construir la ciutat d'Eurovegas.

Les guies proposen uns itineraris per fer-los a peu o en bicicleta, i van assenyalant el que anem veient pel camí, especialment les masies però també elements del reg o espais com les basses de Can Dimoni. Aquestes basses, també tenen una publicació dedicada, i a on també s'explica la evolució del paisatge del delta del Llobregat. Aquesta informació, però, la publicaré en un pròxim post al bloc.

01 de maig, 2012

El impacte de la ciutat Eurovegas sobre el patrimoni cultural de Sant Boi i comarca


El impacte de la ciutat Eurovegas sobre el patrimoni cultural de Sant Boi i comarca

Sempre segons les informacions que s’han anat sabent per premsa, l’espai no construït (zona agrícola coneguda com a Parc Agrari) situat entre les ciutats de Sant Boi, Cornellà, el Prat i Viladecans veurie néixer una altra ciutat, aliena completament al territori, la història i la cultura del país. Seria la primera ciutat privada a Catalunya i governada a milers de quilòmetres de casa nostra. D'això en diuen globalització. En diversos mapes també apareguts en diversos mitjans, aquesta nova ciutat li caldria una superfície d’unes 800 hectàrees; una superfície més extensa que la primera ciutat de la comarca en població, Cornellà de Llobregat.

Com bé s’ha dit, aquest immens espai que es vol sacrificar en nom del desenvolupament econòmic, no és el desert de Nevada: hi trobem un paisatge cultural forjat durant segles per part de pagesos, pastors i menestrals (la gent del fang com els anomenava en Jaume Codina) que van anar colonitzant el delta del Llobregat.

El paisatge actual, el que ens resta, és un pòsit de la història del delta, de Barcelona i de Catalunya. Trobem un paisatge humanitzat per la pagesia, amb elements per dominar l’aigua quan aquesta era una amenaça (segons marges o terraplens, closos a les masies,...). Trobem l’aigua com a motor de desenvolupament agrícola amb el Canal de la Dreta del Llobregat (segona meitat s. XIX) amb nombrosos ponts originals de l’època, amb les regadores o filloles però també les pluvials i els valls; tot un paisatge lligat a l’agricultura de regadiu i a un llenguatge i mots del català molt propis d’aquestes terres...

Junt amb això trobem encara un important patrimoni constructiu, les masies. La casa de pagès és l’exponent potser més destacat d’aquest paisatge cultural, únic a Catalunya, com és la Marina del delta del Llobregat. La majoria són en terme de Sant Boi però algunes d’elles les trobem al Prat. Són desenes les masies existents que ara, d’un sol cop podem perdre:

Cal Penyasco, Cal Tombarella, Cal Xic del Parellada, Cal Pastera, Cal Pinques, Cal Monjo (la masia més antiga de totes), Cal Jagó, Can Comas, l’Hostal de la Rosa, Can Ferrers, Can Parellada, Cal Llopis, Can Pica-Sal, Cal Curacero, Cal Nani, Cal Pelut, Cal Jover, Cal Gaietano, Cal Salom, Cal Sans, Cal Sardà, Mas Pineda, Ca la Rossa, Cal Pau Gros, Cal Florèncio, Ca la Francesa, Ca l’Inglada, Cal Notari, Cal Missaire, Cal Francès, Cal Cantí, Cal Gallina, Cal Rovira, Cal Mataberres, Cal Bonic,... només per citar-ne algunes!.

És un impacte sobre el nostre patrimoni, un abans i un després sense possibilitat de rectificació. La pèrdua definitiva de la nostra identitat i sense cap mena de dubte, el impacte més gran mai sofert per la ciutat de Sant Boi sobre el seu patrimoni cultural i natural. Estem disposats ha sacrificar-ho TOT?  Tornem a apostar pel totxo? No hem entès res del que ha passat els últims anys?

La imatge correspon a la masia de Can Comas, seu del Parc Agrari del Baix Llobregat. En aquest indret tindria lloc la primera fase de construcció la la nova ciutat Eurovegas.