Bestioles de Marina (delta Llobregat): El vent a Sant Boi i comarca (II)

Ha passat més d’una setmana del temporal de vent i tot just comencem a prendre consciència del que ha succeït i a tenir les primeres dades: en el seu bloc, el regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Josep Maria Cervelló, ens dóna una primera xifra aproximada de 27.000 arbres afectats pel vent només a Sant Boi. Amb ell vaig poder copsar la magnitud de la tragèdia tot recorrent el nostre terme municipal. Però si volem anar valorant l’impacte sobre els nostres boscos i el repte del que significa gestionar un espai com l’entorn natural de Sant Boi, especialment el forestal, podeu anar als blocs d’en Xavier Sànchez, o al bloc d’en Ricardo Quemades: les imatges de la desfeta i l’enorme tasca que els propers mesos abans que arribi la calor i el perill d’un altre agent modificador del paisatge com és el foc, són evidents i posen de manifest que la gestió de l’entorn forestal d’un municipi metropolità com Sant Boi, no és gens monòtona ni fàcil. A més la dualitat orogràfica entre muntanya i pla del terme santboià i l’episodi de vent violent viscut, posen de manifest el complex comportament dels fenòmens meteorològics a escala local: a Marina el vent va poder circular sense grans obstacles, fent destrosses (imatge pals de llum) especialment als hivernacles o els senyals verticals de tot tipus però sense tombar els arbres. Aquests darrers, de fulla caduca la major part (àlbers, pollancres, figueres, etc.) i per tant sense el paravent de les fulles. En canvi a muntanya, l’arbre dominant és el pi blanc, de fulla perenne, tot i que de forma acicular que deixa passar força el vent... però no un vent violent com el que hem tingut. Per sort, els cirerers es trobaven en la parada hivernal, sense les seves fulles...

Hem d’aprendre del que ha passat i del passat també en podem aprendre. La climatologia història és una vessant poc coneguda a casa nostra. Un dels seus estudiosos és en Mariano Barriendos, doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Segons afirmava en una entrevista al diari Avui, “el 8 de setembre de 1447 es va viure un episodi molt semblant a Sant Boi i comarca, amb arbres caiguts, el pont de Sant Boi arrossegat pel vent i l’aigua, cases i teulades arrancades pel vent...”

A continuació us adjunto l’entrevista a Jordi Mazón, físic, meteoròleg i divulgador sobre qüestions meteorològiques. Forma part del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, departament que està estudiant per encàrrec de l’ajuntament de Sant Boi el que va passar aquell dia ventós de finals de gener.