28 de maig, 2009

El Llobregat, un riu salat


Una de les característiques del nostre riu Llobregat és que es tracta d'un riu salat. Aquest fet ve donat que dins la seva conca hi ha dipòsits naturals de sals, de potasses concretament, dipositades fa milers d'anys quan existia un mar interior que va anar assecant-se conforme el relleu evolucionava amb la formació (Pirineus) i desaparició de muntanyes (els Catalànids).
El problema actual i que va ser tractat al programa de ràdio Sant Boi Parlem de territori, parlem de medi ambient, és la explotació industrial i de qualsevol manera d'aquestes potasses. Si per al Bages i els pobles com Súria, Cardona o Sallent l'existència d'aquestes explotacions ha suposat des de fa moltes dècades una font de desenvolupament econòmic, també s'ha pogut comprovar que el rentat per part de la pluja dels runams salins situats a l'aire lliure estan salinitzant excessivament les aigües superficials però també les subterrànies de la zona. Però les aigües salades van a parar al Llobregat i per tant l'excés de sal ens arriba al Baix Llobregat i al delta del Llobregat. Això significa que les terres mica en mica es salinitzen, fet que pot provocar la seva pèrdua per a l'agricultura. A més, les plantes són regades amb aquesta aigua que poc bé els poc fer. Junt amb això, Aigües de Barcelona utilitza aquesta aigua per a tots els usos, i per tant la sal acaba arribant a les persones. Es tracta d'un problema mediambiental de primer ordre, on les mesures preventives són cabdals.
Si voleu conèixer de primera mà que diu la gent de la Plataforma Prou Sal!, podeu escoltar a Eloi Escuder en l'entrevista que vam fer a la ràdio.


Entreista a Prou Sal! a Ràdio Sant Boi -

19 de maig, 2009

El paisatge de la pedra en sec









El paisatge de la pedra en sec és cada cop més valorat arreu. A Mallorca com a les comarques de
Castelló, passant per l'Alt Penedès i arribant a Sant Boi de Llobregat, s'està produint una conscienciació en la salvaguarda, recuperació i difusió del paisatge de la pedra en sec. Els darrers mesos al Montbaig /Sant Ramon podem veure a peu de camí, just en arribar a l'ermita, una barraca de pedra en sec reconstruïda sota l'impuls de la regidoria i el Consell de Medi Ambient de l'ajuntament de la ciutat. També s'ha fet algunes xerrades i aquest maig podem veure una exposició sobre aquest tema a dalt a l'ermita de Sant Ramon.
Per aquest motiu en el programa de Ràdio Sant Boi, Parlem de Territori, parlem de Medi Ambient, vam poder conversar amb una persona que porta ja uns quants anys recorrent el territori tot estudiant els diferents elements constructius que conformen el que s'anomena paisatge de la pedra en sec. Es tracta d'August Bernat, el qual va començar fa més trenta anys a observar anant per la muntanya les construccions de pedra en sec. Conjuntament amb l'Agustí Esteve van tirar endavant la revista Pedra Seca, punt de trobada de totes aquelles persones que els interessi aquestes construccions. Si voleu saber-ne més, podeu escoltar l'August Bernat en l'entrevista feta a la ràdio:



El paisatge de la pedra en sec -

06 de maig, 2009

Memòria històrica: els búnquers del Prat

A la platja del Prat podem trobar a dia d'avui un parell de búnquers de la Guerra Civil Espanyola. Aquests van ser construïts per protegir els aeròdroms propers durant els nombrosos bombardejos de l'aviació italiana procedent de l'illa de Mallorca.
Malauradament alguns d'ells han desaparegut sota l'avanç del mar sobre la terra deltaica. Una mostra d'aquesta regressió és aquesta imatge.
Aquests búnquers són també patrimoni històric de tots nosaltres, i són també memòria de l'expansió mar endins d'unes terres deltaiques que, com el nostre país, van començar a recular desprès de la Guerra Civil.
Potser ja comença a ser hora de recuperar aquest patrimoni, senyalitzar-lo i integrar-lo en l'espai d'esbarjo en què s'ha convertit la platja del Prat, tot recordant-nos el que van viure els nostres avis.