Revetlla amb foc del Canigó a la pl. de l'Església

Com cada any, a la plaça de l'Església, la secció local d'Òmnium Cultural organitza la tradicional revetlla de Sant Joan, festa nacional dels Països Catalans. Enguany són els diables de Sant Boi els encarregats de fer l'encesa de la foguera. El foc que utilitzaran és el procedent del cim del Canigó (Conflent), és l'única foguera a Sant Boi que s'encén amb aquest foc.
La nit estarà amenitzada amb música i ball, com el ball del fanalet, on les dues darreres parelles que mantinguin la flama seran gratificades amb un sopar en un restaurant de la ciutat.
Qui vulgui venir a sopar i tenir lloc i taula asegurat, ha d'anar a la llibreria-papereria Isart (pl. Presas) i comprar els tiquets que li donin dret al lloc, el fanalet i xocolatada.

Sant Joan 2009: plaça de l'església

Enguany, i ja en van quatre, la secció santboiana de l'Òmnium Cultural Baix Llobregat ha festejat l'arribada del solstici d'estiu amb la ravetlla de Sant Joan. Amb una posada en escena una mica diferent a la dels darrers anys, aquest any hi hagut més participació de veïns i veines de Sant Boi. Els diables de Casablanca van ser els encarregats d'encendre la foguera un cop llegit el manifest de Sant Joan. La revetlla va durar ben entrada la matinada, ben bé quarts de quatre; hi va haver ball del fanalet, servei de bar, xocolata desfeta i la música d'en Garret Conway.

Un any més a Sant Boi hem celebrat Sant Joan com toca, amb foguera, petards i coca, probablement la darrera revetlla tradicional que es fa a la ciutat.

La barca de Sant Boi, nova icona per a la ciutat

Des del passat 8 de desembre ja podem anar al riu sense posar en perill la nostra seguretat. Des del passat dilluns 8 de desembre, la ciutat de Sant Boi, i especialment el seu nucli antic, tornen a trobar-se. Si una imatge ha de representar aquest retrobament és la pedra de la barca de Sant Boi.
Aquesta pedra, l’autèntica es troba en una paret d’un porxo de Can Comes, ja al Prat, forma part de la història de la nostra població; és la materialització del pas de barca, aquell pas que durant segles va fer de Sant Boi un lloc de pas obligat, un lloc de trobada, de repòs i mercat.
El nou accés al Llobregat i el fet simbòlic de recuperar la pedra, en aquest cas una còpia idèntica, és una enorme satisfacció per als que creiem que Sant Boi pot oferir als seus veïns però també a la gent del sud de l’àrea metropolitana, uns espais naturals, i uns espais històrics de primer ordre i amb grans possibilitats com a lloc de gaudi i esbarjo en plena gran metròpoli.
Deixem que la natura vagi fent ara la seva feina i gaudim del nou accés amb l’atenta mirada de la pedra de la barca... i contempleu el canal de la Dreta, el pont del s. XIX que el creua, i l’antic pont del Carrilet de gres vermell tan propi de la comarca. Història + Natura juntes.

Curs d'història de Sant Boi

El proper dijous 16 d'octubre tindrà lloc la primera sessió del curs d'històra de Sant Boi, serà a càrrec de Maria Lladó Barreda i tractarà sobre la cultura ibèrica i romana en la nostra població.

D'aquesta manera i al llarg de sis dijous a les 7 de la tarda, a la sala d'actes de l'Hotel d'Entitats de Sant Boi, podrem conèixer una mica més la nostra història, la més propera, la de Sant Boi i el seu entorn.

El curs l'organitza l'Òmnium Cultural, en aquest cas la seva delegació a Sant Boi, i el Museu de Sant Boi i compta amb el suport de l'àrea de Cultura de l'ajuntament. La inscripció de 10€ inclourà un dossier amb material aportat pels propis ponents.

L’ateneu santboià, el nucli antic i el paper de Sant Boi dins el conjunt de Catalunya

Des de fa pocs dies tenim coneixença de la sentència del Tribunal Suprem respecte a la titularitat de la finca de l’Ateneu Santboià. Aquesta sentència, per altra banda la menys desitjable, fa que les coses es clarifiquin i es pugui començar a plantejar com aquesta peça tan emblemàtica de la ciutat i la comarca, esdevé de tots els santboians i santboianes. No només es tracta d’un sentiment envers el que ha estat l’Ateneu. Es tracta d’un acte de responsabilitat i d’un enorme repte per a la ciutat i per a tots els santboians, des de els qui tenen càrrecs de responsabilitat fins als veïns i veïnes. Responsabilitat perquè l’Ateneu pot ser i ha de ser un revulsiu per al Nucli Antic i per a tota la ciutat; Sant Boi ha de tornar a sortir el mapa.

És per això que l’Ateneu és un repte. Primer que sigui de titularitat pública en tota la seva totalitat. Després com a de ser aquest espai i que hi hem de fer. I finalment com el gestionem.

El com ha de ser i que hi pot haver vindrà condicionat per les expectatives arqueològiques de la finca, que no són poques. Tenim Ca l’Amigant, masia que caldrà estudiar el seu valor i possibilitats i si convé integrar-la en el nou espai. La finca de l’Ateneu, per les seves dimensions, ha d’acollir un espai cultural polivalent, en l’antic cinema, que doti a la ciutat d’un espai prou gran i ampli per a tot tipus d’esdeveniments (des de produccions teatrals, concerts de tot tipus, circ, etc.) i pot acollir a la vegada diversos espais on les entitats els autogestionin. I podria acollir un centre d’atenció turística de la Generalitat (CAT), lligat a les troballes de la finca i de tot el Puig del Castell: la finca té les condicions que calen per a una instal·lació d’aquest tipus (comunicada, situada en un entorn amb valor històric i paisatgístic,...).

La gestió, crec que ha de passar per la cogestió d’aquest espai que serà públic. El fet que la propietat sigui pública, no ha de significar limitar o posar traves al seu ús. Aquest ús per part de les entitats s'ha de poguer produir quan elles creguin convenient (ja sigui caps de setmana, vespres o nits), sempre dins d’un funcionament lògic i consensuat.

Adjunto el mapa elaborat ara fa poc més d’un any per part d’Esquerra de Sant Boi on es mostraven les possibilitats no només del sector de l’ateneu sinó de tot el nucli antic de la ciutat. És un repte i una responsabilitat de tots i totes envers la ciutat i el nostre llegat cultural, que aquests propers anys sapiguem entre tots resoldre el tema de l’ateneu i fer sortir Sant Boi al mapa. Finalment agrair a l’actual Junta de l’Ateneu Santboià el haver estat a l’alçada presentant recurs en el seu moment. Crec que estan cridats a dir moltes coses sobre aquest nou repte que serà l’ateneu.

El canal de la Dreta del Llobregat (I)

El canal de la Dreta com a eix vertebrador del marge dret del Llobregat

Voler entendre i conèixer el que és i ha estat el Baix Llobregat sud sense conèixer els dos causants de la primera gran transformació territorial de la comarca, tot ocultant-los i fent-los invisibles als ciutadans, ha estat un dels pitjors errors.

Construïts durant el segle XIX, primer el canal de la Infanta (1819) i força posteriorment el canal de la Dreta (1860), aquests dos canals van permetre passar del secà al regadiu, del cereal i els emparrats a l'horta i els fruiterars. I amb ells l'arribada de població i certa puixança econòmica.
Malauradament però, el planejament inexistent al llarg del segle XX, la desconeixença envers els causants de la primera revolució paisatgística de la comarca, ha fet que s'hagin tornat invisibles per als ciutadans. I en la major part dels casos d'una forma literal, ja que a diferència del que es fa a l'Europa culta, aquí s'han degradat per acabar soterrats.
Tot i així trobem excepcions. A Sant Boi és possible poder veure una part del canal integrat a la ciutat: a la plaça Pere Carol, al carrer Doctor Pujades o al Carles Martí podem veure un paisatge propi d'un aiguamoll: el canyís o especialment el lliri groc així com polles d'aigua o algun ànec collverd, poden ser vistos en aquest tram de canal. Ara cal però, un bon manteniment tant de la vegetació com del propi canal, com qualsevol altre espai urbà de la ciutat.
A dalt us mostro un mapa que vaig realitzar en motiu d'un article d'homenatge a un destacat professor de geografia de la Complutense de Madrid. Aquest article l'he escrit conjuntament amb en Josep M. Panareda. Mostra les terres que actualment rega el canal de la Dreta del Llobregat.

Can Julià: resum del paisatge agrícola comarcal

La masia de Can Julià ja forma part del patrimoni municipal de la ciutat. Es tracta d'un mas de planta basilical, orientat a migdia. Té un cos o construcció adossat en la paret de ponent, construcció que correspon a una masoveria, de realització posterior a la masia.
La casa es troba situada en el punt de contacte entre el delta i el turó del Puig del Castell, just uns metres ja per sobre la vessant del puig. La casa ha conservat al seu voltant un entorn agrícola en ple nucli antic de la ciutat. Un espai agrícola respresentat per antics conreus de secà a la vessant del turó (oliveres, ametllers,...) i en el seu moment per l'horta i alguns fruiters a la plana deltaica. Aquest fet dóna la oportunitat a la ciutat de Sant Boi de tenir un parc urbà amb una presència arbòrea d'arbres corresponents al paisatge agrícola de la comarca. La llàstima és, l'actuació prevista a la part de la finca corresponent a la plana deltaica. En aquest punt, es preveu la construcció d'un bloc d'habitatges, fet que hipotecarà en part, la creació d'un arborètum públic amb alguns dels arbres que han conformat el nostre paisatge. A la ciutat tenim nombrosos casos de permutes en les quals s'ha evitat alguns desgavells recollits al PGM del 76. Les possibilitats a nivell d'educació ambiental i patrimonial serien enormes, i més dins el context de la zona museística, situada a pocs centenars de metres de Can Julià. Un altre fet que impacta excessivament sobre el paisatge més proper a la casa és la passarel·la que s'hi ha construït. Hi havia possibilitats no tan agressives per facilitar l'accés. Finalment ens resta l'ús futur de l'edifici. Una masia en un entorn com aquest i en una comarca tan urbana com la nostra, un equipament tipus centre d'interpretació del paisatge agrícola d'aquest sector de la comarca lligat a la zona museística, seria un bon destí. I cal que tinguem present que Sant Boi fa una aportació més que significativa de sòl agrícola al Parc Agrari del Baix Llobregat i és el primer productor de carxofa Prat de tota la zona.