28 de setembre, 2008

3a Pujada a Can Cartró


El proper diumenge 5 d'octubre tindrà lloc per tercer any consecutiu la pujada popular al turó de la Creu de Can Cartró. Es tracta d'un dels indrets menys coneguts del nostre terme. Abans però, això no era així: la masia de Can Cartró i el turó situat més amunt, eren un lloc on moltes famílies santboianes, colomenques, i dels pobles del voltant, anaven a passar el dia, a buscar herbes del bosc, bolets,... a més era un lloc també s'hi anava a treballar a les nombroses vinyes de cirerers.
Amb el pas dels anys, les vinyes foren abandonades, i les passejades cal al turó de Can Cartró es van deixar de fer.
L'any 2006 des de l'Oreig (actual Òmnium Cultural) i amb el recolzament de moltes persones i del propi ajuntament de Sant Boi, vam voler recuperar la memòria i l'espai, i ho vam fer en commemoració del 50 è aniversari de l'aplec en el qual es va construir la creu.
El valor ambiental i cultural d'aquest indret fan que valgui molt la pena recuperar-lo per a tota la gent. Abans de la Creu, en aquest mateix lloc hi havia el Pi de Can Cartró. Era un pi d'unes proporcions enormes i segons es deia se'l podia distingir a forces quilòmetres de distància...
Així doncs, el diumenge 5 d'octubre ens trobarem a les 9h. del matí al carrer Eucaliptus. Al cap d'una estona i quant siguem força gent, cap a 2/4 a tot estirar, arrencarem cap a Can Palós. Allà podrem fer un most de fruita del nsotre Parc Agrari del Baix Llobregat i rebrem algunes explicacions del nostre regidor de Medi Ambient, en Josep M. Cervelló, sobre el valor i futur de la zona. D'allà anirem tot xino-xano cap a la Creu de Can Cartró. Dalt la creu, després d'unes paraules, tindrem l'actuació d'un duet encapselat per en Cesk Freixas.
En acabat tornarem al punt de sortida per anar a dinar cadascú a casa seva.
Es tracta d'una passejada senzilla però que a comptat amb l'organització de la secció santboiana d'Òmnium Cultural Baix Llobregat i les col·laboracions de Ràdio Sant Boi, Sol i Clima i les regidories de Medi Ambient i Entorn Natural i la de Cultura de l'Ajuntament de Sant Boi.

09 de setembre, 2008

El tren que no va arribar mai a Sant Boi

Durant les darreres dècades del segle XIX el ferrocarril va viure la seva gran expansió a Catalunya i a la resta de l’estat. El 1877 estava en projecte la línea que explotaria la MZA anys més tard i que havia de creuar tot el delta del Llobregat, essent el primer gran impacte de la societat industrial de tots els hi vindrien al seu darrera. Fins aleshores les comunicacions eren les mateixes que en segles anteriors: camins de carro, impracticables en èpoques de pluges, sense cap carretera moderna que comuniqués els pobles del delta d’una manera digna.
El projecte ferroviari de portar el tren de Barcelona fins a Valls contemplava el seu pas per Sant Boi, tot establint una estació on actualment trobem la zona de la plaça Europa (Gato Negro). El tren venia del Prat, a on només hi havia d’haver un baixador, i des de Sant Boi continuava cap a Gavà, passant de llarg de Viladecans. Les raons que van fer abandonar aquest primer projecte no són del tot clares, però el fet és que es va preferir fer un traçat totalment rectilini des del Prat cap a Gavà, passant per sota Viladecans, i marginant completament a Sant Boi. Les conseqüències d’aquella decisió encara les estem pagant avui: Sant Boi no té tren tipus RENFE, tot i que hi passen tres línies pel seu terme. La subsanació d’aquesta decisió es produirà quan els propers anys acabi arribant la C-3 de rodalies a Sant Boi; això sí, provinent de Sant Joan Despí i no del Prat.

02 de setembre, 2008

Ciutat flotant

És innegable que el delta del Llobregat és el principal node de comunicacions del Mediterrani occidental; avions, cotxes, camions, trens ràpids i trens més lents, metros, helicopters i tot tipus de vaixells, tenen com a punt d'arribada o de partida aquest espai geogràfic. Des de qualsevol turó que envolta el delta es pot contemplar a tot hora aquest brogit, i d'avegades, des del Puig del Castell de Sant Boi, d'on és possible veure el mar, ens trobem a l'horitzó autèntiques ciutats flotants que empetiteixen les construccions situades a terra ferma.
Aquesta imatge presa un dissabte del mes de juliol des del carrer Sant Pere ens posa de manifest les grans dimensions d'alguns creuers que naveguen per la Mediterrània.