L'evolució dels usos del sòl al delta del Llobregat :1920-2020?

Aquesta sèrie de tres mapes ve a donar continuïtat a un conjunt original de cinc mapes que vaig dibuixar a començaments de la dècada passada per al llibre "Les basses de Can Dimoni, Sant Boi. Delta del Llobregat".

Ara n'he afegit dos de nous junt amb el mapa corresponent a l'any 1920: el del 2011 i un mapa futurible del 2012, el qual incorpora la ciutat de Las Vegas entremig de Sant Boi, Cornellà i del Prat. En aquest cas, la taca vermella he fet que s'aturi davant les basses de Can Dimoni(són ZEPA i Xarxa Natura 2000), cosa que podria ser que no sigui així i també acabessin sota la metàstasi urbana.

En 100 anys es produeix la transformació absoluta del delta i l'arribada de tot tipus d'usos. Es trenca l'equilibri natural entre l'activitat humana, bàsicament agrícola en el marge dret, i de tipus més industrial en el marge esquerra. Però podríem dir que fins a l'any 2011, el cinturó verd agrícola que separa Sant Boi del Prat, està força respectat. És el rovell de l'ou del Parc Agrari del Baix Llobregat. I el punt on trobem la major part del patrimoni històric, especialment les masies.

El mapa de futurs usos del sòl ha volgut incorporar, molt esquemàticament, el planejament vigent sobre el delta: nous barris com l'Eixample Nord i Sud del Prat, amb un impacte no menyspreable; el Pla de Ponent de Gavà (també en marxa) i sobretot la ciutat que es vol impulsar sota el nom d'Eurovegas.

Molt probablement el color vermell urbanitzador serà superior al que he dibuixat: que passarà amb la falda de Sant Ramon (Oliveretes)?, o la zona de Gavà Mar?, sempre en contínua expansió.

El que està clar que el model de territori està en joc: o triem Mèxic DF o Copenhague. La sostenibilitat en consum d'aigua, energia i mobilitat d'aquesta expansió urbana és trencadora i aguditza la dependència de l'àrea de Barcelona. La desaparició de l'espai agrícola, i la seva degradació del que no es construeixi, també faran augmentar més la dependència, en aquest cas alimentària. I d'entrada la destrucció de 1500 llocs de treball relacionats amb la pagesia i la pèrdua d'un pulmó verd, pulmó que és el DNA de la comarca del Baix Llobregat. Per això, i molts altres motius, la gent del fang, diem No a l'Eurovegas!

Le canal de la rive droite du fleuve Llobregat. Paysages et biodiversité de l’espace métropolitain de Barcelone

Ahir vaig rebre el llibre que recull un capítol sobre el canal de la Dreta del Llobregat i el delta del Llobregat, escrit en francès i publicat a França per l’editorial Editions Quae. D’entrada dir que va ser una satisfacció que ens demanessin poder publicar aquest article en aquest llibre De l’eau agricole à l’eau environnementale. Juntament amb altres autors de diversos països mediterranis, en Josep M. Panareda i jo mateix hem tingut la oportunitat de poder explicar i donar a conèixer el nostre estimat delta del Llobregat.

La paradoxa ha estat la coincidència de la publicació d’aquest llibre a França aquest 2012, i que jo l’hagi rebut en aquestes dates en que el delta del Llobregat s’ha posat a la venda. En l’article fem un breu repàs de com ha evolucionat el paisatge del delta, el paper de l’aigua com a motor dels canvis i de com els darrers anys, la nostra societat i els nostres representants polítics havien sabut evolucionar del no planejament o desarrollismo a una gestió del territori propi d’una societat madura i conscient del valor dels espais no construïts com són els Espais Naturals del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat: .”..il y a una volenté de la protéger. Cette protection se concrétise par la création du Parc agricole du Bas Llobregat.”  diem en el llibre.

Fins a molt pocs mesos podíem anar per Europa explicant com s’havia gestionat el delta del Llobregat, i com l’administració havia sabut planificar l’expansió logística del port i l’aeroport i la creació dels consorcis de protecció dels espais agrícoles i dels espais naturals.

Ara, davant l’abandonament del planejament consensuat, madur i l’aposta d’un territori equilibrat es planteja sense embuts la tornada enrere a dècades passades, la tornada al no planejament, o al planejament a cop de milionari que "s’encapritxa" del nostre territori, i la sensació és d’una gran estafa... i de vergonya si mai hem de tornar a França o allà on sigui a explicar com els nostres governants es van vendre el planejament del nostre país.

El plànol parcel·lari de Sant Boi de Llobregat de 1861 i els usos del sòl agrícola. Un estudi aproximatiu

L'amillarament de 1861 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ens permet saber com era el paisatge agrícola del terme santboià a l'inici de la segona meitat del segle XIX.

En el seu moment varem fer una reconstrucció cartogràfica i estadística a partir de la informació del propi amillarament així com del plànol parcel·lari que l'acompanya.

El resultat ens dóna un paisatge aproximat del paisatge agrícola del moment. El més sorprenent potser per a molts, és descobrir un delta dominat pel secà, especialment cerealístic. I la presència dels anomenats emparrats. I és que en aquell moment, pel resultat que declaren els propietaris i pagesos, el canal de la Dreta encara que construït, no està regant les terres. El regadiu va revolucionar l'agricultura dels pobles del delta, en aquest cas del marge dret, arribaria molt poc temps desprès.

Podeu consultar aquesta recerca que vaig fer conjuntament amb el també geògraf Antoni de Haro a través de la Revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia (núm. 49), societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Guies d'itineraris sobre les masies del Parc Agrari del Baix Llobregat

Aquests dies de defensa del Parc Agrari del Baix Llobregat són nombroses les peticions d'informació sobre la història, el patrimoni i el valor natural d'aquest lloc. La gent busca informació sobre el seu paisatge, les seves masies,etc. Els ha estat un descobriment saber i passejar-se per uns paratges que desconeixien o que no pensaven que fossin tan interessants a tocar de Barcelona...

Junt amb aquest primer descobirment, immediatament hi ha qui demana informació, saber-ne més i es sorprenen de la falta d'informació en general, de publicacions,... Estem parlant per cert un dels parcs que formen l'Anell Verd al voltant de la gran Barcelona (juntament amb els parcs del Garraf, Collserola o la Serra de Marina i impulsats per la Diputació de Barcelona).

La realitat de la divulgació sobre el Parc Agrari del Baix Llobregat té el seu grau de complexitat. Aquest parc, a diferència dels altres que envolten la gran urbs, hi ha una activitat econòmica, la pagesia, que en viu i en fa el "manteniment". Això fa que calgui fer una bona gestió entre la gent que viu de la terra i manté aquest espai i els visitants, i evitar que una gran afluència de visitants causés distorcions als pagesos. Això ens pot explicar, en part potser, aquesta deixadesa en general de divulgar vers el Parc Agrari. Però per altra banda, ens trobem allò tan conegut de, quan menys la gent conegui una cosa, més fàcil destruir-la...

En qualsevol cas, si voleu conèixer les masies i el paisatge agrícola que les envolta, entre l'any 2003 i el 2005, varem publicar un parell de senzilles guies sobre el paisatge i les masies del terme de Sant Boi corresponent al delta del Llobregat. A través del desparegut Patronat Municipal de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Sant Boi, la col·lecció Passejades per Sant Boi, històries i paisatges, l'any 2003 es va publicar el núm. 12 amb el títol La Marina de Sant Boi: El Riu Mort i la Ribera; i l'any 2005 va ser publicat el núm. 14 amb el títol La Marina de Sant Boi II: Entre la carretera de Sant Boi al Prat i la València. Aquestes guies es situen a la zona on es vol construir la ciutat d'Eurovegas.

Les guies proposen uns itineraris per fer-los a peu o en bicicleta, i van assenyalant el que anem veient pel camí, especialment les masies però també elements del reg o espais com les basses de Can Dimoni. Aquestes basses, també tenen una publicació dedicada, i a on també s'explica la evolució del paisatge del delta del Llobregat. Aquesta informació, però, la publicaré en un pròxim post al bloc.

El paisatge de la pedra seca de Sant Boi present a les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

Dins les VI Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat (Homenatge a Jaume Codina) vàrem exposar la tasca feta en les actuacions a l'entorn natural de muntanya de Sant Boi, tot presentant l'itinerari de la Pedra Seca.

En Josep M. Cervelló i jo mateix i també en nom de la Marta Sarsanedas i en Raimondo Pibiri vàrem explicar la feina feta a l'entorn de muntanya els darrers anys (vinya de Can Palós, efecte ventades,etc). A continuació hi ha el resum de la comunicació que més endevant serà publicada:

Els darrers anys en les vessants santboianes de la muntanya del Montbaig s’han portat a terme diferents actuacions per tal d’afavorir un paisatge agroforestal divers, que aportés més biodiversitat tot afavorint el bosc d’alzines i roures i que a la vegada actués com a minimitzador d’amenaces vers el bosc i les persones davant els focs forestals o episodis de fortes ventades.

Aquesta voluntat s’ha traduït en la recuperació dels paisatges preexistents abans de l’expansió del bosc de pi blanc. Dins aquesta voluntat de diversificar el paisatge, ens apareix la recuperació del paisatge de la pedra seca, la reintroducció de la vinya o la plantació de cirerers.

El paisatge de la pedra seca és el mut testimoni d’una manera de fer i de treballar la terra a la nostra comarca que ha anat reculant, fins hi tot desapareixent en molts municipis. La recuperació d’aquest paisatge a Sant Boi es concreta especialment en la muntanya del Montbaig. Les actuacions fetes s’han traduït en la reconstrucció de diverses barraques de pedra seca, de marges i en l’actuació de recuperació de l’àrea de lleure del Benviure.

Juntament a aquest esforç de recuperació material, s’ha buscat donar a conèixer entre la població aquest important patrimoni fins ara ocult per a la majoria dels ciutadans. El resultat ha estat la creació d’un itinerari de la pedra seca al Montbaig així com la realització de diverses visites guiades per tal fomentar-ne el seu coneixement. L’itinerari està pensat per al públic en general però s’ha tingut molt present el seu ús per part del públic escolar.

Enllaç amb la comunicació El Canal de la Dreta del Llobregat, paisaje y biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona

Avui han penjat les comunicacions a la web del Col·loqui sobre els usos de l'aigua agrícola. Les comunicacions que es podran consultar, entre elles la que vaig presentar en nom d'en Josep M. Panareda i meu, sobre el paisatge generat pel canal de la Dreta del Llobregat, la seva evolució i quin futur pot tenir. El delta del Llobregat és un autèntic laboratori on conflueixen tot tipus d'interessos i pressions sobre un espai tan especial com és un delta.

Trobada d'estudiosos de l'aigua i els seus usos agrícoles a la Mediterrània

Avui a primera hora del matí he presentat amb nom d'en Josep M. Panareda i meu com a geògraf col·laborador de la Universitat de Barcelona la comunicació El canal de la Dreta del Llobregat, paisaje e biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona. Ha estat a la Universitat de Provença, al campus de Marsella ciutat.

L'experiència ha estat molt positiva, donar a conèixer el nostre paisatge, i la nostra problemàtica territorial... de fet he superat el temps en escreix...

Interessant la trobada amb persones, de formació multidisciplinar i de renom acadèmic a França, i també de l'estat Espanyol, junt amb acadèmics del nord d'Àfrica. Alguns d'ells han deixat de ser aquells "autors sense cara i de nom difícil" que encapçalen alguns dels manuals de geografia.

Hem tingut un record i s'impulsarà un manifest de suport als investigadors tunissians que no han pogut ser a Marsella aquests dies per motius prou coneguts per tots.

Finalment com a conclusió, a casa nostra, i al delta i a Sant Boi, estem fent coses i tenim coses que criden l'atenció en positiu més enllà de les nostres fronteres i val la pena fer quilòmetres per donar-les a conèixer.

Presentació Els moviments ecologistes al Baix Llobregat

El proper dijous 18 de març de 2010, a les 19.00 a l'edifici de la Torre del Baró – carrer d'Àngel Guimerà, 2, de Viladecans, tindrà lloc la presentació del darrer número de Materials del Baix Llobregat. Està dedicat als moviments ecologistes al Baix Llobregat. Un dels articles em va ser encarregat pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i en ell tracto d'aproximar-me a l'impacte que ha causat l'execució del Pla Delta (ampliació aeroport, port,...) i els moviments de rebuig que ha anat provocant conforme les grans obres prenien forma.
L'acte és obert a tota la ciutadania i tindrà lloc en un dels edificis més emblemàtics de Viladecans, la Torre del Baró. En la ciutat de Viladecans han tingut lloc alguns dels darrers moviments ecologistes de defensa del territori de la comarca.

El delta del Llobregat. Terres d'oblit

El delta del Llobregat. Terres d'oblit, ha estat una de les grans satisfaccions com a geògraf i divulgador en les quals he tingut la sort de participar. De la mà d'en Pere Tobaruela, que em va proposar compartir aquest projecte, ens vam proposar donar a conèixer el nostre petit país, el delta del Llobregat. Vam voler fer-ho d'una forma global, parlant de tot el delta i no només d'una part associada als camps i als espais naturals existents actualment: la Marina de Sants i de l'Hospitalet a llevant, fins arribar a les Botigues de Sitges a ponent, són delta i en formen part. El delta ens ofereix un contrast de paisatges i usos brutals. Divulgar, donar a conèixer i algunes propostes de visites, és que pretenem amb aquest llibre. Va acompanyat d'un mapa i fotografies. És el primer número de la col·lecció Descoberta de l'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM).

La clau d'aigua

La clau d'aigua, d'en Pere Tobaruela

Ara fa un any en Pere Tobaruela presentava una novel·la juvenil ambientada a la nostra comarca i més concretament a la zona del delta i del baix Ordal. Sota el nom de la Clau d'Aigua, el Pere ens presentava un món a cavall del temps present i amb escenaris reals amb un món, uns personatges i un temps passats i ficticis (finals s.II a. C.). Les aventures dels arduans tenen lloc en un món dominat pels romans i en una població de nom Subur on ara trobem Sant Boi. El Garraf i un incipient delta en formació apareixen en la novel·la. També ens apareix el seu barri de la infancia, Bellvitge i algunes localitzacions de la Marina santboiana. I és que el nostre entorn pot ser un lloc idoni on ambientar històries i narracions sense haver de recórrer als tipics espais de l'Anglaterra medieval o bé Barcelona.
Aquesta novel·la està publicada per Barcanova, dins la col·lecció Antaviana Nova. En Pere Tobaruela és escriptor i geògraf, fill del marge esquerre del delta, del Bellvitge fruit de l'al·luvió humà dels anys 60.

Toponímia i identitat al delta del Llobregat

Article publicat en el XXVI Col.loqui general de la Societat d'Onomàstica, celebrat a Lleida a finals de 1999. Aquesta recerca tingué lloc al llarg del 1998-99 per part d'Antoni de Haro i jo mateix.

Article: El delta del Llobregat visto por Pierre Deffontaines en 1949.

Article publicat dins el III Col·loqui d'Història del Pensament Geogràfic de l'AGE, celebrat a Barcelona i Palafrugell el novembre de 2006.

Sovint si volem conèixer com era el nostre propi país hem de recórrer a viatjants o estudiosos no catalans. Aquest és el cas d'en Pierre Deffontaines. Geògraf francès que en acabar la Guerra Civil és enviat a dirigir el liceu francès. Va viatjar força pel territori, copçant-lo i dibuixant-lo esquemàticament. El 1949 va publicar una petita monografia (entre moltes altres) sobre el delta del Llobregat, just uns anys abans de la decisiva transformació que tot just vindria les dècades següents. L'original en francès fou publicat a la Revue Géographique des Pyrénées et Sud-Ouest. El 1956 es publicà una traducció en castellà a Estudios Geográficos.
L'any 2006 conjuntament amb en Josep M. Panareda vam fer una petita aportació de la manera de veure el paisatge d'en Pierre Deffontaines, i en particular conèixer i donar a conèixer com era el nostre delta del Llobregat aleshores.