21 de juliol, 2008

Projecte Boscos de Muntanya al Parlem


Sovint es té la impressió que el nostre país es troba en un procés de desertització imperable. Res més falç. La massa boscosa no ha parat d'augmentar al llarg del passat segle XX. Les muntanyes catalanes havien estat conreades d'una manera massiva, aprofitant qualsevol racó, per costerut que fos. Això a les muntanyes baixes. A la muntanya mitjana passava el mateix, juntament amb l'aprofitament de la fusta i el carboneig. El resultat era un paisatge escàs de masses boscoses. Ara tot allò ja és història. Els boscos han tornat a ocupar el seu espai. Però curiosament, amb aquest fet, alguns paisatges amb un gran valor natural per la seva biodiversitat, com els prats de dall, han anat desapareixent. I també ha desaparegut molta cultura i coneixements al vosltant del bosc i el seu aprofitament.
És per això que des de l'Associació Hàbitats estan impulsant el Projecte Boscos de Muntanya. Vam estar conversant amb ells a la ràdio, al Parlem de Territori, parlem de medi ambient. Per segon any consecutiu realitzaran estades al Pallars Sobirà, concretament als municipis de Llavorsí i Rialp. Si voleu conèixer una mica més podeu escoltar el programa:
MEDI15.07.08.mp3 - Entrevista Projecte Boscos de Muntanya
Per altra banda l'Associació Hàbitats impulsar altres projectes, com ara el Projecte Rius, del qual n'hem parlat algun cop a la ràdio.

08 de juliol, 2008

Samarretes santboianes de l'Òmnium

Aquest estiu podrem lluir samarretes amb temàtica santboiana. La secció de l’Òmnium Cultural Baix Llobregat a Sant Boi ha fet dos models de samarretes on es mostren aspectes que caracteritzen la nostra població de Sant Boi:
Una de les samarretes té un tó irònic envers les infraestructures i l’anomena’t pont de Sant Boi, al qual cada cop li surten més competidors que en prou feines deixen entreveure el campanar de Sant Baldiri. És la samarreta i Els ponts de Sant Boi.
L’altre samarreta fa referència a les muntanyes que envolten la nostra població i el que hi podem trobar: des de Sant Climent, a Sant Ramon, la Vall de Santa Bàrbara o la Creu de Can Cartró. És una manera de divulgar el nostre patrimoni paisatgístic tot col·laborant amb una entitat com és Òmnium.
Els dibuixos han estat elaborats per la il·lustradora Xènia Viñas, la qual podeu conèixer a www.samarretaxinxeta.blogspot.com
Si us animeu a comprar-ne, les podeu trobar a:
Cal Ninyo, carrer Major 43 i a la Papereria Isard, plaça Llorenç Presas, 6

01 de juliol, 2008

Entrevista Plataforma Xúquer Viu


L'aigua i la seva escassetat en determinats llocs i mesos de l’any forma part de la manera de ser del nostre país. Arreu del territori hi havia diverses estratègies per fer front al problema de la manca d’aigua, especialment als llargs estius mediterranis: cisternes per recollir l’aigua de pluja, llargues mines d’aigua fins als pobles,... sempre però consumint dintre de les possibilitats del recurs.
Amb l’arribada del segle XX, arribaren els embassaments, primer per explotar-los com a fonts de producció d’energia hidroelèctrica, i després, a finals de segle i especialment a començaments del present, la solució que se’ns proposa per a l’obtenció d’aigua són els transvasaments. Sense ara voler si tots són necessaris o són fruit d’un model consumista del territori i de l’aigua sense aturador, fa algun temps enrere vaig entrevista la Graciela Ferrer, membre de la Plataforma Xúquer Viu. Es tracta d’una plataforma de ciutadans valencians que, conscienciats davant la política hidràulica portada a terme al País Valencià, i també a Castella la Manxa, i les conseqüències que comportava sobre els seus rius, el Xúquer especialment, van començar a organitzar-se per denunciar el que està passant a les comarques centrals valencianes. El que ens sembla una novetat al principat, el Ter per exemple, ja fa temps que succeeix al País Valencià.

Xuquer Viu.16ene07.mp3 - Entrevista a Graciela Ferrer