09 de febrer, 2013

El mot besclau

Besclau

Fa uns dies vaig tenir una conversa amb un parell de santboians, en Joan i en Xavier, sobre una paraula que han utilitzat moltes vegades i que a havien aprés a casa seva. La qüestió era que aquesta paraula, besclau, no apareixia en cap diccionari català...

La paraula també va ser buscada per internet, Google, però tampoc apareixia a la primera. Si que apareix un enllaç d'una pàgina web sobre el català a les Valls d'Àneu i a on apareixen un seguit de paraules del parlar de la vall, entre elles la paraula BESCLAU. Segons aquesta pàgina moltes són paraules provinents del basc i d'altres del gascó...

A Sant Boi i rodalies, aquesta paraula s'aplica al punt de trencament d'una línia recta en que un cop superat, la linia recta continua en el mateix sentit però ara desplaçada. Això ho podem veure en molts carrers del nucli antic, a on de cop, una casa sobresurt més, el carrer es fa més estret o també a la Marina a on sovint els camps acaben fent un besclau.

Qui sap d'on ve aquest ús a la zona del Baix Llobregat sud, com a mínim Sant Boi i Sant Climent. Però si aquesta paraula fos d'origen gascó podria ser una reminiscència del passat, de quan aquestes terres van rebre milres d'imigrants occitans, especialment gascons.

Si algú que llegeixi aquest text també l'ha sentida a casa o pot aportar més informació, aquesta serà benvinguda. Ens ajudarà al Joan, al Xavier i a mi mateix a aclarir aquest mot, un mot cada cop més en desús.