19 d’octubre, 2009

Èxit de la 4a Pujada a la Creu de Can Cartró







Ahir diumenge va tenir lloc la 4a Pujada a la Creu de Can Cartró, encara que enguany ens vam haver de conformar en arribar a la Masia de Can Palós, més o menys a meitat de camí. La causa era la dificultat de poder arribar en els darrers trams de la Pujada fins a la Creu, a causa dels nombrosos arbres i branques caiguts per la ventada del gener. Enguany la Pujada va tenir lloc el tercer diumenge d'octubre, en comptes del primer, i va coincidir en un cap de setmana ple d'activitats a Sant Boi com al seu entorn. Malgrat això, una cinquantena de persones hi van participar.
A Can Palós, fets uns breus parlaments de benvinguda (en Josep M. Cervelló, regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Jaume Bosch, Alcalde de Sant Boi i un servidor com a Òmnium Cultural, l'entitat promotora de la Pujada) i un cop esmorzats (hi havia raïm i aigua per qui en vulguès), es va explicar per sobre l'evolució del paisatge de l'entorn de Sant Boi i tot seguit es va procedir a visitar la vinya plantada fa pocs mesos davant la masia. Un cop rebudes les explicacions per part d'en Josep Pons sobre el món del vi i les possibilitats de la casa com a centre d'educació ambiental, per tancar l'acte van actuar el grup de música d'arrel irlandesa, els Tritons. La seva musica es va escampar per l'entorn de la casa d'una manera embriagadora.
Ara caldrà anar pensant en la 5a Pujada a la Creu de Can Cartró, però aquest cop arribant a dalt de tot del turó de Can Cartró.

1 comentari:

Joan Bonastre ha dit...

Poso Creu de Can Cartró al Google, ja que tot just ara en vinc.
Trobo aquest web i aquesta crònica...
Pot ser vaig a "misses dites"...segur, sovint em passa... però el cas és que encara no fa una setmana -i després de diversos intents al llarg de tot l'any pels diversos accessos que hi anaven i que coneixia- he trobat un nou camí que algú ha obert fins al cim de la creu.
No sé si fa molt o poc.
Vaig estar content de trobar-el.
Cada cop que ho havia trobat havia estat un drama i el meu gos ho havia passat força malament, ja que mirava d'avançar per sota els pins caiguts en una mena de "pista americana" que mai tenia el premi de la fi.
Marcat amb cinta de pintor, un petit camínet que surt del punt més alt del que va de Can Palós Vell a la Creu de Querol, voreja unes antigues feixes primer, un camp de cirerers que mira cap a Santa Coloma després i resegueix amunt, prop d'una torre d'alta.
A dalt, un pi reposa en la base de la creu des de fa més d'un any. Els grans pins que feien el lloc ombrivol, estan escapçats o jeuen a terra, amb la soca esventrada.

Segur que el territori és privat, però i si entitats dels quatre termes ens propossessim -amb permís de l'amo i suport dels 4 ajuntaments- netejar aquell indret i recuperar, sinó el paissatge, si la calma que tenia ?

Llenço la proposta.

Joan Bonastre
joanbonastre@gmail.com
Santa Coloma de Cervelló