Cal Monjo és més que probablement la masia més antiga que existeix dempeus en aquest moment al delta del Llobregat. Documentada al segle XV sota el nom de Torre de l'Estacada, es troba dins del districte de la Ribera, terme municial del Prat.
En aquests moments, la casa i les terres de conreu immediates, venen a ser una mena d'enclavament del Prat dins el terme santboià. Fins fa unes dècades això no era així ja que per anar a Cal Monjo s'hi podia anar sense haver de passar forçosament pel terme de Sant Boi. Això va ser així fins a la supressió de la Marrada o meandre del Llobregat davant el barri de la Riera de Cornellà. Això va comportar el desviament del Llobregat, tot canalitzant-lo i eliminant el meandre, i deixant una part del terme del Prat al marge esquerra del riu.
Cal Monjo a Europa, a França concretament, no estaria a punt d'ensorrar-se. Cal Monjo és el viu testimoni de la conquesta humana de la plana del Llobregat. Cal Monjo és el precipitat en forma de masia d'aquesta conquesta humana, dels pioners del delta i dels primers pratencs. I Cal Monjo s'ensorra inexorablement malgrat trobar-nos en un dels territoris amb més possibilitats i amb més necessitats també, de custodiar i mantenir el seu patrimoni històric. Però això no és així. Estem perdent Cal Monjo, exel·lent testimoni de la vida a pagès i al delta dels darrers 500 anys! Patrimoni no només del Prat, sinó de tots els municipis del delta del Llobregat, tots muts testimonis de la seva pèrdua.
3 comentaris:
La casa més antiga del Prat i de tot el delta llobregatí. Vivim en un context ple d'informació i recursos per a conservar aquest patrimoni, però els polítics no tenen sentit de la responsabilitat cap a les generacions futures. Una absoluta vergonya.
Cal Monjo suposa la primera petjada de la colonització de la terra del Delta del Llobregat. I ara, en ple segle XXI cau a trossos. Cal evitar que aquesta empremta s'esborri sota una selva industrial. Posem-hi remei i fem que el Delta i una de les seves primeres cases perdurin en el temps en el millor estat possible. Salvem cal Monjo, salvem el Delta.
Els nostres politics diuen que volen fer molta feina a Europa.
¡Qué rentin abans les moltes piles de plats bruts que tenen a la cuina de casa seva!
Ja ho veieu, cóm passen olímpicament del que demana el poble. No estimen la terra i poc els importa la nostra historia.Poc els importa que Cal Monjo estigui a punt d'ensorrar-se. Aixó si, omplirse les butxaques amb salaris que no guanyarien, ni de bon tros, a l'empresa privada. Només tenen en compte els ciutadans alhora de demanar-los el vot. Pel que fa a mi, ho tenen prou clar. Ells passen de mi... jo passo d'ells.
El més trist de tot, però, es que Cal Monjo, qualsevol dia será un munt de pedres enderrocades. I ells, tant amples.¡Quina vergonya!Així ens llueix el pel amb aquesta gent.
Publica un comentari a l'entrada