Bon Nadal

Bicicletada de la Marina fins al Remolar

Demà dissabte a les 10 del matí tindrà lloc una bicicletada dins el marc de la XIX Setmana Verda.

El punt de sortida es troba situat davant la Cooperativa Agrària de Sant Boi, al camí de les Salines. Per arribar a aquest punt cal creuar prèviament l'autopista C-32 a través del pont que passa per sobre l'aparcament del centre comercial Alcampo.

El recorregut previst és anar passejant per la zona agrícola de la Marina, tot rebent alguna explicació sobre els conreus, les masies, el valor d'un espai que, com també veurem, es troba amenaçat per l'arribada d'onades especulatives sobre el delta en diferents moments de la nostra història recent.

A través de la riera de Sant Climent, ja en terme de Viladecans, anirem a trobar el camí de les Filipines o també camí del Mar. Finalment, un cop creuada l'autovia de Castelldefels pel nou pont, arribarem al camí de l'antic càmping Toro Bravo, ara camí d'accés a l'espai natural del Remolar-Filipines. Allà visitarem aquest espai i podrem acabar arribant a la platja de Cal Francès, espai que acull vegetació i dunes d'interès. Un cop visitat aquests espais haurem de desfer camí per tornar a Sant Boi, ja al migdia.

És una bicicletada adreçada a tots els públics i que vol donar a conèixer el nostre entorn natural així com les amenaces que pateix i pot patir en el futur (canvi climàtic, urbanització,...) el nostre delta del Llobregat.

SOS Can Trabal (la Marina de l'Hospitalet)

SOS Can Trabal vol mostrar i denunciar el darrer i definitiu cop de gràcia a l'hemidelta esquerra del Llobregat. Cornellà, l'Hospitalet i Sants tenen part del seu territori dins el delta del Llobregat. El darrer espai no construït que resta en aquests moments està sent objecte del desig de l'afany urbanístic de l'ajuntament de l'Hospitalet. Un error que si es comet ja no hi haurà marxa enrera per recuperar un espai que testimonia el passat de la ciutat de l'Hospitalet, que li dóna i referma personalitat, i li justifica el cognom de Llobregat.

La L-9 amb estació a Sant Boi?

Sembla ser que el metro arribarà a Sant Boi... bé, com a mínim en un dels seus extrems del terme municipal, al mig de la Marina, just quan el terme santboià s'estreny entre els termes de Viladecans i el Prat per acabar convergint a l'estany del Remolar.
De fet si ens fixem amb el web de la L-9 del Departament de PTOP, i busquem el recorregut de la línia pel delta del Llobregat, trobem estacions d'aquesta línia no només al Prat de Llobregat; de fet l'estació de Ciutat Aeroportuària es trobaria dins el terme de Sant Boi així com l'estació de la T-1 es troba dins de Viladecans. En el cas de l'estació santboiana, situada molt a prop del terme del Prat, a escassos metres d'ella hi ha el mercat de la Flor i a no massa distància les basses de Can Dimoni.
La llàstima, com el cas de la RENFE que també passa pel terme de Sant Boi, que aquest no és el metro que fa tants anys esperem els santboians i santboianes. Caldrà doncs, esperar a que es faci realitat algun dia l'arribada de la C-3, també coneguda com L-12, i presti servei a la ciutat de Sant Boi.

Èxit de la 4a Pujada a la Creu de Can Cartró

Ahir diumenge va tenir lloc la 4a Pujada a la Creu de Can Cartró, encara que enguany ens vam haver de conformar en arribar a la Masia de Can Palós, més o menys a meitat de camí. La causa era la dificultat de poder arribar en els darrers trams de la Pujada fins a la Creu, a causa dels nombrosos arbres i branques caiguts per la ventada del gener. Enguany la Pujada va tenir lloc el tercer diumenge d'octubre, en comptes del primer, i va coincidir en un cap de setmana ple d'activitats a Sant Boi com al seu entorn. Malgrat això, una cinquantena de persones hi van participar.

A Can Palós, fets uns breus parlaments de benvinguda (en Josep M. Cervelló, regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Jaume Bosch, Alcalde de Sant Boi i un servidor com a Òmnium Cultural, l'entitat promotora de la Pujada) i un cop esmorzats (hi havia raïm i aigua per qui en vulguès), es va explicar per sobre l'evolució del paisatge de l'entorn de Sant Boi i tot seguit es va procedir a visitar la vinya plantada fa pocs mesos davant la masia. Un cop rebudes les explicacions per part d'en Josep Pons sobre el món del vi i les possibilitats de la casa com a centre d'educació ambiental, per tancar l'acte van actuar el grup de música d'arrel irlandesa, els Tritons. La seva musica es va escampar per l'entorn de la casa d'una manera embriagadora.

Ara caldrà anar pensant en la 5a Pujada a la Creu de Can Cartró, però aquest cop arribant a dalt de tot del turó de Can Cartró.

4a Pujada a la Creu de Can Cartró

Per quart any consecutiu, la secció santboiana de l’Òmnium Cultural Baix Llobregat organitza amb el suport de la regidoria de Medi Ambient i de Ràdio Sant Boi, la Pujada a la Creu de Can Cartró. Enguany però, aquesta pujada no serà completa, ja que aconseguir arribar a la Creu de Can Cartró hauríem de recórrer els darrers metres esquivant els efectes dels arbres i branques caigudes durant la desastrosa ventada del 24 de gener passat.
Malgrat això, no s’ha volgut abandonar fer la Pujada, encara que aquest any no es pugui arribar fins dalt de tot. La Pujada a la Creu reindivica la coneixença i la tradició reculada d’anar al turó de Can Cartró a berenar, fer aplecs o passejar en el lloc on abans hi havia el Pi de Can Cartró i anys més tard en el mateix indret la Creu.
Aquest any la masia de Can Palós centralitzarà les activitats. En primer lloc, en arribar allà al voltant de les 10 del matí, s’esmorzarà. Al cap d’una estona s’explicarà el paisatge de Sant Boi, especialment el de muntanya. També es visitarà la masia de Can Palós. A continuació hi haurà l’actuació d’un grup de Sant Boi, els Tritons, que ens portaran la seva música en un espai molt diferent als habituals escenaris de concerts.
Per acabar, qui vulgui passejar una mica més, segons les ganes del grup de gent, es tornarà rodejant la vall de Santa Bàrbara o bé fent un recorregut més curt per finalment tornar a casa a dinar.

Barraques de pedra seca a Sardenya

La pedra seca és un dels nombrosos elements culturals comuns que ens agermana entre els diferents pobles del Mediterrani. A Sardenya la presència de construccions fetes de pedra en sec es remunten en temps prehistòrics, els coneguts nurags, presents arreu de l'illa. Però també són presents les feixes i les barraques,
com les de l'imatge de la dreta. Es tracta de dues barraques de planta circular però de cobertura ben diferent: tal i com es pot apreciar en la imatge superior, el sostre no és fet de pedra, ans els contrari, són branques i branquillons els que donen aixopluc al pagès o pastor. Sardenya presenta una gran varietat de sòls i roques: granits, basalt, pissarra,... fet que dóna lloc a una major diversitat de textures i colors a les construccions de pedra en sec. Aquesta combinació de materials es posa de manifest en la foto inferior de la dreta.

Imatges de Sardenya (I)

Sardenya ens ofereix una gran oportunitat de conèixer racons i paisatges en un bon estat de conservació en plena Mediterrània occidental, cosa que sorprèn força per els qui habitem aquesta part de la Mediterrània. A dia d’avui, són escasses per no dir inexistents, els grans centres turístics tal i com existeixen a la península Ibèrica. La natura se’ns presenta viva i en qualsevol moment pot aparèixer una au perseguint peixos en plena platja, o creuar-se una guineu o un porc espí davant el cotxe com gaudir d’apostes de sol increïbles. Sardenya ens ofereix una infinitat de platges de sorra i textures de tots colors i d’aigües paradisíaques però ens ofereix també cultura i història; hi ha milers de construccions prehistòriques, fetes amb grans blocs de pedres anomenats nuragues escampats per tota l’illa. També trobem romànic i gòtic, especialment aquest darrer en l’època en que Sardenya formava part de la Corona d’Aragó.

L'Alguer, la ciutat catalana de Sardenya

Aquest estiu per a molts catalans ha estat la descoberta d'un territori molt proper però fins ara allunyat com és l'illa de Sardenya. Des de fa pocs anys, una companyia aèria de baix cost ens hi acosta des de Girona fins a l'Alguer, i des de fa pocs mesos, hi podem anar amb el nostre propi cotxe des de Barcelona.
Sardenya és part de la nostra pròpia història... edificis de tot tipus d'arquitectura gòtic català, el vocabulari sard ple de catalanismes, i més a més, una ciutat, l'Alguer, a on a dia d'avui pots parlar-hi en català! La senyera ocupa edificis oficials, com en els municipis catalans del Principat, cosa que a la resta de l'illa de Sardenya és la bandera sarda, la dels quatre caps amb la creu de Sant Jordi.
El cas de l'Alguer és xocant, si voleu podeu anar al web de l'ajuntament alguerenc, on hi trobareu tot tipus d'informació en català, posa de manifest l'arbitrarietat dels estats creats artificialment no només els creats a l'Àfrica, sinó a la pròpia Europa. El cas català és una de les mostres més clares: hi ha ciutadans d'aquesta nacionalitat/cultura repartits en 4 estats diferents i sota governs diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia. A la vegada, és la prova de ser una cultura plural, oberta forçosament a l'influència de llengües i costums, molt mediterrània i europea, ja que no està tancada en un sol estat. Pocs europeus tenen que la seva llengua es parla en 4 estats diferents del continent.
El transport del turisme de masses de gent de Catalunya pot provocar un abans i un desprès a l'Alguer i a Sardenya, aquest estiu, després del turisme interior italià, a Sardenya a rebut el procedent de l'Estat espanyol, principalment català. De fet, es poden trobar díptics i visites guiades en català fora de l'àmbit de l'Alguer, i això que fins aquest estiu la presència de cotxes amb matrícula de l'estat debia ser nul·la.
Si voleu saber-ne més de l'Alguer i de Sardenya, podeu consultar el bloc Apunts de l'Alguer, entre altres, com pot ser el llistat d'entitats que ofereix el web de l'ajuntament de l'Alguer, on hi trobareu l'Obra Cultural de l'Alguer o Òmnium Cultural de l'Alguer.

Jeroglífics al Montpedrós

Un dels misteris i de les curiositats que guarda el Montpedrós o Sant Antoni, són aquestes traces gravades a una gran roca a prop de l’ermita. No se sap que signifiquen, ni qui les va fer, ni quan van ser fetes. Hi ha alguns estudis fets al respecte com per exemple si aneu al bloc d’en Xavier Sánchez, podreu consultar-ne un al respecte.La pedra, d’aspecte triangular, té gravats per les dues cares. Si redibuixem sobre un paper els gravats que té en les dues cares, el resultat és el que podeu veure a dalt.

Ara fa 40 anys...fotos de divendres 10 de juliol

Finalment el passat divendres 10 de juliol vam intentar dur a terme l'activitat d'observació astronòmica a dalt l'ermita de Sant Ramon. La realitat va ser que ho vam poder fer parcialment, ja que la nuvolositat es va anar imposant a partir de la mitja nit, i ens vam quedar amb les ganes d'haver vist alguns dels planetes del Sistema Solar. La visió de la Lluna i de diverses estrelles va valdre molt la pena. Gràcies a les explicacions i el material, els telescopis, que va portar l'Agrupació Astronòmica de Castelldefels, van fer possible que les persones que vam pujar al Montbaig tinguem ganes de repetir aquesta activitat... i amb un cel net del tot de núvols!!

Ara fa 40 anys... vine a observar l'espai des de Sant Ramon

Aquest divendres volem celebrar el 40è aniversari de l'arribada a la Lluna, i de l'any internacional de l'astronomia, d'una forma festiva però instructiva. És per això que des d'Òmnium Cultural Baix Llobregat a Sant Boi, la Federació Els Garrofers i el Consell de Medi Ambient i Entorn Natural de l'ajuntament de Sant Boi organitzem una nit d'observació astronòmica des de l'ermita de Sant Ramon. Hi esteu tots i totes convidats i esperem que els núvols no ens facin la guitza!

Sant Joan 2009: plaça de l'església

Enguany, i ja en van quatre, la secció santboiana de l'Òmnium Cultural Baix Llobregat ha festejat l'arribada del solstici d'estiu amb la ravetlla de Sant Joan. Amb una posada en escena una mica diferent a la dels darrers anys, aquest any hi hagut més participació de veïns i veines de Sant Boi. Els diables de Casablanca van ser els encarregats d'encendre la foguera un cop llegit el manifest de Sant Joan. La revetlla va durar ben entrada la matinada, ben bé quarts de quatre; hi va haver ball del fanalet, servei de bar, xocolata desfeta i la música d'en Garret Conway.

Un any més a Sant Boi hem celebrat Sant Joan com toca, amb foguera, petards i coca, probablement la darrera revetlla tradicional que es fa a la ciutat.

El Llobregat, un riu salat

Una de les característiques del nostre riu Llobregat és que es tracta d'un riu salat. Aquest fet ve donat que dins la seva conca hi ha dipòsits naturals de sals, de potasses concretament, dipositades fa milers d'anys quan existia un mar interior que va anar assecant-se conforme el relleu evolucionava amb la formació (Pirineus) i desaparició de muntanyes (els Catalànids).
El problema actual i que va ser tractat al programa de ràdio Sant Boi Parlem de territori, parlem de medi ambient, és la explotació industrial i de qualsevol manera d'aquestes potasses. Si per al Bages i els pobles com Súria, Cardona o Sallent l'existència d'aquestes explotacions ha suposat des de fa moltes dècades una font de desenvolupament econòmic, també s'ha pogut comprovar que el rentat per part de la pluja dels runams salins situats a l'aire lliure estan salinitzant excessivament les aigües superficials però també les subterrànies de la zona. Però les aigües salades van a parar al Llobregat i per tant l'excés de sal ens arriba al Baix Llobregat i al delta del Llobregat. Això significa que les terres mica en mica es salinitzen, fet que pot provocar la seva pèrdua per a l'agricultura. A més, les plantes són regades amb aquesta aigua que poc bé els poc fer. Junt amb això, Aigües de Barcelona utilitza aquesta aigua per a tots els usos, i per tant la sal acaba arribant a les persones. Es tracta d'un problema mediambiental de primer ordre, on les mesures preventives són cabdals.
Si voleu conèixer de primera mà que diu la gent de la Plataforma Prou Sal!, podeu escoltar a Eloi Escuder en l'entrevista que vam fer a la ràdio.

Entreista a Prou Sal! a Ràdio Sant Boi -

El paisatge de la pedra en sec

El paisatge de la pedra en sec és cada cop més valorat arreu. A Mallorca com a les comarques de
Castelló, passant per l'Alt Penedès i arribant a Sant Boi de Llobregat, s'està produint una conscienciació en la salvaguarda, recuperació i difusió del paisatge de la pedra en sec. Els darrers mesos al Montbaig /Sant Ramon podem veure a peu de camí, just en arribar a l'ermita, una barraca de pedra en sec reconstruïda sota l'impuls de la regidoria i el Consell de Medi Ambient de l'ajuntament de la ciutat. També s'ha fet algunes xerrades i aquest maig podem veure una exposició sobre aquest tema a dalt a l'ermita de Sant Ramon.
Per aquest motiu en el programa de Ràdio Sant Boi, Parlem de Territori, parlem de Medi Ambient, vam poder conversar amb una persona que porta ja uns quants anys recorrent el territori tot estudiant els diferents elements constructius que conformen el que s'anomena paisatge de la pedra en sec. Es tracta d'August Bernat, el qual va començar fa més trenta anys a observar anant per la muntanya les construccions de pedra en sec. Conjuntament amb l'Agustí Esteve van tirar endavant la revista Pedra Seca, punt de trobada de totes aquelles persones que els interessi aquestes construccions. Si voleu saber-ne més, podeu escoltar l'August Bernat en l'entrevista feta a la ràdio:

El paisatge de la pedra en sec -

Memòria històrica: els búnquers del Prat

A la platja del Prat podem trobar a dia d'avui un parell de búnquers de la Guerra Civil Espanyola. Aquests van ser construïts per protegir els aeròdroms propers durant els nombrosos bombardejos de l'aviació italiana procedent de l'illa de Mallorca.
Malauradament alguns d'ells han desaparegut sota l'avanç del mar sobre la terra deltaica. Una mostra d'aquesta regressió és aquesta imatge.
Aquests búnquers són també patrimoni històric de tots nosaltres, i són també memòria de l'expansió mar endins d'unes terres deltaiques que, com el nostre país, van començar a recular desprès de la Guerra Civil.
Potser ja comença a ser hora de recuperar aquest patrimoni, senyalitzar-lo i integrar-lo en l'espai d'esbarjo en què s'ha convertit la platja del Prat, tot recordant-nos el que van viure els nostres avis.

Cabanes de pedra seca a l'Ariège

El paisatge de les construccions de pedra en sec s'extén a tot el món mediterrani, món dominat sovint pels accidents orogràfics que el singularitzen encara més. Els massissos calcàris són els que ocupen una bona part d'aquesta orografia accidentada. L'aprofitament i adaptació del rocam ens apareix arreu, ja sigui en les construccions més senyorívoles com en senzilles cases de pagès o en les cabanes. A la població occitana del Mas d'Azil, on per anar-hi des de Catalunya s'ha de passar en cotxe per dins una cova molt espectacular, estan concienciats en recuperar el paisatge de la comarca, especialment el paisatge de la pedra en sec. Un manera de fer-ho i de cridar l'atenció ha estat en reproduir alguns d'aquests elements paisatgístics davant mateix del seu ajuntament, al mig de la plaça del poble. En veure-ho, m'ha recordat que a Sant Boi, des de Medi Ambient s'està treballant amb la mateixa idea. A França tenen molt clar el respecte al patrimoni històric i cultural, que no el lingüístic malauradament, i tenen clar que és un recurs de desenvolupament econòmic, desenvolupament basat en el turisme cultural, del qual a França tenen la sort de tenir un enorme públic potencial. Però la coincidència amb Sant Boi i el Mas d'Azil em fa pensar que per un cop ens estem movent al mateix moment que ho fa una població situada en un estat que és referència en el desenvolupament del turisme de qualitat.
Si voleu conèixer el que s'està fent a Sant Boi, visiteu el bloc d'en Xavier Sànchez.

Sortida als escenaris de la Batalla de l'Ebre (I)

El passat diumenge 29 de març la secció santboiana de l'Òmnium Cultural Baix Llobregat va realitzar una sortida a la comarca de la Terra Alta amb l'objectiu de conèixer els llocs on va tenir lloc l'anomenada Batalla de l'Ebre. Amb el guiatge d'en Ramon Codina i la participació de més de 50 persones, entre elles un excombatent de la lleva del biberó, vam recórrer diversos punts neuràlgics del conflicte, com per exemple la cota 705, el memorial de Sant Bartomeu de les Camposines o el poble vell de Corbera d'Ebre. Va ser una experiència enriquidora i emotiva, i es va poder comprovar la tasca de dignificació que s'està fent des del Memorial Democràtic, impulsat des de la Generalitat de Catalunya. Recomano anar a conèixer aquests espais, i la comarca que els acull, la Terra Alta.