26 de maig, 2008

La lenta i inexorable extinció de l’activitat agrícola al Prat



El que havia estat el municipi de la comarca amb més terres conreades, i de regadiu, amb productes tan coneguts com la carxofa, els enciams o els melons, per citar-ne alguns, és cada cop d’esdevenir un municipi on l’activitat agrícola desaparegui per complet. Si ens fixem en les transformacions escomeses arran del Pla Delta, per continuar amb la multiplicació del sòl urbanitzable destinat a tot tipus d’usos, el Prat que amb l’aeroport ja assumia una enorme càrrega sobre el seu territori, veurà com en pocs anys només quedaran de forma marginal algunes mujades de terres entre l’aeroport i els espais humits del riu (potser més aviat com a sòls de protecció del propi aeroport) i alguna mujada més al sector de la Ribera.

És a la Ribera on trobem encara alguna de les darreres masies pratenques, concretament destacar Cal Monjo i paradoxalment Can Comas, seu del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Malauradament no només retrocedeix l’espai agrari al Prat: Gavà i Viladecans també en perden. I a on de una manera definitiva extingeixen la pagesia, ara existent com un testimoni del passat, és a l’Hospitalet (Feixa Llarga).

En un moment on els productes bàsics alimentaris es troben en plena escalada de preus per diverses causes com pot ser el cost del transport i els nombrosos intermediaris, per no dir res de les qualitats de sabors, etc. dels productes, a Catalunya colguem de ciment el sòl agrícola més fèrtil que tenim. Esperem no haver de lamentar en un futur proper el haver malmés el delta més fèrtil de la Mediterrània.

Adjunto la previsió de sòl agrícola a protegir segons l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.