El darrer reducte agrícola de tot el marge esquerre del delta del Llobregat es troba en perill de ser sepultada per un pla urbanístic promogut per l'ajuntament de l'Hospitalet.La Marina de l'Hospitalet pot acabar sent només un topònim urbà i res més, si no es conserva aquest espai de poc més de 40 hectàrees d'espai lliure no construït.
Les possibilitats i la riquesa d'un espai agrícola deltaic com és aquest, conjuntament amb la resta de zona agrícola del delta encara existent, són enormes: no em refereixo en producció, lògicament, si no en les possibilitats de la segona ciutat de Catalunya de mantenir un reducte viu de la seva història, del seu paisatge més tradicional. El valor històric d'aquest paisatge és únic, i més tenint en compte que hi trobem tres masies (Ca l'Esquerrer, Cal Masover Nou i Cal Trabal), regadores, pluvials i valls, mostra del paisatge de reg que ha dominat aquesta part del delta esquerre des de l'entrada en servei del Canal de la Infanta al 1819, fet que transformà els prats de plantes per a teixits, i els secans de blat, en una horta i fruiterars que donàven nombroses collites a l'any.
Aquest sector havía de formar part del Parc Agrari del Baix Llobregat en els seus inicis... potser és l'hora de fer-li justícia, i no només a l'espai, si no a la ciutat de l'Hospitalet, filla en gran mesura de l'aiguabarreig del Llobregat a la seva arribada a la Mediterrània.
Des de fa algunes setmanes s'ha creat una plataforma per a la conservació de la zona agrícola de l'Hospitalet. Malgrat el desconeixement de molts ciutadans del passat agrícola de la ciutat, del seu valor com a patrimoni paisatgístic de Can Trabal, a l'Hospitalet s'ha reaccionat des de la societat civil per evitar un error irreperable.
A continuació podeu escoltar l'entrevista a l'Antoni Garcia, fill de l'Hospitalet, activista ecologista amb conciència de país, ens explica és Cal Trabal i la reacció en defensa que s'està produint a l'Hospitalet i en particular al barri deltaic de Bellvitge.
1 comentari:
Jaume¡¡¡¡he de passar a saludar-te , i no tinc temps però el 24 deixo de treballar, ja tenim decidit anar-nos per a Uruguai al febrer, despres d'aquesta data, sinó puc abans, passaré segur a saludar i a posar-t al día sobre el viatge...he vist a la Ariadna i els teus nens, estan molts grans¡¡¡y macos¡¡¡¡¡ una abraçada y records a la Ariadna i al Joan
Publica un comentari a l'entrada