17 de novembre, 2008

Jaume Pascual, guarda de camp



En Jaume Pascual i Burgès va néixer un 29 d’abril de l’any 1929 al carrer de la Pujada de l’Església número 7, baixos. Fill d’en Jaume Pascual, conegut com el Torrevilero, ja que va néixer a la masia de Torre de la Vila, que actualment acull el centre d’educació ambiental municipal. En Jaume el Torrevilero va ser durant gairebé una cinquantena d’anys guarda de camp. Quan li faltava un any per jubilar-se va convèncer el seu fill, en Jaume Pascual i Burgès, perquè entrés a treballar al servei de guarderia del Sindicat Agrícola de Sant Boi. Aquesta entitat agrupava i agrupa els pagesos santboians i la seva denominació ha anat canviant al llarg dels anys i el moment polític, passant de Sindicat Agrícola a Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos (la Cámara Agraria) fins a l’actual Cooperativa Agrícola Santboiana.
Quan en Jaume fill entra de guarda de camp, el Sant Boi d’aleshores és encara un poble amb una agricultura amb molt de pes, la Marina serà a partir d’aquell moment, en Jaume té 27 anys, el seu paisatge diari. A finals dels anys 50 a Sant Boi tenim fins a 7 guardes de camp: en Josep Bernabé, l’Elicio Burgès, en Juan Redondo, l’Antonio Canales, en Joaquim Bel i l’Antonio Esquivel. Amb el pas dels anys la plantilla s’anirà reduint fins quedar en Jaume Pascual com a darrer guarda de camp de la Marina santboiana. La seva feina consistia en sortir a vigilar els camps de Marina, passar per les masies i evitar robatoris o si més no, dissuadir els possibles lladres si veien que hi havia vigilància. Primer ho feien anant en bicicleta i duent com a arma una carabina. Anys més tard, en Jaume farà la ronda amb el Josep Bernabé amb Land Rover i finalment els darrers anys ho farà tot sol amb una moto vespino i un rifle Winchester.
De tant en tant agafaven algú robant: si no era gran cosa, un parell de quilos de tomàquets, per exemple, el que es feia era requisar-ho i amonestar verbalment la persona que els duia, però si la cosa era superior, portaven detingut el lladre fins a les cel·les de l’Ajuntament, (on ara hi ha la sala de plens), per tot seguit comunicar-ho al comandant de puesto, en aquest cas Sr. Suárez , de la Guàrdia Civil, que estava situat a l’actual carrer Francesc Macià cantonada amb Torrefigueres. A partir d’aquí el tema podia derivar en multa o presó.
El 1982 el servei de guarda de camp va ser traspassat al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i amb ell en Jaume, que ja era el darrer guarda de camp.
Durant més de 50 anys en Jaume Pascual va estar voltant pel terme santboià, bàsicament la Marina però també a muntanya, especialment en temps de cireres. Això ha fet que hagi conegut un paisatge i unes persones que cada cop formen més part del passat. La coneixença de la gent i de la terra eren fonamentals per poder donar seguretat a la gent que hi vivia i en vivia. Malauradament aquesta manera de fer és també cosa del passat. Ell ha estat el darrer guarda de camp en actiu a Sant Boi. En aquests moments, a Marina, la vigilància correspon als guardes de camp del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Un darrer apunt sobre en Jaume Pascual és el seu paper de carter de la Marina: a les masies de Marina mai va arribar el servei de correus. Per aquest motiu i a instàncies d’en Pere Pujadas, l’aleshores secretari de la denominada Cámara Agrária, en Jaume va començar a fer de carter per tota la gent de la Marina. Anava a correus a recollir la correspondència i ens la feia arribar a les masies. Va ser un servei molt útil i d’agrair. Sempre recordaré, de nano, quan en Jaume venia a Cal Sans i sortíem de casa esperitats a veure que portava.
Amb aquest petit article he volgut aportar algunes dades sobre un servei, el de guarda de camp, poc conegut per la majoria de la gent de la nostra població.

3 comentaris:

Caveguet ha dit...

Felicitats per l'article!!
quins records que m'ha dut... li hauries d'ensenyar al Jaume el carter, segur que li farà molta il·lusió...
Josep

rosa ha dit...

a mi també m'ha agradat molt! m'ha traslladat a la infancia.
Rosa

Burg ha dit...

Jaume Sans i Margenet, L'espiell t'ha atorgat el Premio Dardos. Felicitats!