El impacte de la ciutat Eurovegas sobre el patrimoni cultural de Sant Boi i comarca

El impacte de la ciutat Eurovegas sobre el patrimoni cultural de Sant Boi i comarca

Sempre segons les informacions que s’han anat sabent per premsa, l’espai no construït (zona agrícola coneguda com a Parc Agrari) situat entre les ciutats de Sant Boi, Cornellà, el Prat i Viladecans veurie néixer una altra ciutat, aliena completament al territori, la història i la cultura del país. Seria la primera ciutat privada a Catalunya i governada a milers de quilòmetres de casa nostra. D'això en diuen globalització. En diversos mapes també apareguts en diversos mitjans, aquesta nova ciutat li caldria una superfície d’unes 800 hectàrees; una superfície més extensa que la primera ciutat de la comarca en població, Cornellà de Llobregat.

Com bé s’ha dit, aquest immens espai que es vol sacrificar en nom del desenvolupament econòmic, no és el desert de Nevada: hi trobem un paisatge cultural forjat durant segles per part de pagesos, pastors i menestrals (la gent del fang com els anomenava en Jaume Codina) que van anar colonitzant el delta del Llobregat.

El paisatge actual, el que ens resta, és un pòsit de la història del delta, de Barcelona i de Catalunya. Trobem un paisatge humanitzat per la pagesia, amb elements per dominar l’aigua quan aquesta era una amenaça (segons marges o terraplens, closos a les masies,...). Trobem l’aigua com a motor de desenvolupament agrícola amb el Canal de la Dreta del Llobregat (segona meitat s. XIX) amb nombrosos ponts originals de l’època, amb les regadores o filloles però també les pluvials i els valls; tot un paisatge lligat a l’agricultura de regadiu i a un llenguatge i mots del català molt propis d’aquestes terres...

Junt amb això trobem encara un important patrimoni constructiu, les masies. La casa de pagès és l’exponent potser més destacat d’aquest paisatge cultural, únic a Catalunya, com és la Marina del delta del Llobregat. La majoria són en terme de Sant Boi però algunes d’elles les trobem al Prat. Són desenes les masies existents que ara, d’un sol cop podem perdre:

Cal Penyasco, Cal Tombarella, Cal Xic del Parellada, Cal Pastera, Cal Pinques, Cal Monjo (la masia més antiga de totes), Cal Jagó, Can Comas, l’Hostal de la Rosa, Can Ferrers, Can Parellada, Cal Llopis, Can Pica-Sal, Cal Curacero, Cal Nani, Cal Pelut, Cal Jover, Cal Gaietano, Cal Salom, Cal Sans, Cal Sardà, Mas Pineda, Ca la Rossa, Cal Pau Gros, Cal Florèncio, Ca la Francesa, Ca l’Inglada, Cal Notari, Cal Missaire, Cal Francès, Cal Cantí, Cal Gallina, Cal Rovira, Cal Mataberres, Cal Bonic,... només per citar-ne algunes!.

És un impacte sobre el nostre patrimoni, un abans i un després sense possibilitat de rectificació. La pèrdua definitiva de la nostra identitat i sense cap mena de dubte, el impacte més gran mai sofert per la ciutat de Sant Boi sobre el seu patrimoni cultural i natural. Estem disposats ha sacrificar-ho TOT?  Tornem a apostar pel totxo? No hem entès res del que ha passat els últims anys?

La imatge correspon a la masia de Can Comas, seu del Parc Agrari del Baix Llobregat. En aquest indret tindria lloc la primera fase de construcció la la nova ciutat Eurovegas.