Més que un espai agrari

És clar que les propostes d’inversió s’han d'escoltar i atendre. I, també, és possible estudiar-les sempre que aquestes s’ajustin a les lleis i necessitats reals del país. Sempre dins la legalitat, la transparència i dins un model de país i territori consensuat i sostingut en el temps. Un país seriós no canvia de paradigma econòmic i de model de territori (planejament) cada dos per tres. La proposta que plana sobre el delta del Llobregat de fer una ciutat lligada sota el concepte Eurovegas llença per terra i contradiu el que s’ha fet fins ara a Catalunya de buscar un país més equilibrat i integrat.
En el cas del delta del Llobregat els darrers anys s’ha buscat ordenar el territori, assumint nous sacrificis però preservant clarament d’altres. I per què no?, en el Baix Llobregat també hi ha qui ha començat a apostar pel patrimoni com un eix que doni identitat i autoestima, per tal de generar un terciari basat en el coneixement i la cultura, com passa, per exemple a França . El cas més emblemàtic el trobem a Sant Boi de Llobregat.


Sant Boi davant la proposta d’Eurovegas

Sant Boi, si atenem a alguns dels mapes apareguts en la premsa, es veuria afectat de ple i tiraria per terra un eix de ciutat actual com és la preservació de l’entorn natural i agrícola dins el conglomerat urbà del sud de Barcelona. Aquest eix de ciutat, aquesta aposta de la ciutat de Sant Boi per voler mantenir un entorn no urbà, amb activitat agrícola, amb espais naturals i bosc, ve de lluny i ha gaudit d’un important consens polític i ciutadà des de l’arribada de la democràcia. El creixement demogràfic de les darreres dècades ha estat més moderat a Sant Boi que en ciutats veïnes, no s’ha volgut arribar als 100 mil habitants o més a qualsevol preu. Això només faria augmentar encara més els problemes de tot tipus i congestionaria encara més la ciutat i el seu entorn. A Sant Boi s’ha buscat un creixement més assenyat i amb un entorn amb qualitat de vida: a tall d’exemple, si Sant Boi no aportés el volum de terra agrícola que ha conservat durant aquests anys, el Parc Agrari es veuria greument qüestionat. Per tant, el que ara es vol proposar, la construcció massiva dins l’espai agrícola no urbanitzable, destruiria el que tant d’esforç ens ha costat a tots plegats, i posaria en contradicció els objectius d’un model de ciutat basat en la salut mental, el patrimoni històric a través del nucli antic i els equipaments museístics, i la preservació d’un anell verd no construït al voltant de la ciutat i que tants ciutadans en gaudeixen. Perquè l’espai agrari, la Marina, és més que un espai productiu agrícola i una reserva natural, només cal veure la fotografia i comparar els dos marges del Llobregat, i veure que és un gran pulmó verd.