Actuació experimental en la zona cremada a Sant Ramon

El mes de juliol de l’any passat la vessant sud de la muntanya del Montbaig va patir un nou incendi. La vessant sud es troba exposada a una important insolació i al vent de marinada, vent que bufa de mar cap a terra cap al migdia. A tot això cal afegir el concepte d’espai periurbà de tot aquest sector més o menys naturalitzat. Això comporta la presència continua de persones i de tota mena d’activitats. I pot comportar certs riscos. Des de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Boi es tenia clar que calia fer una política activa, com ja s’està fent a la resta de l’entorn natural. També aquí, en aquesta àrea cremada. Aquesta zona es troba dins el terme de Viladecans però la finca és propietat de l’ajuntament de Sant Boi. Mentre es plantejaven quina mena d’actuacions s’hi podien fer, des de l’ajuntament de Viladecans es va contactar amb Medi Ambient de Sant Boi per proposar també fer-hi una actuació lligada a un projecte Life de la Unió Europea. En aquest cas la proposta venia lligada a un projecte Life (els deserts verds), el qual proposava un nou sistema per reforestar llocs amb certa dificultat; a més calia que es fes en una finca de titularitat pública. Aquest era el cas de les 5,5Ha santboianes situades a Viladecans. El sistema de reforestació és d’origen holandès i s’està portant a la pràctica en diversos territoris diferenciats de l’Estat. Es tracta de provar l’eficàcia de Groasis Waterboxx a l’hora d’assegurar un bon resultat en cas de reforestar. En el cas de Sant Ramon, són 2500 Groasis Waterboxx amb plançons d’alzines i roures els que s’estant plantant. I de moment també hi han participat més de 100 escolars de Sant Boi en aquestes plantacions. Prèviament a la instal·lació dels Groasis Waterboxx, s’ha procedit a netejar l’àrea cremada i s’han terrassat les feixes, tot consolidant-les per poder posar els Groasis Waterboxx. Si observem la evolució natural del paisatge d’aquest sector del Montbaig o Sant Ramon, ens adonem que la tendència és a evolucionar cap a un paisatge similar al de la vessant nord, amb l’inconvenient aquí que els factors ambientals són més desfavorables, alentint aquesta evolució. Junt a això cal sumar-hi els reiterats incendis forestals que amenacen en empobrir vegetalment aquest lent procés, i fins hi tot a tenir pèrdues de sòl per esllavissades (puntualment ja se n’ha produït alguna). És de desitjar que aquesta actuació tingui l’èxit esperat. També és de desitjar que la gestió activa de l’entorn natural en un àmbit periurbà com el de Sant Ramon, continuï i busqui reduir els efectes de la pressió social i els perills que sovint aquesta comporta.

El paisatge de la pedra seca de Sant Boi present a les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

Dins les VI Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat (Homenatge a Jaume Codina) vàrem exposar la tasca feta en les actuacions a l'entorn natural de muntanya de Sant Boi, tot presentant l'itinerari de la Pedra Seca.

En Josep M. Cervelló i jo mateix i també en nom de la Marta Sarsanedas i en Raimondo Pibiri vàrem explicar la feina feta a l'entorn de muntanya els darrers anys (vinya de Can Palós, efecte ventades,etc). A continuació hi ha el resum de la comunicació que més endevant serà publicada:

Els darrers anys en les vessants santboianes de la muntanya del Montbaig s’han portat a terme diferents actuacions per tal d’afavorir un paisatge agroforestal divers, que aportés més biodiversitat tot afavorint el bosc d’alzines i roures i que a la vegada actués com a minimitzador d’amenaces vers el bosc i les persones davant els focs forestals o episodis de fortes ventades.

Aquesta voluntat s’ha traduït en la recuperació dels paisatges preexistents abans de l’expansió del bosc de pi blanc. Dins aquesta voluntat de diversificar el paisatge, ens apareix la recuperació del paisatge de la pedra seca, la reintroducció de la vinya o la plantació de cirerers.

El paisatge de la pedra seca és el mut testimoni d’una manera de fer i de treballar la terra a la nostra comarca que ha anat reculant, fins hi tot desapareixent en molts municipis. La recuperació d’aquest paisatge a Sant Boi es concreta especialment en la muntanya del Montbaig. Les actuacions fetes s’han traduït en la reconstrucció de diverses barraques de pedra seca, de marges i en l’actuació de recuperació de l’àrea de lleure del Benviure.

Juntament a aquest esforç de recuperació material, s’ha buscat donar a conèixer entre la població aquest important patrimoni fins ara ocult per a la majoria dels ciutadans. El resultat ha estat la creació d’un itinerari de la pedra seca al Montbaig així com la realització de diverses visites guiades per tal fomentar-ne el seu coneixement. L’itinerari està pensat per al públic en general però s’ha tingut molt present el seu ús per part del públic escolar.

Inaugurat l'itinerari de la Pedra seca de Sant Boi

El passat dissabte 26 de març es va inaugurar de manera oficial el camí o itinerari de la pedra seca de Sant Boi de Llobregat.

La secció santboiana de l’Òmnium Cultural Baix Llobregat, el Centre Excursionista de Sant Boi i l’Ajuntament de Sant Boi representat pel regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Josep M. Cervelló varen donar el tret de sortida a un recorregut de tipus circular pel vessant nord del Montbaig i amb una breu parada a l’ermita de Sant Ramon.

El recorregut, guiat i senyalitzat, es va iniciar amb la visita de la zona de lleure del Benviure. En aquest punt es va poder veure les millores realitzades després de les ventades del gener de 2009. Millores fetes sota criteris paisatgístics i recolzats amb la presència de la pedra seca com a element més destacat.

L’itinerari va continuar vers el camí Ral, que coincideix en un tram amb l’itinerari de la pedra seca. Aquest tram es circula per un bosc amb molt bon estat de conservació i a on es van poder observar un parell més de construccions de pedra seca.

La presència de murets de pedra seca és constant al llarg de tot el camí. De tornada,després de fer una parada a l’ermita, es va visitar una altra barraca de pedra recuperada així com la construcció del corral de cabres i la intervenció paisatgística situada a prop del dipòsit d’aigües de Barcelona.

La cinquantena de persones assistents van valorar molt positivament la posada en funcionament de l’itinerari, destacant sovint que havien descobert un patrimoni i uns camins que els eren completament desconeguts.

Enllaç amb la comunicació El Canal de la Dreta del Llobregat, paisaje y biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona

Avui han penjat les comunicacions a la web del Col·loqui sobre els usos de l'aigua agrícola. Les comunicacions que es podran consultar, entre elles la que vaig presentar en nom d'en Josep M. Panareda i meu, sobre el paisatge generat pel canal de la Dreta del Llobregat, la seva evolució i quin futur pot tenir. El delta del Llobregat és un autèntic laboratori on conflueixen tot tipus d'interessos i pressions sobre un espai tan especial com és un delta.

Trobada d'estudiosos de l'aigua i els seus usos agrícoles a la Mediterrània

Avui a primera hora del matí he presentat amb nom d'en Josep M. Panareda i meu com a geògraf col·laborador de la Universitat de Barcelona la comunicació El canal de la Dreta del Llobregat, paisaje e biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona. Ha estat a la Universitat de Provença, al campus de Marsella ciutat.

L'experiència ha estat molt positiva, donar a conèixer el nostre paisatge, i la nostra problemàtica territorial... de fet he superat el temps en escreix...

Interessant la trobada amb persones, de formació multidisciplinar i de renom acadèmic a França, i també de l'estat Espanyol, junt amb acadèmics del nord d'Àfrica. Alguns d'ells han deixat de ser aquells "autors sense cara i de nom difícil" que encapçalen alguns dels manuals de geografia.

Hem tingut un record i s'impulsarà un manifest de suport als investigadors tunissians que no han pogut ser a Marsella aquests dies per motius prou coneguts per tots.

Finalment com a conclusió, a casa nostra, i al delta i a Sant Boi, estem fent coses i tenim coses que criden l'atenció en positiu més enllà de les nostres fronteres i val la pena fer quilòmetres per donar-les a conèixer.