Discurs al Ple de Sant Boi en nom de la Plataforma Aturem Eurovegas (29/5/12)

Benvolgut alcalde, regidors i públic, des de la Plataforma Aturem Eurovegas volem deixar palès en aquest Ple les nostres raons per les quals gent diversa d’arreu ens ha portat a ser avui aquí.

Evidentment en 5 minuts no dóna temps d’exposar totes les raons en contra de la possible construcció d’una rèplica de la ciutat de Las Vegas a Europa, com va publicar el Daily Telegrah, novembre de 2011 que és quan va començar a aparèixer aquest tema sempre via premsa. I com bé és públic, un dels dos llocs candidats és el delta del Llobregat, l’altre és al sud de Madrid.

La premsa del nostre país es va fer ressò de la visita del sr. Adelson (màxim accionista de Las Vegas Sands) al president de la Generalitat. També de la visita in situ del sr. Adelson a la zona oferta, el nostre terme municipal sense anar més lluny. Això ens va fer saltar les alarmes.

En primer lloc sobta l’oferiment de l’espai triat, tota la Marina santboiana, un sector de Cornellà, un serrell del nord del terme del Prat i arribant fins a la Marina de Viladecans: o sigui el Parc Agrari del Baix Llobregat, sòl no urbanitzable, el qual forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona juntament, per citar-ne un parell, el Parc de Collserola o el del Montseny. I contradient el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat l’abril de 2010 i que confirmava aquesta protecció...

És un fet, el plantejar fer desaparèixer l’espai no construït del delta per complet, que ni en temps del Franquisme s’havia arribat a plantejar un projecte similar: urbanitzar-ho per complert TOT. Amb l’arribada de la Democràcia es va voler confirmar que aquest espai no es destruís.

Fins a l’arribada d’aquesta proposta, la gestió del planejament del delta dels darrers anys havia estat a l’alçada d’un país avançat, sabent combinar i compensar, el creixement logístic, especialment el port, amb la protecció i actuacions de millora de l’entorn natural i agrícola, creant els consorcis del Parc Agrari i el dels Espais Naturals del Delta del Llobregat...

Ara, el fet que algú des de fora ens plantegi anar enrere i desfer el consens i la voluntat de totes les administracions amb competències sobre aquest territori, ja és motiu de rebuig.

Ens trobem amb la manca de transparència (als ciutadans no se’ns diu res de forma oficial), i d’ètica democràtica, que encara agreuja encara més la qüestió; i pel que fa al planejament i el seu menyspreu, abandonant el model seguit fins ara, propi d’un país europeu i madur, i la tornada a un nou desarrollismo tan criticat, al model del totxo que tan mal ens està fent, la veritat desconcerta i indigna... s’ens estan rifant el delta, el nostre model de territori!

En segon lloc, en el cas concret d’aquest projecte. Què voldria dir construir una ciutat com Las Vegas al bell mig de Marina?

En primer lloc, estem parlant d’un tipus de negoci en que els seus ingressos i atracció es basen en el joc i es complementen amb activitats comercials. No és el MIT de Massachussets precisament.

Què i qui pot venir a instal·lar-se al voltant d’aquest complex? De ben segur que no seran centres de recerca I+D. Perquè Sant Boi passarà a ser perifèria de Barcelona  a ser perifèria de Las Vegas.

En segon lloc, segons el que s’ha anat sabent via premsa econòmica i generalista, la nova ciutat arribaria a una extensió d’unes 800 hectàrees; és a dir, una extensió urbana igual o superior a la de ciutats com Girona, Lleida o Tarragona.

I aquestes 800 hectàrees no són al desert de Nevada. Qualsevol projecte que vulgui ocupar aquest espai significa per Sant Boi i el delta la destrucció d’una quarantena de masies (gairebé totes! Cal Penyasco, Cal Tomabrella) i d’un paisatge cultural elaborat durant segles, amb quilòmetres de valls, pluvials i filloles, que ha donat fires com la Puríssima o activitats com la Carxofada.

En definitiva, la pèrdua de la nostra identitat com a col·lectiu i la seva substitució per una cultura de cartró pedra, banal i aliena al país.

Però hi ha més conseqüències de la pèrdua de l’espai agrari:

-          dependència absoluta dels aliments que venen de fora (en contra de les polítiques actuals dels aliments de km0).

-          Inviabilitat dels espais humits del delta, entre ells les basses santboianes de Can Dimoni.

-          Agreujament de la disponibilitat d’aigua dels aqüífers del delta a causa de la limitació de recàrrega per infiltració per pluja i reg dels pagesos.

-          Augment de la subsidència del delta, al construir-hi més a sobre.

-          Afectació al recent recuperat Parc  Fluvial del Llobregat, amb una gran avinguda a sobre...

Però concretant a Sant Boi, si mai cap projecte constructiu, el que sigui, i acaba venint i ocupant gairebé 1/3 part del nostre terme municipal, que significarà més enllà del que he dit fins ara?

Doncs ben senzill, abandonar el consens i desfer el model de ciutat i territori que entre TOTS, dic tots, hem anant bastint des de l’arribada de la democràcia als ajuntaments. És a dir, desfer les polítiques municipals d’aquestes últimes dècades en que Sant Boi tingués un creixement ordenat, no explosiu, buscant integrar la ciutat amb el seu entorn natural i agrícola, amb polítiques de protecció vers aquests espais, com és l’impuls i defensa del propi Parc Agrari i la integració dins el consorci que el promou,o les actuacions dutes a terme a les basses de Can Dimoni i la integració d’aquest ajuntament al Consorci dels Espais Naturals del Delta. Un model on tots, partits, entitats i ciutadania hem tingut clar que el creixement econòmic no passa per les requalificacions de sòls i pel totxo massiu, i que ara n’estem pagant les conseqüències...

Acabant ja, avui donant suport a la moció que s’ha de votar, i que ve avalada per la feina dels 38 anys d’història del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del qual en formo part, teniu la oportunitat, com a representants de la ciutadania, de reafirmar aquest compromís amb Sant Boi i del model de ciutat basat en els seus valors històrics, culturals i naturals, reafirmant un model de ciutat de creixement equilibrat, amb personalitat, i que pugui passar a generacions futures de santboians i santboianes.

Finalment, ja a títol personal, com bé sabeu molts de vosaltres, qui us parla és fill d’aquest paisatge, la Marina de Sant Boi. Junt amb ell, el paisatge de les vinyes de cirerers a muntanya conformen el nostre paisatge, digne com qualsevol altre,.... no el deixem perdre.

Gràcies per la seva atenció.