Benvolgut
alcalde, regidors i públic, des de la Plataforma Aturem Eurovegas volem deixar
palès en aquest Ple les nostres raons per les quals gent diversa d’arreu ens ha
portat a ser avui aquí.
Evidentment
en 5 minuts no dóna temps d’exposar totes les raons en contra de la possible
construcció d’una rèplica de la ciutat de Las Vegas a Europa, com va publicar
el Daily Telegrah, novembre de 2011
que és quan va començar a aparèixer aquest tema sempre via premsa. I com bé és
públic, un dels dos llocs candidats és el delta del Llobregat, l’altre és al
sud de Madrid.
La
premsa del nostre país es va fer ressò de la visita del sr. Adelson (màxim
accionista de Las Vegas Sands) al president de la Generalitat. També
En
primer lloc sobta l’oferiment de l’espai triat, tota la Marina santboiana, un
sector de Cornellà, un serrell del nord del terme del Prat i arribant fins a la Marina de Viladecans: o
sigui el Parc Agrari del Baix Llobregat, sòl no urbanitzable, el qual forma
part de la Xarxa
de Parcs Naturals de la
Diputació de Barcelona juntament, per citar-ne un parell, el
Parc de Collserola o el del Montseny. I contradient el Pla Territorial
Metropolità de Barcelona aprovat l’abril de 2010 i que confirmava aquesta
protecció...
És
un fet, el plantejar fer desaparèixer l’espai no construït del delta per
complet, que ni en temps del Franquisme s’havia arribat a plantejar un projecte
similar: urbanitzar-ho per complert TOT. Amb l’arribada de la Democràcia es va voler
confirmar que aquest espai no es destruís.
Fins
a l’arribada d’aquesta proposta, la gestió del planejament del delta dels
darrers anys havia estat a l’alçada d’un país avançat, sabent combinar i
compensar, el creixement logístic, especialment el port, amb la protecció i
actuacions de millora de l’entorn natural i agrícola, creant els consorcis del
Parc Agrari i el dels Espais Naturals del Delta del Llobregat...
Ara,
el fet que algú des de fora ens plantegi anar enrere i desfer el consens i la
voluntat de totes les administracions amb competències sobre aquest territori,
ja és motiu de rebuig.
Ens
trobem amb la manca de transparència (als ciutadans no se’ns diu res de forma
oficial), i d’ètica democràtica, que encara agreuja encara més la qüestió; i
pel que fa al planejament i el seu menyspreu, abandonant el model seguit fins
ara, propi d’un país europeu i madur, i la tornada a un nou desarrollismo tan criticat,
al model del totxo que tan mal ens està fent, la veritat desconcerta i
indigna... s’ens estan rifant el delta, el nostre model de territori!
En segon lloc, en el cas concret
d’aquest projecte. Què voldria dir construir una ciutat com Las Vegas al bell
mig de Marina?
En
primer lloc, estem parlant d’un tipus de negoci en que els seus ingressos i
atracció es basen en el joc i es complementen amb activitats comercials. No
és el MIT de Massachussets precisament.
Què
i qui pot venir a instal·lar-se al voltant d’aquest complex? De ben segur que
no seran centres de recerca I+D. Perquè Sant Boi passarà a ser perifèria de
Barcelona a ser perifèria de Las Vegas.
En
segon lloc, segons el que s’ha anat sabent via premsa econòmica i generalista,
la nova ciutat arribaria a una extensió d’unes 800 hectàrees; és a dir, una
extensió urbana igual o superior a la de ciutats com Girona, Lleida o
Tarragona.
I
aquestes 800 hectàrees no són al desert de Nevada. Qualsevol projecte que
vulgui ocupar aquest espai significa per Sant Boi i el delta la destrucció
d’una quarantena de masies (gairebé totes! Cal Penyasco, Cal Tomabrella) i d’un
paisatge cultural elaborat durant segles, amb quilòmetres de valls, pluvials i
filloles, que ha donat fires com la Puríssima o activitats com la Carxofada.
En
definitiva, la pèrdua de la nostra identitat com a col·lectiu i la seva
substitució per una cultura de cartró pedra, banal i aliena al país.
Però
hi ha més conseqüències de la pèrdua
de l’espai agrari:
-
dependència
absoluta dels aliments que venen de fora (en contra de les polítiques actuals
dels aliments de km0).
-
Inviabilitat
dels espais humits del delta, entre ells les basses santboianes de Can Dimoni.
-
Agreujament de
la disponibilitat d’aigua dels aqüífers del delta a causa de la limitació de
recàrrega per infiltració per pluja i reg dels pagesos.
-
Augment de la
subsidència del delta, al construir-hi més a sobre.
-
Afectació al
recent recuperat Parc Fluvial del
Llobregat, amb una gran avinguda a sobre...
Però concretant a Sant Boi, si mai cap projecte constructiu, el que sigui, i acaba
venint i ocupant gairebé 1/3 part del nostre terme municipal, que significarà
més enllà del que he dit fins ara?
Doncs
ben senzill, abandonar el consens i
desfer el model de ciutat i territori que entre TOTS, dic tots, hem anant
bastint des de l’arribada de la democràcia als ajuntaments. És a dir,
desfer les polítiques municipals d’aquestes últimes dècades en que Sant Boi
tingués un creixement ordenat, no explosiu, buscant integrar la ciutat amb el
seu entorn natural i agrícola, amb polítiques de protecció vers aquests espais,
com és l’impuls i defensa del propi Parc Agrari i la integració dins el
consorci que el promou,o les actuacions dutes a terme a les basses de Can
Dimoni i la integració d’aquest ajuntament al Consorci dels Espais Naturals del
Delta. Un model on tots, partits, entitats i ciutadania hem tingut clar que el
creixement econòmic no passa per les requalificacions de sòls i pel totxo
massiu, i que ara n’estem pagant les conseqüències...
Acabant
ja, avui donant suport a la moció que s’ha de votar, i que ve avalada per la
feina dels 38 anys d’història del Centre d’Estudis Comarcals del Baix
Llobregat, del qual en formo part, teniu la oportunitat, com a representants
de la ciutadania, de reafirmar aquest compromís amb Sant Boi i del model de
ciutat basat en els seus valors històrics, culturals i naturals, reafirmant un
model de ciutat de creixement equilibrat, amb personalitat, i que pugui passar
a generacions futures de santboians i santboianes.
Finalment,
ja a títol personal, com bé sabeu molts de vosaltres, qui us parla és fill
d’aquest paisatge, la Marina
de Sant Boi. Junt amb ell, el paisatge de les vinyes de cirerers a muntanya conformen
el nostre paisatge, digne com qualsevol altre,.... no el deixem perdre.
Gràcies
per la seva atenció.
