Sant Boi acull una Trobada en defensa dels Rius dels Països Catalans Òmnium Baix Llobregat va convocar a Sant Boi diferents plataformes ciutadanes en defensa del territori, vinculades als deltes i rius dels Països Catalans. En la trobada, celebrada el 12 i 13 de juny, van participar col·lectius del Llobregat, l’Ebre i el Xúquer.
Els rius catalans han estat durant segles les artèries del país, eixos al voltant dels quals s’ha concentrat la població i s’ha desenvolupat l’activitat econòmica, des del transport fins a la indústria. Tanmateix, la pressió urbanística creixent i la sobreexplotació constitueixen una seriosa amenaça a l’ecosistema dels entorns fluvials. Una pèrdua d’espais naturals, de biodiversitat, de patrimoni cultural i paisatgístic.
El cas del riu que acollia la trobada, el Llobregat, és paradigmàtic. La vall del riu està travessada per infraestructures de vital importància per al país i per a la capital, Barcelona, des d’autopistes i carreteres fins a nombroses canalitzacions, passant per les vies de tren de diverses línies (incloent el TAV). A la desembocadura, la Plana del Delta del Llobregat ha estat un botí llaminer per a constructors i especuladors des de l’època del desarrollismo franquista. La pressió urbanística també va anar acompanyada de l’extracció de graves per a elaborar materials de construcció. I aquesta extracció va anar acompanyada de la utilització dels clots per abocar-hi tota mena de residus, des de runes fins a medicaments inservibles.
El Baix Llobregat va passar en poques dècades, de ser una comarca de pagesos, fruiters i viticultors, a ser un dels motors industrials del país. I aquesta transformació fa que de la segona meitat del segle XX ençà, haguem viscut d’esquena al riu, i això n’ha facilitat la degradació.
A la Trobada Gent dels rius hi va participar el regidor de Medi Ambient de Sant Boi de Llobregat i soci d’Òmnium, Josep Maria Cervelló. Va destacar que la intervenció que l’Ajuntament de Sant Boi ha fet sobre l’entorn del Llobregat es basa fonamentalment en la recuperació del paisatge i l’obertura del seu entorn als visitants. Aquest és un punt de partida per la conscienciació de la població i, per tant, per evitar futures agressions.
Del País Valencià va acudir Graciela Ferrer, en nom de Xúquer Viu. Els principals problemes del Xúquer són el descens de cabals (per la sobreexplotació dels aqüífers) i l’amenaça de transvasament cap al riu Vinalopó. Tanmateix, Graciela Ferrer va explicar que la seva lluita està augmentant la base social en defensa del Xúquer. El 29 de maig es va celebrar una manifestació molt concorreguda a Sueca. I cada cop són més els representants polítics que prenen consciència de la problemàtica del riu. És el cas, fins i tot, de dos alcaldes del PP, que van expressar la seva conformitat amb les reivindicacions de Xúquer Viu excepte, és clar, en l’oposició al transvasament de l’Ebre. Xúquer Viu, però, té una concepció solidària i ecològica de la seva lluita i per això s’oposa al transvasament de l’Ebre.
Precisament, en representació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre va participar a la trobada Susanna Abella. La lluita de les Terres de l’Ebre ha estat molt divulgada però no és per casualitat: arrenca de molt més lluny que les mobilitzacions de principis dels 2000. Ja als anys vuitanta va existir oposició al mini-transvasament cap a Tarragona, malgrat que es va acabar executant. Coincideixen amb Xúquer Viu en exigir uns determinats cabals ecològics perquè, com deia la pancarta que encapçalava la manifestació de Barcelona el passat 30 de maig, “L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”.
Per tancar l’acte, van haver-hi dues intervencions més. Una a càrrec de Jaume Sans, geògraf i membre de la Junta d’Òmnium Baix Llobregat, que va exposar l’historial de problemes que han afectat el Delta del Llobregat, tal com explicàvem al principi d’aquest article. L’altra a càrrec de Toni Garcia, membre de la Junta d’Òmnium L’Hospitalet i de la Plataforma Salvem Can Trabal. Aquest moviment veïnal vol evitar que s’urbanitzi l’àrea de Can Trabal, una zona del Delta que és la darrera porció agrícola de l’Hospitalet, una de les ciutats amb major densitat demogràfica d’Europa. Malgrat el consens que va existir fa uns anys en valorar Can Trabal com un espai de memòria del passat agrari de la ciutat, el cert és que la urbanització d’aquests terrenys obeeix als interessos d’importants empresaris catalans, i això és mala peça al teler. És un cas similar al que va exposar la Plataforma Salvem Oliveretes- SOS Delta del Llobregat, que s’oposa a la construcció d’un complex lúdic-esportiu (el “Barça Parc”) en una zona natural.
Els rius catalans han estat durant segles les artèries del país, eixos al voltant dels quals s’ha concentrat la població i s’ha desenvolupat l’activitat econòmica, des del transport fins a la indústria. Tanmateix, la pressió urbanística creixent i la sobreexplotació constitueixen una seriosa amenaça a l’ecosistema dels entorns fluvials. Una pèrdua d’espais naturals, de biodiversitat, de patrimoni cultural i paisatgístic.
El cas del riu que acollia la trobada, el Llobregat, és paradigmàtic. La vall del riu està travessada per infraestructures de vital importància per al país i per a la capital, Barcelona, des d’autopistes i carreteres fins a nombroses canalitzacions, passant per les vies de tren de diverses línies (incloent el TAV). A la desembocadura, la Plana del Delta del Llobregat ha estat un botí llaminer per a constructors i especuladors des de l’època del desarrollismo franquista. La pressió urbanística també va anar acompanyada de l’extracció de graves per a elaborar materials de construcció. I aquesta extracció va anar acompanyada de la utilització dels clots per abocar-hi tota mena de residus, des de runes fins a medicaments inservibles.
El Baix Llobregat va passar en poques dècades, de ser una comarca de pagesos, fruiters i viticultors, a ser un dels motors industrials del país. I aquesta transformació fa que de la segona meitat del segle XX ençà, haguem viscut d’esquena al riu, i això n’ha facilitat la degradació.
A la Trobada Gent dels rius hi va participar el regidor de Medi Ambient de Sant Boi de Llobregat i soci d’Òmnium, Josep Maria Cervelló. Va destacar que la intervenció que l’Ajuntament de Sant Boi ha fet sobre l’entorn del Llobregat es basa fonamentalment en la recuperació del paisatge i l’obertura del seu entorn als visitants. Aquest és un punt de partida per la conscienciació de la població i, per tant, per evitar futures agressions.
Del País Valencià va acudir Graciela Ferrer, en nom de Xúquer Viu. Els principals problemes del Xúquer són el descens de cabals (per la sobreexplotació dels aqüífers) i l’amenaça de transvasament cap al riu Vinalopó. Tanmateix, Graciela Ferrer va explicar que la seva lluita està augmentant la base social en defensa del Xúquer. El 29 de maig es va celebrar una manifestació molt concorreguda a Sueca. I cada cop són més els representants polítics que prenen consciència de la problemàtica del riu. És el cas, fins i tot, de dos alcaldes del PP, que van expressar la seva conformitat amb les reivindicacions de Xúquer Viu excepte, és clar, en l’oposició al transvasament de l’Ebre. Xúquer Viu, però, té una concepció solidària i ecològica de la seva lluita i per això s’oposa al transvasament de l’Ebre.
Precisament, en representació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre va participar a la trobada Susanna Abella. La lluita de les Terres de l’Ebre ha estat molt divulgada però no és per casualitat: arrenca de molt més lluny que les mobilitzacions de principis dels 2000. Ja als anys vuitanta va existir oposició al mini-transvasament cap a Tarragona, malgrat que es va acabar executant. Coincideixen amb Xúquer Viu en exigir uns determinats cabals ecològics perquè, com deia la pancarta que encapçalava la manifestació de Barcelona el passat 30 de maig, “L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”.
Per tancar l’acte, van haver-hi dues intervencions més. Una a càrrec de Jaume Sans, geògraf i membre de la Junta d’Òmnium Baix Llobregat, que va exposar l’historial de problemes que han afectat el Delta del Llobregat, tal com explicàvem al principi d’aquest article. L’altra a càrrec de Toni Garcia, membre de la Junta d’Òmnium L’Hospitalet i de la Plataforma Salvem Can Trabal. Aquest moviment veïnal vol evitar que s’urbanitzi l’àrea de Can Trabal, una zona del Delta que és la darrera porció agrícola de l’Hospitalet, una de les ciutats amb major densitat demogràfica d’Europa. Malgrat el consens que va existir fa uns anys en valorar Can Trabal com un espai de memòria del passat agrari de la ciutat, el cert és que la urbanització d’aquests terrenys obeeix als interessos d’importants empresaris catalans, i això és mala peça al teler. És un cas similar al que va exposar la Plataforma Salvem Oliveretes- SOS Delta del Llobregat, que s’oposa a la construcció d’un complex lúdic-esportiu (el “Barça Parc”) en una zona natural.
Com a resultat de la trobada, s'ha elaborat un manifest o declaració de Sant Boi a on es denúncia l'estat dels trams finals dels rius mediterranis, en aquest cas el Xúquer, l'Ebre i el Llobregat i a on es demana una sèrie d'actuacions per poder frenar la pèrdua daquests paisatges naturals lligats als rius, com ara una moratòria respecte a projectes urbanístics que no respectin la diversitat paisatgística i natural, la valorització social dels mateixos, la inclusió del delta del Llobregat dins el Conveni Ramsar o que es compleixi la Directiva Marc de l'Aigua. Aquest manifest és obert a totes les entitats que li vulguin donar suport.
A la nit, el grup de folk Terrer Roig, de les Terres de l’Ebre, va fer un concert a la Plaça del Mercat Vell que va significar la culminació dels actes de la Trobada Gent dels rius. Des d’Òmnium Baix Llobregat celebrem l’èxit de la Trobada i valorarem com una interessant possibilitat la realització d’un nou encontre l’any vinent.
Òmnium Baix Llobregat
A la nit, el grup de folk Terrer Roig, de les Terres de l’Ebre, va fer un concert a la Plaça del Mercat Vell que va significar la culminació dels actes de la Trobada Gent dels rius. Des d’Òmnium Baix Llobregat celebrem l’èxit de la Trobada i valorarem com una interessant possibilitat la realització d’un nou encontre l’any vinent.
Òmnium Baix Llobregat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada