Durant les darreres dècades del segle XIX el ferrocarril va viure la seva gran expansió a Catalunya i a la resta de l’estat. El 1877 estava en projecte la línea que explotaria la MZA anys més tard i que havia de creuar tot el delta del Llobregat, essent el primer gran impacte de la societat industrial de tots els hi vindrien al seu darrera. Fins aleshores les comunicacions eren les mateixes que en segles anteriors: camins de carro, impracticables en èpoques de pluges, sense cap carretera moderna que comuniqués els pobles del delta d’una manera digna.El projecte ferroviari de portar el tren de Barcelona fins a Valls contemplava el seu pas per Sant Boi, tot establint una estació on actualment trobem la zona de la plaça Europa (Gato Negro). El tren venia del Prat, a on només hi havia d’haver un baixador, i des de Sant Boi continuava cap a Gavà, passant de llarg de Viladecans. Les raons que van fer abandonar aquest primer projecte no són del tot clares, però el fet és que es va preferir fer un traçat totalment rectilini des del Prat cap a Gavà, passant per sota Viladecans, i marginant completament a Sant Boi. Les conseqüències d’aquella decisió encara les estem pagant avui: Sant Boi no té tren tipus RENFE, tot i que hi passen tres línies pel seu terme. La subsanació d’aquesta decisió es produirà quan els propers anys acabi arribant la C-3 de rodalies a Sant Boi; això sí, provinent de Sant Joan Despí i no del Prat.
2 comentaris:
En Sant Boi siempre ha ocurrido lo mismo. No hemos tenido buenos políticos en el pasado, no los tenemos en el presente y dudo mucho que los tengamos en el futuro. Así nos ha lucido siempre el pelo. Políticas de escaparate, eso si, las que se quieran. Siempre promesas y sólo promesas. El tren que nunca llegó era ya una premonición de futuro.
Coincideixo força amb el que dius; des de fa anys molts projectes ens passen de llarg i acaben executant-se sovint en els municpis veïns. I sembla que això ja ve del segle XIX!
Publica un comentari a l'entrada