Aquesta sèrie de tres mapes ve a donar continuïtat a un conjunt original de cinc mapes que vaig dibuixar a començaments de la dècada passada per al llibre "Les basses de Can Dimoni, Sant Boi. Delta del Llobregat".
Ara n'he afegit dos de nous junt amb el mapa corresponent a l'any 1920: el del 2011 i un mapa futurible del 2012, el qual incorpora la ciutat de Las Vegas entremig de Sant Boi, Cornellà i del Prat. En aquest cas, la taca vermella he fet que s'aturi davant les basses de Can Dimoni(són ZEPA i Xarxa Natura 2000), cosa que podria ser que no sigui així i també acabessin sota la metàstasi urbana.
En 100 anys es produeix la transformació absoluta del delta i l'arribada de tot tipus d'usos. Es trenca l'equilibri natural entre l'activitat humana, bàsicament agrícola en el marge dret, i de tipus més industrial en el marge esquerra. Però podríem dir que fins a l'any 2011, el cinturó verd agrícola que separa Sant Boi del Prat, està força respectat. És el rovell de l'ou del Parc Agrari del Baix Llobregat. I el punt on trobem la major part del patrimoni històric, especialment les masies.
El mapa de futurs usos del sòl ha volgut incorporar, molt esquemàticament, el planejament vigent sobre el delta: nous barris com l'Eixample Nord i Sud del Prat, amb un impacte no menyspreable; el Pla de Ponent de Gavà (també en marxa) i sobretot la ciutat que es vol impulsar sota el nom d'Eurovegas.
Molt probablement el color vermell urbanitzador serà superior al que he dibuixat: que passarà amb la falda de Sant Ramon (Oliveretes)?, o la zona de Gavà Mar?, sempre en contínua expansió.
El que està clar que el model de territori està en joc: o triem Mèxic DF o Copenhague. La sostenibilitat en consum d'aigua, energia i mobilitat d'aquesta expansió urbana és trencadora i aguditza la dependència de l'àrea de Barcelona. La desaparició de l'espai agrícola, i la seva degradació del que no es construeixi, també faran augmentar més la dependència, en aquest cas alimentària. I d'entrada la destrucció de 1500 llocs de treball relacionats amb la pagesia i la pèrdua d'un pulmó verd, pulmó que és el DNA de la comarca del Baix Llobregat. Per això, i molts altres motius, la gent del fang, diem No a l'Eurovegas!
Benvolgut
alcalde, regidors i públic, des de la Plataforma Aturem Eurovegas volem deixar
palès en aquest Ple les nostres raons per les quals gent diversa d’arreu ens ha
portat a ser avui aquí.
Evidentment
en 5 minuts no dóna temps d’exposar totes les raons en contra de la possible
construcció d’una rèplica de la ciutat de Las Vegas a Europa, com va publicar
el Daily Telegrah, novembre de 2011
que és quan va començar a aparèixer aquest tema sempre via premsa. I com bé és
públic, un dels dos llocs candidats és el delta del Llobregat, l’altre és al
sud de Madrid.
La
premsa del nostre país es va fer ressò de la visita del sr. Adelson (màxim
accionista de Las Vegas Sands) al president de la Generalitat. També
de la visita in situ del sr. Adelson a la zona oferta, el nostre terme
municipal sense anar més lluny. Això ens va fer saltar les alarmes.
En
primer lloc sobta l’oferiment de l’espai triat, tota la Marina santboiana, un
sector de Cornellà, un serrell del nord del terme del Prat i arribant fins a la Marina de Viladecans: o
sigui el Parc Agrari del Baix Llobregat, sòl no urbanitzable, el qual forma
part de la Xarxa
de Parcs Naturals de la
Diputació de Barcelona juntament, per citar-ne un parell, el
Parc de Collserola o el del Montseny. I contradient el Pla Territorial
Metropolità de Barcelona aprovat l’abril de 2010 i que confirmava aquesta
protecció...
És
un fet, el plantejar fer desaparèixer l’espai no construït del delta per
complet, que ni en temps del Franquisme s’havia arribat a plantejar un projecte
similar: urbanitzar-ho per complert TOT. Amb l’arribada de la Democràcia es va voler
confirmar que aquest espai no es destruís.
Fins
a l’arribada d’aquesta proposta, la gestió del planejament del delta dels
darrers anys havia estat a l’alçada d’un país avançat, sabent combinar i
compensar, el creixement logístic, especialment el port, amb la protecció i
actuacions de millora de l’entorn natural i agrícola, creant els consorcis del
Parc Agrari i el dels Espais Naturals del Delta del Llobregat...
Ara,
el fet que algú des de fora ens plantegi anar enrere i desfer el consens i la
voluntat de totes les administracions amb competències sobre aquest territori,
ja és motiu de rebuig.
Ens
trobem amb la manca de transparència (als ciutadans no se’ns diu res de forma
oficial), i d’ètica democràtica, que encara agreuja encara més la qüestió; i
pel que fa al planejament i el seu menyspreu, abandonant el model seguit fins
ara, propi d’un país europeu i madur, i la tornada a un nou desarrollismo tan criticat,
al model del totxo que tan mal ens està fent, la veritat desconcerta i
indigna... s’ens estan rifant el delta, el nostre model de territori!
En segon lloc, en el cas concret
d’aquest projecte. Què voldria dir construir una ciutat com Las Vegas al bell
mig de Marina?
En
primer lloc, estem parlant d’un tipus de negoci en que els seus ingressos i
atracció es basen en el joc i es complementen amb activitats comercials. No
és el MIT de Massachussets precisament.
Què
i qui pot venir a instal·lar-se al voltant d’aquest complex? De ben segur que
no seran centres de recerca I+D. Perquè Sant Boi passarà a ser perifèria de
Barcelona a ser perifèria de Las Vegas.
En
segon lloc, segons el que s’ha anat sabent via premsa econòmica i generalista,
la nova ciutat arribaria a una extensió d’unes 800 hectàrees; és a dir, una
extensió urbana igual o superior a la de ciutats com Girona, Lleida o
Tarragona.
I
aquestes 800 hectàrees no són al desert de Nevada. Qualsevol projecte que
vulgui ocupar aquest espai significa per Sant Boi i el delta la destrucció
d’una quarantena de masies (gairebé totes! Cal Penyasco, Cal Tomabrella) i d’un
paisatge cultural elaborat durant segles, amb quilòmetres de valls, pluvials i
filloles, que ha donat fires com la Puríssima o activitats com la Carxofada.
En
definitiva, la pèrdua de la nostra identitat com a col·lectiu i la seva
substitució per una cultura de cartró pedra, banal i aliena al país.
Però
hi ha més conseqüències de la pèrdua
de l’espai agrari:
-dependència
absoluta dels aliments que venen de fora (en contra de les polítiques actuals
dels aliments de km0).
-Inviabilitat
dels espais humits del delta, entre ells les basses santboianes de Can Dimoni.
-Agreujament de
la disponibilitat d’aigua dels aqüífers del delta a causa de la limitació de
recàrrega per infiltració per pluja i reg dels pagesos.
-Augment de la
subsidència del delta, al construir-hi més a sobre.
-Afectació al
recent recuperat Parc Fluvial del
Llobregat, amb una gran avinguda a sobre...
Però concretant a Sant Boi, si mai cap projecte constructiu, el que sigui, i acaba
venint i ocupant gairebé 1/3 part del nostre terme municipal, que significarà
més enllà del que he dit fins ara?
Doncs
ben senzill, abandonar el consens i
desfer el model de ciutat i territori que entre TOTS, dic tots, hem anant
bastint des de l’arribada de la democràcia als ajuntaments. És a dir,
desfer les polítiques municipals d’aquestes últimes dècades en que Sant Boi
tingués un creixement ordenat, no explosiu, buscant integrar la ciutat amb el
seu entorn natural i agrícola, amb polítiques de protecció vers aquests espais,
com és l’impuls i defensa del propi Parc Agrari i la integració dins el
consorci que el promou,o les actuacions dutes a terme a les basses de Can
Dimoni i la integració d’aquest ajuntament al Consorci dels Espais Naturals del
Delta. Un model on tots, partits, entitats i ciutadania hem tingut clar que el
creixement econòmic no passa per les requalificacions de sòls i pel totxo
massiu, i que ara n’estem pagant les conseqüències...
Acabant
ja, avui donant suport a la moció que s’ha de votar, i que ve avalada per la
feina dels 38 anys d’història del Centre d’Estudis Comarcals del Baix
Llobregat, del qual en formo part, teniu la oportunitat, com a representants
de la ciutadania, de reafirmar aquest compromís amb Sant Boi i del model de
ciutat basat en els seus valors històrics, culturals i naturals, reafirmant un
model de ciutat de creixement equilibrat, amb personalitat, i que pugui passar
a generacions futures de santboians i santboianes.
Finalment,
ja a títol personal, com bé sabeu molts de vosaltres, qui us parla és fill
d’aquest paisatge, la Marina
de Sant Boi. Junt amb ell, el paisatge de les vinyes de cirerers a muntanya conformen
el nostre paisatge, digne com qualsevol altre,.... no el deixem perdre.
A dalt podem veure una simulació de com podria quedar la Marina, en aquest cas la zona del Riu Mort i la Ribera, zones situades al marge dret del riu, així com també el sector Salines-Serrallo de Cornellà, ja al marge esquerra.
De color clar i encerclada ens apareix l'espai no construït ofert a Las Vegas Sands. Els gratacels anirien situats entre Cornellà i Sant Boi, la zona més allunyada de l'espai aeri de l'aeroport.
Com sovint s’afirma hi
ha imatges que valen més que mil paraules... Si els diferents
informes crítics vers l’Eurovegas (veure CECBLL) o el que es
vulgui construir al delta són ja són prou contundents, no hi ha res
més impactant que provar d’imaginar que vol dir una ciutat de nova
planta al bell mig de la plana de la Marina.
Una illa urbana amb lleis
pròpies amb un urbanisme que posaria fi a un paisatge culturalque és part del DNA de la comarca del Baix Llobregat. Sabrem
respectar el nostre propi territori? Per què no hi ha una aposta
real per potenciar aquest espai agrícola i les seves masies? I per
què sempre en aquest país han d’haver-hi megaprojectes lligats a requalificacions de sòl lligats a la construcció, ja siguin JJOO,
Expos,etc.
La imatge es prou
eloqüent: Sant Boi passa a ser perifèria de Barcelona a perifèria
de Las Vegas Sands Europe. Si mai ve una cosa així, que no
ens passi res!.
Ahir
vaig rebre el llibre que recull un capítol sobre el canal de la
Dreta del Llobregat i el delta del Llobregat, escrit en francès i
publicat a França per l’editorial Editions Quae. D’entrada dir
que va ser una satisfacció que ens demanessin poder publicar aquest
article en aquest llibre De
l’eau agricole à l’eau environnementale.
Juntament amb altres autors de diversos països mediterranis, en
Josep M. Panareda i jo mateix hem tingut la oportunitat de poder
explicar i donar a conèixer el nostre estimat delta del Llobregat.
La
paradoxa ha estat la coincidència de la publicació d’aquest
llibre a França aquest 2012, i que jo l’hagi rebut en aquestes
dates en que el delta del Llobregat s’ha posat a la venda. En
l’article fem un breu repàs de com ha evolucionat el paisatge del
delta, el paper de l’aigua com a motor dels canvis i de com els
darrers anys, la nostra societat i els nostres representants polítics
havien sabut evolucionar del
no planejament o desarrollismo
a una gestió del territori propi d’una societat
madura i conscient del
valor dels espais no construïts com són els Espais Naturals del
Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat: .”..il
y a una volenté de la protéger. Cette protection se concrétise par
la création du Parc agricole du Bas Llobregat.” diem en el llibre.
Fins
a molt pocs mesos podíem anar per Europa explicant com s’havia
gestionat el delta del Llobregat, i com l’administració havia
sabut planificar l’expansió logística del port i l’aeroport i la
creació dels consorcis de protecció dels espais agrícoles i dels
espais naturals.
Ara,
davant l’abandonament del planejament consensuat, madur i l’aposta
d’un territori equilibrat es planteja sense embuts la tornada enrere a dècades passades, la tornada al no
planejament, o al planejament a cop de milionari que "s’encapritxa" del nostre territori, i la sensació és d’una gran estafa... i de
vergonya si mai hem de tornar a França o allà on sigui a explicar
com els nostres governants es van vendre el planejament del nostre
país.
L'amillarament de 1861 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ens permet saber com era el paisatge agrícola del terme santboià a l'inici de la segona meitat del segle XIX.
En el seu moment varem fer una reconstrucció cartogràfica i estadística a partir de la informació del propi amillarament així com del plànol parcel·lari que l'acompanya.
El resultat ens dóna un paisatge aproximat del paisatge agrícola del moment. El més sorprenent potser per a molts, és descobrir un delta dominat pel secà, especialment cerealístic. I la presència dels anomenats emparrats. I és que en aquell moment, pel resultat que declaren els propietaris i pagesos, el canal de la Dreta encara que construït, no està regant les terres. El regadiu va revolucionar l'agricultura dels pobles del delta, en aquest cas del marge dret, arribaria molt poc temps desprès.
Podeu consultar aquesta recerca que vaig fer conjuntament amb el també geògraf Antoni de Haro a través de la Revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia (núm. 49), societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
