El delta del Llobregat i els seus espais…. protegits?

La relació entre la plana del Llobregat i Barcelona va estretament lligada des de temps immemorials. Prou que ho va estudiar en Jaume Codina. Podem afirmar que la capital catalana no hagués estat el que ha arribat a ser sense l’existència del delta del Llobregat: prats d’engreixatge per al bestiar a l’Edat Mitjana, cacera abundant, rebost de la ciutat quan més calia alimentar la població industrial, aigua per poder beure i moure la industria, espai per créixer el port i els serveis, plana ideal per un aeroport, extenses platges d’esbarjo a l’estiu i els darrers anys, l’aposta per la logística ... el delta i la seva gent han estat donant a la ciutat el que ella li era de menester al preu de fer desaparèixer un paisatge, uns pobles i una identitat.

A canvi, i per primer cop en tota aquesta llarga història entre el Cap i Casal i la gent del fang (com eren coneguts les gents del delta), la ciutat volia ser agraïda. No amb pocs problemes es van anar protegint els espais naturals que encara no havien estat destruïts, i el mateix va passar amb les terres de conreu que miraculosament havien arribat al segle XXI. Es buscava un equilibri davant el darrer reclam de la ciutat vers el seu delta: satisfer l’aposta per la logística i convertir Barcelona en la porta sud de les mercaderies amb destí Europa. Ha estat un sacrifici molt gran: desviació del propi riu Llobregat, desaparició de més platges, d’espais humits, pinedes,camps i masies però la resta es salvava i la ciutat en reconeixia la seva importància i mostrava el seu agraïment protegint-t’ho amb les figures dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Però els temps canvien molt de pressa. I apareixen nous interessos. Ara, Barcelona reclama un darrer i majúscul sacrifici: poder urbanitzar el que convingui per acollir el darrer paradigma del desenvolupament econòmic: el complex Eurolasvegas. Calen hectàrees a dojo (es parla de 800, com gairebé tot l’Eixample barceloní). De fet, els planificadors del territori ja disposen d’espais “buits” que un dia havien d’acollir milers de pisos (l’altre paradigma del desenvolupament econòmic): un ARE (àrea residencial estratègica) a Cornellà i l’Eixample Nord del Prat. No cal dir que són espais que ningú ha volgut edificar amb més pisos davant la situació de sobreproducció d'habitatges dels darrers anys i la crisi del crèdit. Finalment els terrenys a on haurien d'anar els casinos,etc, a Viladecans, la seva façana marítima, quasi verge, pendent d’ocupar i tapar el “buit” que provoca la presència de carxoferes, melons, canyissars i aiguamolls. Tot això és el que es traspua de les informacions aparegudes en la premsa i la xarxa els darrers dies.

Barcelona i la seva àrea metropolitana posen en dubte l’aposta per tenir un entorn periurbà de qualitat, format per zones de conreu i espais naturals. Un fet excepcional, un miracle dins el conjunt de grans ciutats occidentals. Ja no entro en valorar el model de turisme i les seves conseqüències que pot comportar en un territori com el delta el fet d’acollir noves onades de població provinents de qualsevol racó del món i en un dels espais de Catalunya més desarrelats, on s’ha produït més pèrdua d’identitat que en cap altra lloc. La gent que vivim en aquest territori ens cal espais lliures (que no vol dir abandonats), espais que ajudin a fer salut, i que ajudin a crear identitat en aquest continu gris (veure mapa adjunt) que ja ocupa la major part de tota la plana deltaica.

En definitiva, els espais protegits són en realitat una reserva de sòl més barata i de tenir sòl lliure de construccions per poder utilitzar-la davant cap gran causa o interès general. I això no hauria de ser així.

El mapa ens mostra només la part del delta central i poc més. Al sud, fora del mapa, Castelldefels ha exhaurit totalment el seu sòl deltaic. Gavà, mica en mica amenaça en fer-ho. Al nord, el marge esquerra del delta està gairebé urbanitzat de forma total. Queden “illes” verdes agrícoles a la Feixa Llarga (Can Trabal, també amenaçat per altres projectes) i una franja entre Cornellà i Sant Joan Despí, amenaçada per l'ARE que abans he comentat.
En vermell s’assenyalen els espais susceptibles de ser urbanitzats com a conseqüència del projecte Eurolasvegas. Aquests espais, separats entre ells, provocaran un augment de la mobilitat de la zona, amb totes les seves conseqüències.
En definitiva, aquest cop ens juguem de forma definitiva tenir un delta i un Baix Llobregat amb uns equilibris mínims, a on el valor del patrimoni cultural i natural no siguin una anècdota sinó alguna cosa més.