El darrer espai agrícola de l'Hospitalet en perill

El darrer reducte agrícola de tot el marge esquerre del delta del Llobregat es troba en perill de ser sepultada per un pla urbanístic promogut per l'ajuntament de l'Hospitalet.

La Marina de l'Hospitalet pot acabar sent només un topònim urbà i res més, si no es conserva aquest espai de poc més de 40 hectàrees d'espai lliure no construït.

Les possibilitats i la riquesa d'un espai agrícola deltaic com és aquest, conjuntament amb la resta de zona agrícola del delta encara existent, són enormes: no em refereixo en producció, lògicament, si no en les possibilitats de la segona ciutat de Catalunya de mantenir un reducte viu de la seva història, del seu paisatge més tradicional. El valor històric d'aquest paisatge és únic, i més tenint en compte que hi trobem tres masies (Ca l'Esquerrer, Cal Masover Nou i Cal Trabal), regadores, pluvials i valls, mostra del paisatge de reg que ha dominat aquesta part del delta esquerre des de l'entrada en servei del Canal de la Infanta al 1819, fet que transformà els prats de plantes per a teixits, i els secans de blat, en una horta i fruiterars que donàven nombroses collites a l'any.

Aquest sector havía de formar part del Parc Agrari del Baix Llobregat en els seus inicis... potser és l'hora de fer-li justícia, i no només a l'espai, si no a la ciutat de l'Hospitalet, filla en gran mesura de l'aiguabarreig del Llobregat a la seva arribada a la Mediterrània.

Des de fa algunes setmanes s'ha creat una plataforma per a la conservació de la zona agrícola de l'Hospitalet. Malgrat el desconeixement de molts ciutadans del passat agrícola de la ciutat, del seu valor com a patrimoni paisatgístic de Can Trabal, a l'Hospitalet s'ha reaccionat des de la societat civil per evitar un error irreperable.

A continuació podeu escoltar l'entrevista a l'Antoni Garcia, fill de l'Hospitalet, activista ecologista amb conciència de país, ens explica és Cal Trabal i la reacció en defensa que s'està produint a l'Hospitalet i en particular al barri deltaic de Bellvitge.

Jaume Pascual, guarda de camp

En Jaume Pascual i Burgès va néixer un 29 d’abril de l’any 1929 al carrer de la Pujada de l’Església número 7, baixos. Fill d’en Jaume Pascual, conegut com el Torrevilero, ja que va néixer a la masia de Torre de la Vila, que actualment acull el centre d’educació ambiental municipal. En Jaume el Torrevilero va ser durant gairebé una cinquantena d’anys guarda de camp. Quan li faltava un any per jubilar-se va convèncer el seu fill, en Jaume Pascual i Burgès, perquè entrés a treballar al servei de guarderia del Sindicat Agrícola de Sant Boi. Aquesta entitat agrupava i agrupa els pagesos santboians i la seva denominació ha anat canviant al llarg dels anys i el moment polític, passant de Sindicat Agrícola a Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos (la Cámara Agraria) fins a l’actual Cooperativa Agrícola Santboiana.
Quan en Jaume fill entra de guarda de camp, el Sant Boi d’aleshores és encara un poble amb una agricultura amb molt de pes, la Marina serà a partir d’aquell moment, en Jaume té 27 anys, el seu paisatge diari. A finals dels anys 50 a Sant Boi tenim fins a 7 guardes de camp: en Josep Bernabé, l’Elicio Burgès, en Juan Redondo, l’Antonio Canales, en Joaquim Bel i l’Antonio Esquivel. Amb el pas dels anys la plantilla s’anirà reduint fins quedar en Jaume Pascual com a darrer guarda de camp de la Marina santboiana. La seva feina consistia en sortir a vigilar els camps de Marina, passar per les masies i evitar robatoris o si més no, dissuadir els possibles lladres si veien que hi havia vigilància. Primer ho feien anant en bicicleta i duent com a arma una carabina. Anys més tard, en Jaume farà la ronda amb el Josep Bernabé amb Land Rover i finalment els darrers anys ho farà tot sol amb una moto vespino i un rifle Winchester.
De tant en tant agafaven algú robant: si no era gran cosa, un parell de quilos de tomàquets, per exemple, el que es feia era requisar-ho i amonestar verbalment la persona que els duia, però si la cosa era superior, portaven detingut el lladre fins a les cel·les de l’Ajuntament, (on ara hi ha la sala de plens), per tot seguit comunicar-ho al comandant de puesto, en aquest cas Sr. Suárez , de la Guàrdia Civil, que estava situat a l’actual carrer Francesc Macià cantonada amb Torrefigueres. A partir d’aquí el tema podia derivar en multa o presó.
El 1982 el servei de guarda de camp va ser traspassat al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i amb ell en Jaume, que ja era el darrer guarda de camp.
Durant més de 50 anys en Jaume Pascual va estar voltant pel terme santboià, bàsicament la Marina però també a muntanya, especialment en temps de cireres. Això ha fet que hagi conegut un paisatge i unes persones que cada cop formen més part del passat. La coneixença de la gent i de la terra eren fonamentals per poder donar seguretat a la gent que hi vivia i en vivia. Malauradament aquesta manera de fer és també cosa del passat. Ell ha estat el darrer guarda de camp en actiu a Sant Boi. En aquests moments, a Marina, la vigilància correspon als guardes de camp del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Un darrer apunt sobre en Jaume Pascual és el seu paper de carter de la Marina: a les masies de Marina mai va arribar el servei de correus. Per aquest motiu i a instàncies d’en Pere Pujadas, l’aleshores secretari de la denominada Cámara Agrária, en Jaume va començar a fer de carter per tota la gent de la Marina. Anava a correus a recollir la correspondència i ens la feia arribar a les masies. Va ser un servei molt útil i d’agrair. Sempre recordaré, de nano, quan en Jaume venia a Cal Sans i sortíem de casa esperitats a veure que portava.
Amb aquest petit article he volgut aportar algunes dades sobre un servei, el de guarda de camp, poc conegut per la majoria de la gent de la nostra població.

Els nous usos al delta del Llobregat

Els darrers anys la transformació que ha tingut lloc el delta del Llobregat ha estat brutal. L’ocupació de sòl i més sòl per tot tipus d’usos i nous usos ens deixa un paisatge absolutament contrastat: hi trobem de tot, des de ramaderia a centres comercials, des de pagesos i masies a gratacels d’oficines; i així podríem continuar.
Un dels nous usos és el fet d’acollir a la zona del barri Riera i el Serrallo* de Cornellà, el nou camp de futbol del RCD Espanyol, junt amb una nova àrea comercial. Aquest fet significa d’entrada acabar d’eliminar els pocs testimonis del passat agrari de Cornellà, juntament amb l’ARE, i del marge esquerra del delta del Llobregat. En segon lloc i especialment significatiu, és el fet que un equip de futbol com és l’Espanyol situï el seu estadi ja fora de Barcelona ciutat, en aquest cas al delta. Aquest fet ens demostra un cop més el basculament del centre de Barcelona cap al riu Llobregat, i en conseqüència l’enorme pressió que han de rebre els espais lliures no construïts.
Ja caldrà estar atents al que dirà finalment el nou Pla Territorial Metropolità de Barcelona envers a tota la plana del Llobregat.

* De fet aquesta zona es troba a cavall dels termes de Cornellà i el Prat, fent que la porteria nord es trobi a Cornellà i la sud al Prat. Fins als anys 80 en aquest punt hi havia la Marrada, un pronunciat meandre del Llobregat eliminat per poder fer el cinturó del litoral o A-2.

Afganistan

L'Afganistan dins el conjunt de nacions del món mereix un tractament diferent; u país pobre, marcat per la violència i la intolerància envers els drets més elementals de les persones, especialment les dones, ha esdevingut un dels punts del planea que més mal de caps ha causat a nivell internacional. Ocupat per les Forces Internacionals de Seguretat (ISAF), sota el comandament de l'OTAN, aquest país muntanyós i continental va fer trontollar la poderosa URSS durant els anys 1980 i Occident a partir dels anys 1990.

Qui més malauradament ho està passant, i de llarg, són les dones. Només cal veure la tasca que està fent l'Associació de Cooperació per l'Afganistan, rebatejada recentmet com a Associació de Cooperació per l'Africa, Amèrica i l'Àsia.

En vaig estar parlant amb la seva presidenta, la Glòria Company, en el pograma de Ràdo Sant Boi, Parlem de territori, parlem de Medi Ambient. Les condicions de treball en un territori on continuament hi ha atemtats suicides a qualsevol estranger o afganès que col·labori en detriment de la manera de pensar i fer dels talibans són molt dures, tal i com ens explica la Glòria. ACAF té la seva seu a Sant Boi, concretament l'Hotel d'Entitats i sempre són benvingudes les persoes que hi vulguin col·laborar. Si en voleu saber més podeu escoltar l'entrevista:

Curs d'història de Sant Boi

El proper dijous 16 d'octubre tindrà lloc la primera sessió del curs d'històra de Sant Boi, serà a càrrec de Maria Lladó Barreda i tractarà sobre la cultura ibèrica i romana en la nostra població.

D'aquesta manera i al llarg de sis dijous a les 7 de la tarda, a la sala d'actes de l'Hotel d'Entitats de Sant Boi, podrem conèixer una mica més la nostra història, la més propera, la de Sant Boi i el seu entorn.

El curs l'organitza l'Òmnium Cultural, en aquest cas la seva delegació a Sant Boi, i el Museu de Sant Boi i compta amb el suport de l'àrea de Cultura de l'ajuntament. La inscripció de 10€ inclourà un dossier amb material aportat pels propis ponents.