Actuació experimental en la zona cremada a Sant Ramon

El mes de juliol de l’any passat la vessant sud de la muntanya del Montbaig va patir un nou incendi. La vessant sud es troba exposada a una important insolació i al vent de marinada, vent que bufa de mar cap a terra cap al migdia. A tot això cal afegir el concepte d’espai periurbà de tot aquest sector més o menys naturalitzat. Això comporta la presència continua de persones i de tota mena d’activitats. I pot comportar certs riscos. Des de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Boi es tenia clar que calia fer una política activa, com ja s’està fent a la resta de l’entorn natural. També aquí, en aquesta àrea cremada. Aquesta zona es troba dins el terme de Viladecans però la finca és propietat de l’ajuntament de Sant Boi. Mentre es plantejaven quina mena d’actuacions s’hi podien fer, des de l’ajuntament de Viladecans es va contactar amb Medi Ambient de Sant Boi per proposar també fer-hi una actuació lligada a un projecte Life de la Unió Europea. En aquest cas la proposta venia lligada a un projecte Life (els deserts verds), el qual proposava un nou sistema per reforestar llocs amb certa dificultat; a més calia que es fes en una finca de titularitat pública. Aquest era el cas de les 5,5Ha santboianes situades a Viladecans. El sistema de reforestació és d’origen holandès i s’està portant a la pràctica en diversos territoris diferenciats de l’Estat. Es tracta de provar l’eficàcia de Groasis Waterboxx a l’hora d’assegurar un bon resultat en cas de reforestar. En el cas de Sant Ramon, són 2500 Groasis Waterboxx amb plançons d’alzines i roures els que s’estant plantant. I de moment també hi han participat més de 100 escolars de Sant Boi en aquestes plantacions. Prèviament a la instal·lació dels Groasis Waterboxx, s’ha procedit a netejar l’àrea cremada i s’han terrassat les feixes, tot consolidant-les per poder posar els Groasis Waterboxx. Si observem la evolució natural del paisatge d’aquest sector del Montbaig o Sant Ramon, ens adonem que la tendència és a evolucionar cap a un paisatge similar al de la vessant nord, amb l’inconvenient aquí que els factors ambientals són més desfavorables, alentint aquesta evolució. Junt a això cal sumar-hi els reiterats incendis forestals que amenacen en empobrir vegetalment aquest lent procés, i fins hi tot a tenir pèrdues de sòl per esllavissades (puntualment ja se n’ha produït alguna). És de desitjar que aquesta actuació tingui l’èxit esperat. També és de desitjar que la gestió activa de l’entorn natural en un àmbit periurbà com el de Sant Ramon, continuï i busqui reduir els efectes de la pressió social i els perills que sovint aquesta comporta.