El canal de la Dreta com a eix vertebrador del marge dret del Llobregat
Voler entendre i conèixer el que és i ha estat el Baix Llobregat sud sense conèixer els dos causants de la primera gran transformació territorial de la comarca, tot ocultant-los i fent-los invisibles als ciutadans, ha estat un dels pitjors errors.
Construïts durant el segle XIX, primer el canal de la Infanta (1819) i força posteriorment el canal de la Dreta (1860), aquests dos canals van permetre passar del secà al regadiu, del cereal i els emparrats a l'horta i els fruiterars. I amb ells l'arribada de població i certa puixança econòmica.
Malauradament però, el planejament inexistent al llarg del segle XX, la desconeixença envers els causants de la primera revolució paisatgística de la comarca, ha fet que s'hagin tornat invisibles per als ciutadans. I en la major part dels casos d'una forma literal, ja que a diferència del que es fa a l'Europa culta, aquí s'han degradat per acabar soterrats.
Tot i així trobem excepcions. A Sant Boi és possible poder veure una part del canal integrat a la ciutat: a la plaça Pere Carol, al carrer Doctor Pujades o al Carles Martí podem veure un paisatge propi d'un aiguamoll: el canyís o especialment el lliri groc així com polles d'aigua o algun ànec collverd, poden ser vistos en aquest tram de canal. Ara cal però, un bon manteniment tant de la vegetació com del propi canal, com qualsevol altre espai urbà de la ciutat.
A dalt us mostro un mapa que vaig realitzar en motiu d'un article d'homenatge a un destacat professor de geografia de la Complutense de Madrid. Aquest article l'he escrit conjuntament amb en Josep M. Panareda. Mostra les terres que actualment rega el canal de la Dreta del Llobregat.
Malauradament però, el planejament inexistent al llarg del segle XX, la desconeixença envers els causants de la primera revolució paisatgística de la comarca, ha fet que s'hagin tornat invisibles per als ciutadans. I en la major part dels casos d'una forma literal, ja que a diferència del que es fa a l'Europa culta, aquí s'han degradat per acabar soterrats.
Tot i així trobem excepcions. A Sant Boi és possible poder veure una part del canal integrat a la ciutat: a la plaça Pere Carol, al carrer Doctor Pujades o al Carles Martí podem veure un paisatge propi d'un aiguamoll: el canyís o especialment el lliri groc així com polles d'aigua o algun ànec collverd, poden ser vistos en aquest tram de canal. Ara cal però, un bon manteniment tant de la vegetació com del propi canal, com qualsevol altre espai urbà de la ciutat.
A dalt us mostro un mapa que vaig realitzar en motiu d'un article d'homenatge a un destacat professor de geografia de la Complutense de Madrid. Aquest article l'he escrit conjuntament amb en Josep M. Panareda. Mostra les terres que actualment rega el canal de la Dreta del Llobregat.
1 comentari:
Estic d'acord amb tu que ha estat una llàstima que la planificació urbanística no respectés el Canal de la Dreta en tot el seu recorregut; es podria haver fet un interessant recorregut entre Sant Vicenç i el Prat com el que hi ha a la Sèquia de Manresa.
El mapa és excel·lent.
Salutacions des del marge.
Publica un comentari a l'entrada