El marge esquerre del Llobregat ha estat transformat gairebé en tota la seva totalitat per part de l’expansió industrial i urbana de la ciutat de Barcelona. Fins fa poques dècades era possible passejar-se per les hortes i fruiterars de Cornellà, l’Hospitalet i Sants. El canal de la Infanta regava des del s. XIX les seves terres deltaiques. També va ser el causant d’una incipient industrialització de la zona amb els seus salts d’aigua. En el marge esquerre teníem una gran platja sorrenca que s’estenia des del Morrot de Montjuïc fins al Cap del Riu. Hi podíem trobar pescadors a Can Tunis i algun de l’Hospitalet.
Els canvis ja comencen l’any 1920 amb la segregació en favor de Barcelona de 900 Ha del terme de l’Hospitalet. I amb elles desenes de masies. S’havia de construir el port franc de Barcelona, amb una zona adjacent, la Zona Franca. Després va venir la SEAT (1956), i amb ella un dels polígons industrials més grans del sud d’Europa. Altres serveis van anar ocupant la zona: Mercabarna, la continua expansió industrial del sector de la Carretera del Mig, els barris de Bellvitge, del Gornal, el complex hospitalari, el metro...
Avui les Marines de Sants i l’Hospitalet tornen a ser transformades de nou. El basculament del centre de Barcelona envers al delta es fa notar: la Fira de Barcelona, la City Metropolitana, l’eix terciari de la plaça Europa, el WTC Almeda de Cornellà, el camp de futbol de l’Espanyol, noves línies de metro, habitatges, hotels,... i de manera marginal encara podem trobar alguns camps a la Feixa Llarga o algunes masies, testimonis d’un passat força recent: Can Gotlla, a tocar de les torres de la plaça Europa, li poden aplicar allò de: la Marina d’Hospitalet, What else?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada