Aquesta era un zona allunyada dels pobles veïns; aquí hi trobàvem autèntiques bestioles de Marina, gent més aviat solitària, avesada a fer front a les dures condicions de treballar la terra tan a prop del mar. Aquí és on es plantava la major part de l’arròs del delta.
L’any 1957 ambdós marges del riu eren encara un verger agrícola: la Marina de l’Hospitalet (aleshores ja terme de Barcelona) i el districte de la Bunyola al Prat, juntament amb un Llobregat viu, són el que plasma el mapa que adjunto. En canvi, a principis del segle XXI, ja no en queda res. Els camps d’ambdós marges han desaparegut sota el darrer impuls expansiu del port de Barcelona, i finalment han fet desaparèixer el propi riu Llobregat, desviat 2,5 quilòmetres cap al sud. En el seu lloc, on per hi havia una important colònia de corbs marins, i malgrat la campanya duta a terme per DEPANA, el riu ha estat sepultat per donar lloc a una macro estació intermodal. En el seu moment s’havia proposat salvar un petit tram de riu a forma d’estany (com el Remolar o la Ricarda) fet que si s’hagués produït seria l’únic aiguamoll deltaic de la ciutat de Barcelona. Finalment tota la llera serà estació.
Els dos mapes els vaig elaborar a partir de fotografia aeria per a diferents articles.
