10 de maig, 2008

El cap del riu


Aquest és el topònim en què tradicionalment la gent del fang, o sigui la gent del delta del Llobregat, ha anomenat la desembocadura del riu Llobregat. D’aquesta desembocadura podríem explicar moltes coses: a prop seu hi havia la masia de Cal Truco, ja desapareguda fa uns anys a causa de la regressió del delta, o bé podríem parlar dels pirates barbarescos que s’amagaven a la gola del riu per assaltar els vaixells que sortien o s’apropaven al veí port de Barcelona, o bé quan hi havia llevantades amb importants aiguats i l’aigua del Llobregat no podia desembocar provocant greus inundacions al delta, o bé...

Aquesta era un zona allunyada dels pobles veïns; aquí hi trobàvem autèntiques bestioles de Marina, gent més aviat solitària, avesada a fer front a les dures condicions de treballar la terra tan a prop del mar. Aquí és on es plantava la major part de l’arròs del delta.

L’any 1957 ambdós marges del riu eren encara un verger agrícola: la Marina de l’Hospitalet (aleshores ja terme de Barcelona) i el districte de la Bunyola al Prat, juntament amb un Llobregat viu, són el que plasma el mapa que adjunto. En canvi, a principis del segle XXI, ja no en queda res. Els camps d’ambdós marges han desaparegut sota el darrer impuls expansiu del port de Barcelona, i finalment han fet desaparèixer el propi riu Llobregat, desviat 2,5 quilòmetres cap al sud. En el seu lloc, on per hi havia una important colònia de corbs marins, i malgrat la campanya duta a terme per DEPANA, el riu ha estat sepultat per donar lloc a una macro estació intermodal. En el seu moment s’havia proposat salvar un petit tram de riu a forma d’estany (com el Remolar o la Ricarda) fet que si s’hagués produït seria l’únic aiguamoll deltaic de la ciutat de Barcelona. Finalment tota la llera serà estació.
Els dos mapes els vaig elaborar a partir de fotografia aeria per a diferents articles.

29 d’abril, 2008

La Marina de l’Hospitalet. What else?


El marge esquerre del Llobregat ha estat transformat gairebé en tota la seva totalitat per part de l’expansió industrial i urbana de la ciutat de Barcelona. Fins fa poques dècades era possible passejar-se per les hortes i fruiterars de Cornellà, l’Hospitalet i Sants. El canal de la Infanta regava des del s. XIX les seves terres deltaiques. També va ser el causant d’una incipient industrialització de la zona amb els seus salts d’aigua. En el marge esquerre teníem una gran platja sorrenca que s’estenia des del Morrot de Montjuïc fins al Cap del Riu. Hi podíem trobar pescadors a Can Tunis i algun de l’Hospitalet.

Els canvis ja comencen l’any 1920 amb la segregació en favor de Barcelona de 900 Ha del terme de l’Hospitalet. I amb elles desenes de masies. S’havia de construir el port franc de Barcelona, amb una zona adjacent, la Zona Franca. Després va venir la SEAT (1956), i amb ella un dels polígons industrials més grans del sud d’Europa. Altres serveis van anar ocupant la zona: Mercabarna, la continua expansió industrial del sector de la Carretera del Mig, els barris de Bellvitge, del Gornal, el complex hospitalari, el metro...

Avui les Marines de Sants i l’Hospitalet tornen a ser transformades de nou. El basculament del centre de Barcelona envers al delta es fa notar: la Fira de Barcelona, la City Metropolitana, l’eix terciari de la plaça Europa, el WTC Almeda de Cornellà, el camp de futbol de l’Espanyol, noves línies de metro, habitatges, hotels,... i de manera marginal encara podem trobar alguns camps a la Feixa Llarga o algunes masies, testimonis d’un passat força recent: Can Gotlla, a tocar de les torres de la plaça Europa, li poden aplicar allò de: la Marina d’Hospitalet, What else?.

25 d’abril, 2008

El tren d'alta velocitat i el Parc Agrari


El TAV i el Parc Agrari. Qui ho diria?

Del pas del tren d’alta pel mig del Parc Agrari del Baix Llobregat se’n podria fer un llibre. Un cop més, el nostre espai agrícola va haver de sucumbir davant una nova infraestructura. De Madrid fins a Sant Joan Despí, el tren AVE i els mercaderies circulen pel mateix traçat. Però en arribar a Sant Joan, hi ha qui va decidir que els passatgers havien de passar pel ben mig de la zona agrícola per anar a l’estació del Prat, la qual estava cridada a ser el “nou Sants” del sud de Barcelona (metros, rodalies, AVE,...). Cal però, tenir present que amb aquesta estació hi anava relacionat l’eixample nord del Prat...

Les conseqüències de tot plegat eren crear una nova cicatriu a la zona agrícola. Finalment es va imposà el soterrament de la major part del recorregut del nou tren dins el Parc Agrari. El resultat dos anys després de les obres és força acceptable a nivell paisatgístic. Una altra cosa és com aquesta obra afectarà a l’aqüífer. Qui sap si aquest esforç per soterrar l’AVE, ja s’ha fet en previsió per a futures i definitives urbanitzacions...

El cas és que on fa dos anys hi havia un gran sot, amb un calaix de formigó en construcció, ara hi tornen a haver-hi camps llaurats o de faves. La regadora, la quatre, torna a ocupar el mateix lloc per on passava. Això sí, en el camp del Terrida, ara tot cercat, és on trobem una de les sortides d’emergència del nou túnel. I cal Sans, qui sap si pel pas d’aquesta infrastructura, ha estat restaurada de dalt a baix. Totes aquestes imatges corresponen a la Marina santboiana.

15 d’abril, 2008

El delta del Llobregat. Terres d'oblit


El delta del Llobregat. Terres d'oblit, ha estat una de les grans satisfaccions com a geògraf i divulgador en les quals he tingut la sort de participar. De la mà d'en Pere Tobaruela, que em va proposar compartir aquest projecte, ens vam proposar donar a conèixer el nostre petit país, el delta del Llobregat. Vam voler fer-ho d'una forma global, parlant de tot el delta i no només d'una part associada als camps i als espais naturals existents actualment: la Marina de Sants i de l'Hospitalet a llevant, fins arribar a les Botigues de Sitges a ponent, són delta i en formen part. El delta ens ofereix un contrast de paisatges i usos brutals. Divulgar, donar a conèixer i algunes propostes de visites, és que pretenem amb aquest llibre. Va acompanyat d'un mapa i fotografies. És el primer número de la col·lecció Descoberta de l'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM).

14 d’abril, 2008

La clau d'aigua


La clau d'aigua, d'en Pere Tobaruela

Ara fa un any en Pere Tobaruela presentava una novel·la juvenil ambientada a la nostra comarca i més concretament a la zona del delta i del baix Ordal. Sota el nom de la Clau d'Aigua, el Pere ens presentava un món a cavall del temps present i amb escenaris reals amb un món, uns personatges i un temps passats i ficticis (finals s.II a. C.). Les aventures dels arduans tenen lloc en un món dominat pels romans i en una població de nom Subur on ara trobem Sant Boi. El Garraf i un incipient delta en formació apareixen en la novel·la. També ens apareix el seu barri de la infancia, Bellvitge i algunes localitzacions de la Marina santboiana. I és que el nostre entorn pot ser un lloc idoni on ambientar històries i narracions sense haver de recórrer als tipics espais de l'Anglaterra medieval o bé Barcelona.
Aquesta novel·la està publicada per Barcanova, dins la col·lecció Antaviana Nova. En Pere Tobaruela és escriptor i geògraf, fill del marge esquerre del delta, del Bellvitge fruit de l'al·luvió humà dels anys 60.