Toponímia i identitat al delta del Llobregat

Article publicat en el XXVI Col.loqui general de la Societat d'Onomàstica, celebrat a Lleida a finals de 1999. Aquesta recerca tingué lloc al llarg del 1998-99 per part d'Antoni de Haro i jo mateix.

El canal de la Dreta del Llobregat (I)

El canal de la Dreta com a eix vertebrador del marge dret del Llobregat

Voler entendre i conèixer el que és i ha estat el Baix Llobregat sud sense conèixer els dos causants de la primera gran transformació territorial de la comarca, tot ocultant-los i fent-los invisibles als ciutadans, ha estat un dels pitjors errors.

Construïts durant el segle XIX, primer el canal de la Infanta (1819) i força posteriorment el canal de la Dreta (1860), aquests dos canals van permetre passar del secà al regadiu, del cereal i els emparrats a l'horta i els fruiterars. I amb ells l'arribada de població i certa puixança econòmica.
Malauradament però, el planejament inexistent al llarg del segle XX, la desconeixença envers els causants de la primera revolució paisatgística de la comarca, ha fet que s'hagin tornat invisibles per als ciutadans. I en la major part dels casos d'una forma literal, ja que a diferència del que es fa a l'Europa culta, aquí s'han degradat per acabar soterrats.
Tot i així trobem excepcions. A Sant Boi és possible poder veure una part del canal integrat a la ciutat: a la plaça Pere Carol, al carrer Doctor Pujades o al Carles Martí podem veure un paisatge propi d'un aiguamoll: el canyís o especialment el lliri groc així com polles d'aigua o algun ànec collverd, poden ser vistos en aquest tram de canal. Ara cal però, un bon manteniment tant de la vegetació com del propi canal, com qualsevol altre espai urbà de la ciutat.
A dalt us mostro un mapa que vaig realitzar en motiu d'un article d'homenatge a un destacat professor de geografia de la Complutense de Madrid. Aquest article l'he escrit conjuntament amb en Josep M. Panareda. Mostra les terres que actualment rega el canal de la Dreta del Llobregat.

Can Julià: resum del paisatge agrícola comarcal

La masia de Can Julià ja forma part del patrimoni municipal de la ciutat. Es tracta d'un mas de planta basilical, orientat a migdia. Té un cos o construcció adossat en la paret de ponent, construcció que correspon a una masoveria, de realització posterior a la masia.
La casa es troba situada en el punt de contacte entre el delta i el turó del Puig del Castell, just uns metres ja per sobre la vessant del puig. La casa ha conservat al seu voltant un entorn agrícola en ple nucli antic de la ciutat. Un espai agrícola respresentat per antics conreus de secà a la vessant del turó (oliveres, ametllers,...) i en el seu moment per l'horta i alguns fruiters a la plana deltaica. Aquest fet dóna la oportunitat a la ciutat de Sant Boi de tenir un parc urbà amb una presència arbòrea d'arbres corresponents al paisatge agrícola de la comarca. La llàstima és, l'actuació prevista a la part de la finca corresponent a la plana deltaica. En aquest punt, es preveu la construcció d'un bloc d'habitatges, fet que hipotecarà en part, la creació d'un arborètum públic amb alguns dels arbres que han conformat el nostre paisatge. A la ciutat tenim nombrosos casos de permutes en les quals s'ha evitat alguns desgavells recollits al PGM del 76. Les possibilitats a nivell d'educació ambiental i patrimonial serien enormes, i més dins el context de la zona museística, situada a pocs centenars de metres de Can Julià. Un altre fet que impacta excessivament sobre el paisatge més proper a la casa és la passarel·la que s'hi ha construït. Hi havia possibilitats no tan agressives per facilitar l'accés. Finalment ens resta l'ús futur de l'edifici. Una masia en un entorn com aquest i en una comarca tan urbana com la nostra, un equipament tipus centre d'interpretació del paisatge agrícola d'aquest sector de la comarca lligat a la zona museística, seria un bon destí. I cal que tinguem present que Sant Boi fa una aportació més que significativa de sòl agrícola al Parc Agrari del Baix Llobregat i és el primer productor de carxofa Prat de tota la zona.

Benvinguts al Bestioles de Marina

Sou benvinguts i benvingudes a un bloc que malgrat el seu nom, no està dedicat a la fauna.
El motiu que m'impulsa a fer aquest bloc no és altre que difondre tot allò que té a veure amb el medi ambient i el territori. Especialment el territori més proper al meu dia a dia, com és el delta del Llobregat i el seu entorn més proper.
El nom de Bestioles de Marina fa referència a la plana deltaica del Llobregat. I les bestioles, no són més que un tipus de persones més aviat esquerpes, poc propenses a deixar-se veure pels pobles de la comarca. És una expressió molt pròpia d'aquest territori com és la Marina.

Article: El delta del Llobregat visto por Pierre Deffontaines en 1949.

Article publicat dins el III Col·loqui d'Història del Pensament Geogràfic de l'AGE, celebrat a Barcelona i Palafrugell el novembre de 2006.

Sovint si volem conèixer com era el nostre propi país hem de recórrer a viatjants o estudiosos no catalans. Aquest és el cas d'en Pierre Deffontaines. Geògraf francès que en acabar la Guerra Civil és enviat a dirigir el liceu francès. Va viatjar força pel territori, copçant-lo i dibuixant-lo esquemàticament. El 1949 va publicar una petita monografia (entre moltes altres) sobre el delta del Llobregat, just uns anys abans de la decisiva transformació que tot just vindria les dècades següents. L'original en francès fou publicat a la Revue Géographique des Pyrénées et Sud-Ouest. El 1956 es publicà una traducció en castellà a Estudios Geográficos.
L'any 2006 conjuntament amb en Josep M. Panareda vam fer una petita aportació de la manera de veure el paisatge d'en Pierre Deffontaines, i en particular conèixer i donar a conèixer com era el nostre delta del Llobregat aleshores.