L'aigua i la seva escassetat en determinats llocs i mesos de l’any forma part de la manera de ser del nostre país. Arreu del territori hi havia diverses estratègies per fer front al problema de la manca d’aigua, especialment als llargs estius mediterranis: cisternes per recollir l’aigua de pluja, llargues mines d’aigua fins als pobles,... sempre però consumint dintre de les possibilitats del recurs.
Amb l’arribada del segle XX, arribaren els embassaments, primer per explotar-los com a fonts de producció d’energia hidroelèctrica, i després, a finals de segle i especialment a començaments del present, la solució que se’ns proposa per a l’obtenció d’aigua són els transvasaments. Sense ara voler si tots són necessaris o són fruit d’un model consumista del territori i de l’aigua sense aturador, fa algun temps enrere vaig entrevista la Graciela Ferrer, membre de la Plataforma Xúquer Viu. Es tracta d’una plataforma de ciutadans valencians que, conscienciats davant la política hidràulica portada a terme al País Valencià, i també a Castella la Manxa, i les conseqüències que comportava sobre els seus rius, el Xúquer especialment, van començar a organitzar-se per denunciar el que està passant a les comarques centrals valencianes. El que ens sembla una novetat al principat, el Ter per exemple, ja fa temps que succeeix al País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada