Sant Joan a Marina

La nit de Sant Joan a Marina, a Cal Sans, era tot un esdeveniment per a la canalla; uns dies abans localitzàvem tot allò que volíem cremar a la foguera, ja fos a les golfes, al feixiner o quant anàvem a Mercabarna a descarregar i en el viatge de tornada arreplegàvem algun que altre palet o caixa d’embàs perdut. La foguera la fèiem al pati o alguns anys, a l’era. Junt amb els cosins, fèiem esclatar tot tipus de petards als llocs més inimaginables, no cal dir que els gats i els gossos desapareixien...
Ja entrada la foscor enceníem la foguera. Era espectacular l’alçada que assolia. A Cal Sala ( o Cal Sardà, com es prefereixi) feien el mateix. I a Cal Pelut. Poc a poc s’anaven encenent les fogueres de les masies veïnes on hi havia revetlla. Mentrestant a l’horitzó, el cel era més propi d’un front en conflicte: miraves al cel de Sant Boi, Viladecans, el Prat o de Cornellà i era un continu de llums de coets i explosions llunyanes... i ja ben entrada la mitja nit, per sobre dels camps una boira de fums recorrent la Marina.
Mentrestant, a Cal Sans, un any més, el Sant Joan Baptista era testimoni de l’arribada del solstici d’estiu. Fet de rajola dita de València, és una mostra d’art popular. Explicaven a casa, que durant la Guerra Civil, va estar emblanquinat per tal que no fos destruït, ja que es tractava d’una imatge religiosa.
El Sant Joan Baptista de Cal Sans recorda a aquells quadres renaixentistes amb un paisatge de fons idealitzat i bucòlic i un Sant Joan jove i ben format físicament. A la dreta del personatge hi té un bastó en forma de creu amb la inscripció Ecce Agnus Dei, aquí l’anyell de Déu. A la seva falda ens apareix l’anyell. La data en què es va fer aquesta obra de rajola policromada la desconeixem. L’actual construcció de la casa és del 1870, tot i que anteriorment ja existia part de l’edifici.
Algunes masies del delta tenien a les seves façanes imatges religioses fetes de ceràmica, com per exemple Cal Monjo. És un patrimoni sovint molt desconegut però que cal preservar i conèixer.

El Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona

Ja des de fa alguns anys, la Monserrat Sanz i en Joan Daura fan recerca, en paraules majúscules, és a dir, trepitjant el territori tot aportant dades noves. La recerca a casa nostra mai ha estat prioritària en la nostra societat. Ells dos van crear el Grup de Recerca del Quaternari, vinculat al SERP –Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques- de la Universitat de Barcelona. En Joan Daura es va doctorar el passat mes de maig en prehistòria a partir de les seves recerques dins el Grup de Recerques.

La capacitat de treball del Grup de Recerques ha estat enorme: estan treballant tot l’àmbit del Baix Llobregat i el Garraf. Van ser els descobridors de la mandíbula de Neanderthal de la cova del Gegant de Sitges, han treballat a Begues, Gavà, Sant Boi, Vallirana i Castelldefels, i en aquests moments ha Viladecans on el proper dimecres 11 de juny presentaran conjuntament amb l’ajuntament de la ciutat, els resultats de les seves excavacions: rinoceronts ienes, cèrvols, tortugues, etc. una fauna i una flora d’uns ambients força diferents als actuals.

Si en voleu saber més podeu contactar a la seva adreça d’internet a:

Grup de Recerca del Quaternari o bé podeu escoltar l’entrevista a la Montserrat Sanz a l’espai Parlem de territori, parlem de medi ambient de Ràdio Sant Boi:

Parlem de territori, parlem de medi ambient (Ràdio Sant Boi)

Des de fa més de tres anys estic col·laborant a Ràdio Sant Boi amb la realització de l’espai Parlem de territori, parlem de medi ambient. Aquest programa s’emet dins el magazine matinal Dia i mig, conduït per la Mònica Santacreu. Dins el Dia i mig podeu trobar altres espais destinats a les dones, als viatges, cinema o l’educació per posar alguns exemples.

A Parlem de territori i medi ambient, tracto de tot allò que té a veure amb el territori i generi alguna conseqüència sobre ell, partint sempre d’una visió sensible des del punt de vista ambiental: l’urbanisme, la mobilitat, els fenòmens atmosfèrics, la història, els rius, les plantes, el reciclatge, els incendis, la geologia, energia solar... tot té cabuda dins l’espai.

Al llarg d’aquest temps he entrevistat a gent de Sant Boi i comarca, però també de la resta del territori, Pals, delta de l’Ebre, València, l’Alt Empordà, Mallorca, Vallès, etc i hem parlat d’altres territoris, Galícia, Canàries, sudest-asiàtic,etc.

Ara, fet l’esforç tecnològic pertinent, algunes d’aquestes entrevistes les podreu escoltar en aquest bloc, dins l’etiqueta de Parlem de territori i medi ambient a Ràdio Sant Boi (89.4Mhz). Molts dels entrevistats podreu escoltar el programa a través de la xarxa.

I per qui visqui a Sant Boi i rodalies, aquest s’emet entre ¼ de 12 a les 12 dels dimarts al matí i compta amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient i Entorn Natural de l’Ajuntament de Sant Boi.

En el post que trobareu a continuació, hi trobareu el primer que he penjat, en gran mesura a mode de prova.

Entrevista a Carles Ortí, membre de la PTP(Ràdio Sant Boi)

L'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) és una entitat sense ànim de lucre que promou l'ús del transport públic, proposa la seva millora així com un model més sostenible de transport dins la nostra societat.
En aquesta entrevista conversem amb el Carles Ortí, membre de la PTP. Va ser realitzada dins el marc del programa de ràdio Sant Boi Parlem de territori, parlem de medi ambient, que s'emet els dimarts al matí d'11 a 12h. dins el magazine matinal que condueix la Mònica Santacreu. Durant al llarg de l'entrevista, parlem de l'estat del nostre transport ferroviari i el seu estat durant els ultims anys.
Si la voleu escoltar, heu de clicar l'adreça que teniu a continuació:

Aquesta entrevista es va emetre l'octubre del 2006