Barraques de pedra seca a Sardenya

La pedra seca és un dels nombrosos elements culturals comuns que ens agermana entre els diferents pobles del Mediterrani. A Sardenya la presència de construccions fetes de pedra en sec es remunten en temps prehistòrics, els coneguts nurags, presents arreu de l'illa. Però també són presents les feixes i les barraques,
com les de l'imatge de la dreta. Es tracta de dues barraques de planta circular però de cobertura ben diferent: tal i com es pot apreciar en la imatge superior, el sostre no és fet de pedra, ans els contrari, són branques i branquillons els que donen aixopluc al pagès o pastor. Sardenya presenta una gran varietat de sòls i roques: granits, basalt, pissarra,... fet que dóna lloc a una major diversitat de textures i colors a les construccions de pedra en sec. Aquesta combinació de materials es posa de manifest en la foto inferior de la dreta.

Imatges de Sardenya (I)

Sardenya ens ofereix una gran oportunitat de conèixer racons i paisatges en un bon estat de conservació en plena Mediterrània occidental, cosa que sorprèn força per els qui habitem aquesta part de la Mediterrània. A dia d’avui, són escasses per no dir inexistents, els grans centres turístics tal i com existeixen a la península Ibèrica. La natura se’ns presenta viva i en qualsevol moment pot aparèixer una au perseguint peixos en plena platja, o creuar-se una guineu o un porc espí davant el cotxe com gaudir d’apostes de sol increïbles. Sardenya ens ofereix una infinitat de platges de sorra i textures de tots colors i d’aigües paradisíaques però ens ofereix també cultura i història; hi ha milers de construccions prehistòriques, fetes amb grans blocs de pedres anomenats nuragues escampats per tota l’illa. També trobem romànic i gòtic, especialment aquest darrer en l’època en que Sardenya formava part de la Corona d’Aragó.

L'Alguer, la ciutat catalana de Sardenya

Aquest estiu per a molts catalans ha estat la descoberta d'un territori molt proper però fins ara allunyat com és l'illa de Sardenya. Des de fa pocs anys, una companyia aèria de baix cost ens hi acosta des de Girona fins a l'Alguer, i des de fa pocs mesos, hi podem anar amb el nostre propi cotxe des de Barcelona.
Sardenya és part de la nostra pròpia història... edificis de tot tipus d'arquitectura gòtic català, el vocabulari sard ple de catalanismes, i més a més, una ciutat, l'Alguer, a on a dia d'avui pots parlar-hi en català! La senyera ocupa edificis oficials, com en els municipis catalans del Principat, cosa que a la resta de l'illa de Sardenya és la bandera sarda, la dels quatre caps amb la creu de Sant Jordi.
El cas de l'Alguer és xocant, si voleu podeu anar al web de l'ajuntament alguerenc, on hi trobareu tot tipus d'informació en català, posa de manifest l'arbitrarietat dels estats creats artificialment no només els creats a l'Àfrica, sinó a la pròpia Europa. El cas català és una de les mostres més clares: hi ha ciutadans d'aquesta nacionalitat/cultura repartits en 4 estats diferents i sota governs diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia. A la vegada, és la prova de ser una cultura plural, oberta forçosament a l'influència de llengües i costums, molt mediterrània i europea, ja que no està tancada en un sol estat. Pocs europeus tenen que la seva llengua es parla en 4 estats diferents del continent.
El transport del turisme de masses de gent de Catalunya pot provocar un abans i un desprès a l'Alguer i a Sardenya, aquest estiu, després del turisme interior italià, a Sardenya a rebut el procedent de l'Estat espanyol, principalment català. De fet, es poden trobar díptics i visites guiades en català fora de l'àmbit de l'Alguer, i això que fins aquest estiu la presència de cotxes amb matrícula de l'estat debia ser nul·la.
Si voleu saber-ne més de l'Alguer i de Sardenya, podeu consultar el bloc Apunts de l'Alguer, entre altres, com pot ser el llistat d'entitats que ofereix el web de l'ajuntament de l'Alguer, on hi trobareu l'Obra Cultural de l'Alguer o Òmnium Cultural de l'Alguer.

Jeroglífics al Montpedrós

Un dels misteris i de les curiositats que guarda el Montpedrós o Sant Antoni, són aquestes traces gravades a una gran roca a prop de l’ermita. No se sap que signifiquen, ni qui les va fer, ni quan van ser fetes. Hi ha alguns estudis fets al respecte com per exemple si aneu al bloc d’en Xavier Sánchez, podreu consultar-ne un al respecte.La pedra, d’aspecte triangular, té gravats per les dues cares. Si redibuixem sobre un paper els gravats que té en les dues cares, el resultat és el que podeu veure a dalt.

Ara fa 40 anys...fotos de divendres 10 de juliol

Finalment el passat divendres 10 de juliol vam intentar dur a terme l'activitat d'observació astronòmica a dalt l'ermita de Sant Ramon. La realitat va ser que ho vam poder fer parcialment, ja que la nuvolositat es va anar imposant a partir de la mitja nit, i ens vam quedar amb les ganes d'haver vist alguns dels planetes del Sistema Solar. La visió de la Lluna i de diverses estrelles va valdre molt la pena. Gràcies a les explicacions i el material, els telescopis, que va portar l'Agrupació Astronòmica de Castelldefels, van fer possible que les persones que vam pujar al Montbaig tinguem ganes de repetir aquesta activitat... i amb un cel net del tot de núvols!!