Èxit de la 4a Pujada a la Creu de Can Cartró

Ahir diumenge va tenir lloc la 4a Pujada a la Creu de Can Cartró, encara que enguany ens vam haver de conformar en arribar a la Masia de Can Palós, més o menys a meitat de camí. La causa era la dificultat de poder arribar en els darrers trams de la Pujada fins a la Creu, a causa dels nombrosos arbres i branques caiguts per la ventada del gener. Enguany la Pujada va tenir lloc el tercer diumenge d'octubre, en comptes del primer, i va coincidir en un cap de setmana ple d'activitats a Sant Boi com al seu entorn. Malgrat això, una cinquantena de persones hi van participar.

A Can Palós, fets uns breus parlaments de benvinguda (en Josep M. Cervelló, regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Jaume Bosch, Alcalde de Sant Boi i un servidor com a Òmnium Cultural, l'entitat promotora de la Pujada) i un cop esmorzats (hi havia raïm i aigua per qui en vulguès), es va explicar per sobre l'evolució del paisatge de l'entorn de Sant Boi i tot seguit es va procedir a visitar la vinya plantada fa pocs mesos davant la masia. Un cop rebudes les explicacions per part d'en Josep Pons sobre el món del vi i les possibilitats de la casa com a centre d'educació ambiental, per tancar l'acte van actuar el grup de música d'arrel irlandesa, els Tritons. La seva musica es va escampar per l'entorn de la casa d'una manera embriagadora.

Ara caldrà anar pensant en la 5a Pujada a la Creu de Can Cartró, però aquest cop arribant a dalt de tot del turó de Can Cartró.

4a Pujada a la Creu de Can Cartró

Per quart any consecutiu, la secció santboiana de l’Òmnium Cultural Baix Llobregat organitza amb el suport de la regidoria de Medi Ambient i de Ràdio Sant Boi, la Pujada a la Creu de Can Cartró. Enguany però, aquesta pujada no serà completa, ja que aconseguir arribar a la Creu de Can Cartró hauríem de recórrer els darrers metres esquivant els efectes dels arbres i branques caigudes durant la desastrosa ventada del 24 de gener passat.
Malgrat això, no s’ha volgut abandonar fer la Pujada, encara que aquest any no es pugui arribar fins dalt de tot. La Pujada a la Creu reindivica la coneixença i la tradició reculada d’anar al turó de Can Cartró a berenar, fer aplecs o passejar en el lloc on abans hi havia el Pi de Can Cartró i anys més tard en el mateix indret la Creu.
Aquest any la masia de Can Palós centralitzarà les activitats. En primer lloc, en arribar allà al voltant de les 10 del matí, s’esmorzarà. Al cap d’una estona s’explicarà el paisatge de Sant Boi, especialment el de muntanya. També es visitarà la masia de Can Palós. A continuació hi haurà l’actuació d’un grup de Sant Boi, els Tritons, que ens portaran la seva música en un espai molt diferent als habituals escenaris de concerts.
Per acabar, qui vulgui passejar una mica més, segons les ganes del grup de gent, es tornarà rodejant la vall de Santa Bàrbara o bé fent un recorregut més curt per finalment tornar a casa a dinar.

Barraques de pedra seca a Sardenya

La pedra seca és un dels nombrosos elements culturals comuns que ens agermana entre els diferents pobles del Mediterrani. A Sardenya la presència de construccions fetes de pedra en sec es remunten en temps prehistòrics, els coneguts nurags, presents arreu de l'illa. Però també són presents les feixes i les barraques,
com les de l'imatge de la dreta. Es tracta de dues barraques de planta circular però de cobertura ben diferent: tal i com es pot apreciar en la imatge superior, el sostre no és fet de pedra, ans els contrari, són branques i branquillons els que donen aixopluc al pagès o pastor. Sardenya presenta una gran varietat de sòls i roques: granits, basalt, pissarra,... fet que dóna lloc a una major diversitat de textures i colors a les construccions de pedra en sec. Aquesta combinació de materials es posa de manifest en la foto inferior de la dreta.

Imatges de Sardenya (I)

Sardenya ens ofereix una gran oportunitat de conèixer racons i paisatges en un bon estat de conservació en plena Mediterrània occidental, cosa que sorprèn força per els qui habitem aquesta part de la Mediterrània. A dia d’avui, són escasses per no dir inexistents, els grans centres turístics tal i com existeixen a la península Ibèrica. La natura se’ns presenta viva i en qualsevol moment pot aparèixer una au perseguint peixos en plena platja, o creuar-se una guineu o un porc espí davant el cotxe com gaudir d’apostes de sol increïbles. Sardenya ens ofereix una infinitat de platges de sorra i textures de tots colors i d’aigües paradisíaques però ens ofereix també cultura i història; hi ha milers de construccions prehistòriques, fetes amb grans blocs de pedres anomenats nuragues escampats per tota l’illa. També trobem romànic i gòtic, especialment aquest darrer en l’època en que Sardenya formava part de la Corona d’Aragó.

L'Alguer, la ciutat catalana de Sardenya

Aquest estiu per a molts catalans ha estat la descoberta d'un territori molt proper però fins ara allunyat com és l'illa de Sardenya. Des de fa pocs anys, una companyia aèria de baix cost ens hi acosta des de Girona fins a l'Alguer, i des de fa pocs mesos, hi podem anar amb el nostre propi cotxe des de Barcelona.
Sardenya és part de la nostra pròpia història... edificis de tot tipus d'arquitectura gòtic català, el vocabulari sard ple de catalanismes, i més a més, una ciutat, l'Alguer, a on a dia d'avui pots parlar-hi en català! La senyera ocupa edificis oficials, com en els municipis catalans del Principat, cosa que a la resta de l'illa de Sardenya és la bandera sarda, la dels quatre caps amb la creu de Sant Jordi.
El cas de l'Alguer és xocant, si voleu podeu anar al web de l'ajuntament alguerenc, on hi trobareu tot tipus d'informació en català, posa de manifest l'arbitrarietat dels estats creats artificialment no només els creats a l'Àfrica, sinó a la pròpia Europa. El cas català és una de les mostres més clares: hi ha ciutadans d'aquesta nacionalitat/cultura repartits en 4 estats diferents i sota governs diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia. A la vegada, és la prova de ser una cultura plural, oberta forçosament a l'influència de llengües i costums, molt mediterrània i europea, ja que no està tancada en un sol estat. Pocs europeus tenen que la seva llengua es parla en 4 estats diferents del continent.
El transport del turisme de masses de gent de Catalunya pot provocar un abans i un desprès a l'Alguer i a Sardenya, aquest estiu, després del turisme interior italià, a Sardenya a rebut el procedent de l'Estat espanyol, principalment català. De fet, es poden trobar díptics i visites guiades en català fora de l'àmbit de l'Alguer, i això que fins aquest estiu la presència de cotxes amb matrícula de l'estat debia ser nul·la.
Si voleu saber-ne més de l'Alguer i de Sardenya, podeu consultar el bloc Apunts de l'Alguer, entre altres, com pot ser el llistat d'entitats que ofereix el web de l'ajuntament de l'Alguer, on hi trobareu l'Obra Cultural de l'Alguer o Òmnium Cultural de l'Alguer.