El paisatge de la pedra en sec

El paisatge de la pedra en sec és cada cop més valorat arreu. A Mallorca com a les comarques de
Castelló, passant per l'Alt Penedès i arribant a Sant Boi de Llobregat, s'està produint una conscienciació en la salvaguarda, recuperació i difusió del paisatge de la pedra en sec. Els darrers mesos al Montbaig /Sant Ramon podem veure a peu de camí, just en arribar a l'ermita, una barraca de pedra en sec reconstruïda sota l'impuls de la regidoria i el Consell de Medi Ambient de l'ajuntament de la ciutat. També s'ha fet algunes xerrades i aquest maig podem veure una exposició sobre aquest tema a dalt a l'ermita de Sant Ramon.
Per aquest motiu en el programa de Ràdio Sant Boi, Parlem de Territori, parlem de Medi Ambient, vam poder conversar amb una persona que porta ja uns quants anys recorrent el territori tot estudiant els diferents elements constructius que conformen el que s'anomena paisatge de la pedra en sec. Es tracta d'August Bernat, el qual va començar fa més trenta anys a observar anant per la muntanya les construccions de pedra en sec. Conjuntament amb l'Agustí Esteve van tirar endavant la revista Pedra Seca, punt de trobada de totes aquelles persones que els interessi aquestes construccions. Si voleu saber-ne més, podeu escoltar l'August Bernat en l'entrevista feta a la ràdio:

El paisatge de la pedra en sec -

Memòria històrica: els búnquers del Prat

A la platja del Prat podem trobar a dia d'avui un parell de búnquers de la Guerra Civil Espanyola. Aquests van ser construïts per protegir els aeròdroms propers durant els nombrosos bombardejos de l'aviació italiana procedent de l'illa de Mallorca.
Malauradament alguns d'ells han desaparegut sota l'avanç del mar sobre la terra deltaica. Una mostra d'aquesta regressió és aquesta imatge.
Aquests búnquers són també patrimoni històric de tots nosaltres, i són també memòria de l'expansió mar endins d'unes terres deltaiques que, com el nostre país, van començar a recular desprès de la Guerra Civil.
Potser ja comença a ser hora de recuperar aquest patrimoni, senyalitzar-lo i integrar-lo en l'espai d'esbarjo en què s'ha convertit la platja del Prat, tot recordant-nos el que van viure els nostres avis.

Cabanes de pedra seca a l'Ariège

El paisatge de les construccions de pedra en sec s'extén a tot el món mediterrani, món dominat sovint pels accidents orogràfics que el singularitzen encara més. Els massissos calcàris són els que ocupen una bona part d'aquesta orografia accidentada. L'aprofitament i adaptació del rocam ens apareix arreu, ja sigui en les construccions més senyorívoles com en senzilles cases de pagès o en les cabanes. A la població occitana del Mas d'Azil, on per anar-hi des de Catalunya s'ha de passar en cotxe per dins una cova molt espectacular, estan concienciats en recuperar el paisatge de la comarca, especialment el paisatge de la pedra en sec. Un manera de fer-ho i de cridar l'atenció ha estat en reproduir alguns d'aquests elements paisatgístics davant mateix del seu ajuntament, al mig de la plaça del poble. En veure-ho, m'ha recordat que a Sant Boi, des de Medi Ambient s'està treballant amb la mateixa idea. A França tenen molt clar el respecte al patrimoni històric i cultural, que no el lingüístic malauradament, i tenen clar que és un recurs de desenvolupament econòmic, desenvolupament basat en el turisme cultural, del qual a França tenen la sort de tenir un enorme públic potencial. Però la coincidència amb Sant Boi i el Mas d'Azil em fa pensar que per un cop ens estem movent al mateix moment que ho fa una població situada en un estat que és referència en el desenvolupament del turisme de qualitat.
Si voleu conèixer el que s'està fent a Sant Boi, visiteu el bloc d'en Xavier Sànchez.

Sortida als escenaris de la Batalla de l'Ebre (I)

El passat diumenge 29 de març la secció santboiana de l'Òmnium Cultural Baix Llobregat va realitzar una sortida a la comarca de la Terra Alta amb l'objectiu de conèixer els llocs on va tenir lloc l'anomenada Batalla de l'Ebre. Amb el guiatge d'en Ramon Codina i la participació de més de 50 persones, entre elles un excombatent de la lleva del biberó, vam recórrer diversos punts neuràlgics del conflicte, com per exemple la cota 705, el memorial de Sant Bartomeu de les Camposines o el poble vell de Corbera d'Ebre. Va ser una experiència enriquidora i emotiva, i es va poder comprovar la tasca de dignificació que s'està fent des del Memorial Democràtic, impulsat des de la Generalitat de Catalunya. Recomano anar a conèixer aquests espais, i la comarca que els acull, la Terra Alta.

Les barraques de Marina

Les barraques han estat des de temps immemorials associades a l’activitat agrària. Cada terra ha fet sa guerra, i les barraques han estat un producte més del paisatge. Els materials utilitzats, les tipologies de les cobertes, etc. han respost a les característiques de l’indret on han estat construïdes. El cas més evident són les barraques de pedra en sec fetes a muntanya.
Tornant al pla, a la Marina trobem nombroses barraques que esquitxen el seu paisatge aquí i allà; les tipologies són variades, ja que n’hi ha amb cobertes a dues aigües, d’altres de coberta plana o d’altres de coberta adovellada. Algunes tenen safareig per tenir aigua per poder ruixar o sulfatar, d’altres tenen en el seu interior xemeneia per poder passar alguna nit d’hivern al camp s’hi convenia. Fins hi tot algunes d’elles van evolucionar cap a senzilles masies.
Malauradament de la major part d’elles no en conservem el nom, i des de fa ja anys, han estat abandonades o de vegades substituïdes per modernes construccions prefabricades, ferint l’entorn que les acull. El seu ús ja no és tant necessari o ha canviat, i l’interès del pagès per mantenir-les ja no hi és.
Les barraques de la Marina formen part del nostre paisatge. Caldria doncs, prendre consciència de la seva importància, i documentar-ne les més significatives.