Cabanes de pedra seca a l'Ariège

El paisatge de les construccions de pedra en sec s'extén a tot el món mediterrani, món dominat sovint pels accidents orogràfics que el singularitzen encara més. Els massissos calcàris són els que ocupen una bona part d'aquesta orografia accidentada. L'aprofitament i adaptació del rocam ens apareix arreu, ja sigui en les construccions més senyorívoles com en senzilles cases de pagès o en les cabanes. A la població occitana del Mas d'Azil, on per anar-hi des de Catalunya s'ha de passar en cotxe per dins una cova molt espectacular, estan concienciats en recuperar el paisatge de la comarca, especialment el paisatge de la pedra en sec. Un manera de fer-ho i de cridar l'atenció ha estat en reproduir alguns d'aquests elements paisatgístics davant mateix del seu ajuntament, al mig de la plaça del poble. En veure-ho, m'ha recordat que a Sant Boi, des de Medi Ambient s'està treballant amb la mateixa idea. A França tenen molt clar el respecte al patrimoni històric i cultural, que no el lingüístic malauradament, i tenen clar que és un recurs de desenvolupament econòmic, desenvolupament basat en el turisme cultural, del qual a França tenen la sort de tenir un enorme públic potencial. Però la coincidència amb Sant Boi i el Mas d'Azil em fa pensar que per un cop ens estem movent al mateix moment que ho fa una població situada en un estat que és referència en el desenvolupament del turisme de qualitat.
Si voleu conèixer el que s'està fent a Sant Boi, visiteu el bloc d'en Xavier Sànchez.

Sortida als escenaris de la Batalla de l'Ebre (I)

El passat diumenge 29 de març la secció santboiana de l'Òmnium Cultural Baix Llobregat va realitzar una sortida a la comarca de la Terra Alta amb l'objectiu de conèixer els llocs on va tenir lloc l'anomenada Batalla de l'Ebre. Amb el guiatge d'en Ramon Codina i la participació de més de 50 persones, entre elles un excombatent de la lleva del biberó, vam recórrer diversos punts neuràlgics del conflicte, com per exemple la cota 705, el memorial de Sant Bartomeu de les Camposines o el poble vell de Corbera d'Ebre. Va ser una experiència enriquidora i emotiva, i es va poder comprovar la tasca de dignificació que s'està fent des del Memorial Democràtic, impulsat des de la Generalitat de Catalunya. Recomano anar a conèixer aquests espais, i la comarca que els acull, la Terra Alta.

Les barraques de Marina

Les barraques han estat des de temps immemorials associades a l’activitat agrària. Cada terra ha fet sa guerra, i les barraques han estat un producte més del paisatge. Els materials utilitzats, les tipologies de les cobertes, etc. han respost a les característiques de l’indret on han estat construïdes. El cas més evident són les barraques de pedra en sec fetes a muntanya.
Tornant al pla, a la Marina trobem nombroses barraques que esquitxen el seu paisatge aquí i allà; les tipologies són variades, ja que n’hi ha amb cobertes a dues aigües, d’altres de coberta plana o d’altres de coberta adovellada. Algunes tenen safareig per tenir aigua per poder ruixar o sulfatar, d’altres tenen en el seu interior xemeneia per poder passar alguna nit d’hivern al camp s’hi convenia. Fins hi tot algunes d’elles van evolucionar cap a senzilles masies.
Malauradament de la major part d’elles no en conservem el nom, i des de fa ja anys, han estat abandonades o de vegades substituïdes per modernes construccions prefabricades, ferint l’entorn que les acull. El seu ús ja no és tant necessari o ha canviat, i l’interès del pagès per mantenir-les ja no hi és.
Les barraques de la Marina formen part del nostre paisatge. Caldria doncs, prendre consciència de la seva importància, i documentar-ne les més significatives.

Entrevista a Josep M. Cervelló, regidor de Medi Ambient i Entorn Natural (Sant Boi)

La gestió del medi ambient i l'entorn natural d'un municipi de l'anomenada primera corona metropolitana, situat a tan sols 20 minuts de Barcelona, com és el cas de Sant Boi, podria fer pensar que aquesta gestió té poca cosa d'apassionant. En el cas de Sant Boi, amb el seu terme municipal divers, la gestió de l'entorn natural és una tasca realment apassionant i gens avorrida: aquí hi passa de tot i és aquí on conservar l'espai lliure que ens resta és una tasca complexa.
En aquesta entrevista al regidor de medi ambient i entorn natural de l'ajuntament de Sant Boi, en Josep M. Cervelló, parlem de tot això, i especialment de com enfrontar la gestió d'un important espai forestal després de les grans destrosses provocades per les ventades de finals del mes de gener. Tenim uns 27 mil arbres a terra i cal actuar-hi per evitar altres perills.
La recuperació d'un paisatge oblidat però nostrat com el de la pedra en sec i les actuacions que ja s'estan fent al respecte són tractats en l'entrevista.
També repassem la recuperació del Llobregat i el retrobavem ciutadà amb el seu riu, i les grans possibilitats que pot oferir la ciutat de Sant Boi i el seu terme al conjunt de ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Si voleu conèixer de viva veu la gestió que s'està fent des de la regidoria de Medi Ambient i Entorn Natural, podeu escoltar l'entrevista situada més avall.
També podeu visionar un petit video que mostra els efectes del vent en un torrent del sector del bosc del Minyonet, vall amunt de Santa Bàrbara.

Clicar video:

Efectes de la ventada al bosc del Minyonet (Sant Boi) - Jaume Sans

Entrevista a Josep M. Cervelló -

Cal Monjo: 500 anys d'història del delta s'ensorren

Cal Monjo és més que probablement la masia més antiga que existeix dempeus en aquest moment al delta del Llobregat. Documentada al segle XV sota el nom de Torre de l'Estacada, es troba dins del districte de la Ribera, terme municial del Prat.

En aquests moments, la casa i les terres de conreu immediates, venen a ser una mena d'enclavament del Prat dins el terme santboià. Fins fa unes dècades això no era així ja que per anar a Cal Monjo s'hi podia anar sense haver de passar forçosament pel terme de Sant Boi. Això va ser així fins a la supressió de la Marrada o meandre del Llobregat davant el barri de la Riera de Cornellà. Això va comportar el desviament del Llobregat, tot canalitzant-lo i eliminant el meandre, i deixant una part del terme del Prat al marge esquerra del riu.

Cal Monjo a Europa, a França concretament, no estaria a punt d'ensorrar-se. Cal Monjo és el viu testimoni de la conquesta humana de la plana del Llobregat. Cal Monjo és el precipitat en forma de masia d'aquesta conquesta humana, dels pioners del delta i dels primers pratencs. I Cal Monjo s'ensorra inexorablement malgrat trobar-nos en un dels territoris amb més possibilitats i amb més necessitats també, de custodiar i mantenir el seu patrimoni històric. Però això no és així. Estem perdent Cal Monjo, exel·lent testimoni de la vida a pagès i al delta dels darrers 500 anys! Patrimoni no només del Prat, sinó de tots els municipis del delta del Llobregat, tots muts testimonis de la seva pèrdua.