Entrevista a Josep M. Cervelló, regidor de Medi Ambient i Entorn Natural (Sant Boi)

La gestió del medi ambient i l'entorn natural d'un municipi de l'anomenada primera corona metropolitana, situat a tan sols 20 minuts de Barcelona, com és el cas de Sant Boi, podria fer pensar que aquesta gestió té poca cosa d'apassionant. En el cas de Sant Boi, amb el seu terme municipal divers, la gestió de l'entorn natural és una tasca realment apassionant i gens avorrida: aquí hi passa de tot i és aquí on conservar l'espai lliure que ens resta és una tasca complexa.
En aquesta entrevista al regidor de medi ambient i entorn natural de l'ajuntament de Sant Boi, en Josep M. Cervelló, parlem de tot això, i especialment de com enfrontar la gestió d'un important espai forestal després de les grans destrosses provocades per les ventades de finals del mes de gener. Tenim uns 27 mil arbres a terra i cal actuar-hi per evitar altres perills.
La recuperació d'un paisatge oblidat però nostrat com el de la pedra en sec i les actuacions que ja s'estan fent al respecte són tractats en l'entrevista.
També repassem la recuperació del Llobregat i el retrobavem ciutadà amb el seu riu, i les grans possibilitats que pot oferir la ciutat de Sant Boi i el seu terme al conjunt de ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Si voleu conèixer de viva veu la gestió que s'està fent des de la regidoria de Medi Ambient i Entorn Natural, podeu escoltar l'entrevista situada més avall.
També podeu visionar un petit video que mostra els efectes del vent en un torrent del sector del bosc del Minyonet, vall amunt de Santa Bàrbara.

Clicar video:

Efectes de la ventada al bosc del Minyonet (Sant Boi) - Jaume Sans

Entrevista a Josep M. Cervelló -

Cal Monjo: 500 anys d'història del delta s'ensorren

Cal Monjo és més que probablement la masia més antiga que existeix dempeus en aquest moment al delta del Llobregat. Documentada al segle XV sota el nom de Torre de l'Estacada, es troba dins del districte de la Ribera, terme municial del Prat.

En aquests moments, la casa i les terres de conreu immediates, venen a ser una mena d'enclavament del Prat dins el terme santboià. Fins fa unes dècades això no era així ja que per anar a Cal Monjo s'hi podia anar sense haver de passar forçosament pel terme de Sant Boi. Això va ser així fins a la supressió de la Marrada o meandre del Llobregat davant el barri de la Riera de Cornellà. Això va comportar el desviament del Llobregat, tot canalitzant-lo i eliminant el meandre, i deixant una part del terme del Prat al marge esquerra del riu.

Cal Monjo a Europa, a França concretament, no estaria a punt d'ensorrar-se. Cal Monjo és el viu testimoni de la conquesta humana de la plana del Llobregat. Cal Monjo és el precipitat en forma de masia d'aquesta conquesta humana, dels pioners del delta i dels primers pratencs. I Cal Monjo s'ensorra inexorablement malgrat trobar-nos en un dels territoris amb més possibilitats i amb més necessitats també, de custodiar i mantenir el seu patrimoni històric. Però això no és així. Estem perdent Cal Monjo, exel·lent testimoni de la vida a pagès i al delta dels darrers 500 anys! Patrimoni no només del Prat, sinó de tots els municipis del delta del Llobregat, tots muts testimonis de la seva pèrdua.

Les nevades al delta del Llobregat

La situació geogràfica del delta del Llobregat, juntament amb l’orografia del seu entorn, fan que gaudeixi d’un clima mediterrani litoral, amb hiverns suaus i estius no excessivament calorosos encara que força xafogosos.

Les precipitacions són les pròpies del clima mediterrani litoral, encara que al delta es produeix una anomalia climàtica que fa hi plogui una mica més que no pas, per exemple, a Collserola. En Jordi Mazón ha fet importants aportacions sobre aquest tema. Aquestes precipitacions es produeixen gairebé en tota la seva totalitat en forma de pluja. Dic gairebé perquè de tant en tant tenim algun episodi de calamarsa, o de neu. Ara fa tot just quatre anys, un dilluns al matí, el delta i totes les muntanyes del seu entorn es llevaven blanques. Les glaçades també són força puntuals al delta però no excepcionals. De tant en tant, els pagesos de Marina pateixen les conseqüències d’episodis de forts freds, d’aire siberià, afectant per exemple les carxoferes de forma greu, tal i com va passar l’any 1985.

Malgrat aquests episodis de fred, la pagesia al delta troba un espai geogràfic força privilegiat per desenvolupar-se: hi ha un sòl ric, aigua per al reg, hiverns suaus i sovint assolellats, i un mercat a les portes del mateix camp a qui servir.

El Penedès, vegueria pròpia?

L’Estatut de Catalunya preveu la desaparició d’un sistema de divisió territorial aliè al país com són les províncies i substituir-les per les vegueries, que era la divisió tradicional de Catalunya fins a la creació de les províncies a començaments del segle XIX. Aquestes han de dotar-se de més competències que no pas tenen les províncies, competències provinents de les extintes províncies i de la Generalitat de Catalunya.
En aquests moments només hi ha un consens ampli en l’establiment de set vegueries a Catalunya; això exclou la possibilitat que el Penedès (L’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia) esdevingui una vegueria pròpia.
Des del territori, des de les comarques que integrarien la vegueria del Penedès, han sorgit veus en defensa de la creació d’una vegueria pròpia. Destaca especialment la Plataforma per una vegueria pròpia. Un dels arguments esgrimits per la gent que defensa la seva creació és la por a quedar dissolts dins la vegueria de Barcelona. La macrocefàlia barcelonina ja ha causat els seus impactes territorials en tots els sentits a les comarques més properes a la capital, com és el Baix Llobregat i el Vallès. De fet, l’impacte de la metròpolis arriba ja al gran Penedès, especialment al Garraf. Segons ens afirma en Fèlix Simón, membre de la Plataforma Per una Vegueria Pròpia, el aconseguir tenir vegueria els permetria mantenir la personalitat d’aquest territori, entre altres coses, davant el fet metropolità de Barcelona.
Si en voleu conèixer més el que pensen i defensen la creació d’aquesta vegueria penedesenca, podeu escoltar en Fèlix Simón al Parlem de territori, parlem de medi ambient de Ràdio Sant Boi (89.4Mhz).

07oct08.mp3 - Entrevista a Plataforma per una Vegueria Pròpia

El vent a Sant Boi i comarca (II)

Ha passat més d’una setmana del temporal de vent i tot just comencem a prendre consciència del que ha succeït i a tenir les primeres dades: en el seu bloc, el regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Josep Maria Cervelló, ens dóna una primera xifra aproximada de 27.000 arbres afectats pel vent només a Sant Boi. Amb ell vaig poder copsar la magnitud de la tragèdia tot recorrent el nostre terme municipal. Però si volem anar valorant l’impacte sobre els nostres boscos i el repte del que significa gestionar un espai com l’entorn natural de Sant Boi, especialment el forestal, podeu anar als blocs d’en Xavier Sànchez, o al bloc d’en Ricardo Quemades: les imatges de la desfeta i l’enorme tasca que els propers mesos abans que arribi la calor i el perill d’un altre agent modificador del paisatge com és el foc, són evidents i posen de manifest que la gestió de l’entorn forestal d’un municipi metropolità com Sant Boi, no és gens monòtona ni fàcil. A més la dualitat orogràfica entre muntanya i pla del terme santboià i l’episodi de vent violent viscut, posen de manifest el complex comportament dels fenòmens meteorològics a escala local: a Marina el vent va poder circular sense grans obstacles, fent destrosses (imatge pals de llum) especialment als hivernacles o els senyals verticals de tot tipus però sense tombar els arbres. Aquests darrers, de fulla caduca la major part (àlbers, pollancres, figueres, etc.) i per tant sense el paravent de les fulles. En canvi a muntanya, l’arbre dominant és el pi blanc, de fulla perenne, tot i que de forma acicular que deixa passar força el vent... però no un vent violent com el que hem tingut. Per sort, els cirerers es trobaven en la parada hivernal, sense les seves fulles...

Hem d’aprendre del que ha passat i del passat també en podem aprendre. La climatologia història és una vessant poc coneguda a casa nostra. Un dels seus estudiosos és en Mariano Barriendos, doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Segons afirmava en una entrevista al diari Avui, “el 8 de setembre de 1447 es va viure un episodi molt semblant a Sant Boi i comarca, amb arbres caiguts, el pont de Sant Boi arrossegat pel vent i l’aigua, cases i teulades arrancades pel vent...”

A continuació us adjunto l’entrevista a Jordi Mazón, físic, meteoròleg i divulgador sobre qüestions meteorològiques. Forma part del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, departament que està estudiant per encàrrec de l’ajuntament de Sant Boi el que va passar aquell dia ventós de finals de gener.

Mediambient-03.02.09.mp3 - Entrevista a Jordi Mazón, meteoròleg