Bestioles de Marina (delta Llobregat)

Actuació experimental en la zona cremada a Sant Ramon

2011-04-12T14:24:00.002+02:00

El mes de juliol de l’any passat la vessant sud de la muntanya del Montbaig va patir un nou incendi. La vessant sud es troba exposada a una important insolació i al vent de marinada, vent que bufa de mar cap a terra cap al migdia. A tot això cal afegir el concepte d’espai periurbà de tot aquest sector més o menys naturalitzat. Això comporta la presència continua de persones i de tota mena d’activitats. I pot comportar certs riscos. Des de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Boi es tenia clar que calia fer una política activa, com ja s’està fent a la resta de l’entorn natural. També aquí, en aquesta àrea cremada. Aquesta zona es troba dins el terme de Viladecans però la finca és propietat de l’ajuntament de Sant Boi. Mentre es plantejaven quina mena d’actuacions s’hi podien fer, des de l’ajuntament de Viladecans es va contactar amb Medi Ambient de Sant Boi per proposar també fer-hi una actuació lligada a un projecte Life de la Unió Europea. En aquest cas la proposta venia lligada a un projecte Life (els deserts verds), el qual proposava un nou sistema per reforestar llocs amb certa dificultat; a més calia que es fes en una finca de titularitat pública. Aquest era el cas de les 5,5Ha santboianes situades a Viladecans. El sistema de reforestació és d’origen holandès i s’està portant a la pràctica en diversos territoris diferenciats de l’Estat. Es tracta de provar l’eficàcia de Groasis Waterboxx a l’hora d’assegurar un bon resultat en cas de reforestar. En el cas de Sant Ramon, són 2500 Groasis Waterboxx amb plançons d’alzines i roures els que s’estant plantant. I de moment també hi han participat més de 100 escolars de Sant Boi en aquestes plantacions. Prèviament a la instal·lació dels Groasis Waterboxx, s’ha procedit a netejar l’àrea cremada i s’han terrassat les feixes, tot consolidant-les per poder posar els Groasis Waterboxx. Si observem la evolució natural del paisatge d’aquest sector del Montbaig o Sant Ramon, ens adonem que la tendència és a evolucionar cap a un paisatge similar al de la vessant nord, amb l’inconvenient aquí que els factors ambientals són més desfavorables, alentint aquesta evolució. Junt a això cal sumar-hi els reiterats incendis forestals que amenacen en empobrir vegetalment aquest lent procés, i fins hi tot a tenir pèrdues de sòl per esllavissades (puntualment ja se n’ha produït alguna). És de desitjar que aquesta actuació tingui l’èxit esperat. També és de desitjar que la gestió activa de l’entorn natural en un àmbit periurbà com el de Sant Ramon, continuï i busqui reduir els efectes de la pressió social i els perills que sovint aquesta comporta.

El paisatge de la pedra seca de Sant Boi present a les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

2011-04-02T15:49:00.005+02:00

Dins les VI Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat (Homenatge a Jaume Codina) vàrem exposar la tasca feta en les actuacions a l'entorn natural de muntanya de Sant Boi, tot presentant l'itinerari de la Pedra Seca.

En Josep M. Cervelló i jo mateix i també en nom de la Marta Sarsanedas i en Raimondo Pibiri vàrem explicar la feina feta a l'entorn de muntanya els darrers anys (vinya de Can Palós, efecte ventades,etc). A continuació hi ha el resum de la comunicació que més endevant serà publicada:

Els darrers anys en les vessants santboianes de la muntanya del Montbaig s’han portat a terme diferents actuacions per tal d’afavorir un paisatge agroforestal divers, que aportés més biodiversitat tot afavorint el bosc d’alzines i roures i que a la vegada actués com a minimitzador d’amenaces vers el bosc i les persones davant els focs forestals o episodis de fortes ventades.

Aquesta voluntat s’ha traduït en la recuperació dels paisatges preexistents abans de l’expansió del bosc de pi blanc. Dins aquesta voluntat de diversificar el paisatge, ens apareix la recuperació del paisatge de la pedra seca, la reintroducció de la vinya o la plantació de cirerers.

El paisatge de la pedra seca és el mut testimoni d’una manera de fer i de treballar la terra a la nostra comarca que ha anat reculant, fins hi tot desapareixent en molts municipis. La recuperació d’aquest paisatge a Sant Boi es concreta especialment en la muntanya del Montbaig. Les actuacions fetes s’han traduït en la reconstrucció de diverses barraques de pedra seca, de marges i en l’actuació de recuperació de l’àrea de lleure del Benviure.

Juntament a aquest esforç de recuperació material, s’ha buscat donar a conèixer entre la població aquest important patrimoni fins ara ocult per a la majoria dels ciutadans. El resultat ha estat la creació d’un itinerari de la pedra seca al Montbaig així com la realització de diverses visites guiades per tal fomentar-ne el seu coneixement. L’itinerari està pensat per al públic en general però s’ha tingut molt present el seu ús per part del públic escolar.

Inaugurat l'itinerari de la Pedra seca de Sant Boi

2011-03-28T00:08:00.003+02:00

El passat dissabte 26 de març es va inaugurar de manera oficial el camí o itinerari de la pedra seca de Sant Boi de Llobregat.

La secció santboiana de l’Òmnium Cultural Baix Llobregat, el Centre Excursionista de Sant Boi i l’Ajuntament de Sant Boi representat pel regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Josep M. Cervelló varen donar el tret de sortida a un recorregut de tipus circular pel vessant nord del Montbaig i amb una breu parada a l’ermita de Sant Ramon.

El recorregut, guiat i senyalitzat, es va iniciar amb la visita de la zona de lleure del Benviure. En aquest punt es va poder veure les millores realitzades després de les ventades del gener de 2009. Millores fetes sota criteris paisatgístics i recolzats amb la presència de la pedra seca com a element més destacat.

L’itinerari va continuar vers el camí Ral, que coincideix en un tram amb l’itinerari de la pedra seca. Aquest tram es circula per un bosc amb molt bon estat de conservació i a on es van poder observar un parell més de construccions de pedra seca.

La presència de murets de pedra seca és constant al llarg de tot el camí. De tornada,després de fer una parada a l’ermita, es va visitar una altra barraca de pedra recuperada així com la construcció del corral de cabres i la intervenció paisatgística situada a prop del dipòsit d’aigües de Barcelona.

La cinquantena de persones assistents van valorar molt positivament la posada en funcionament de l’itinerari, destacant sovint que havien descobert un patrimoni i uns camins que els eren completament desconeguts.

Enllaç amb la comunicació El Canal de la Dreta del Llobregat, paisaje y biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona

2011-02-01T17:47:00.005+01:00

Avui han penjat les comunicacions a la web del Col·loqui sobre els usos de l'aigua agrícola. Les comunicacions que es podran consultar, entre elles la que vaig presentar en nom d'en Josep M. Panareda i meu, sobre el paisatge generat pel canal de la Dreta del Llobregat, la seva evolució i quin futur pot tenir. El delta del Llobregat és un autèntic laboratori on conflueixen tot tipus d'interessos i pressions sobre un espai tan especial com és un delta.

Trobada d'estudiosos de l'aigua i els seus usos agrícoles a la Mediterrània

2011-01-21T23:59:00.005+01:00

Avui a primera hora del matí he presentat amb nom d'en Josep M. Panareda i meu com a geògraf col·laborador de la Universitat de Barcelona la comunicació El canal de la Dreta del Llobregat, paisaje e biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona. Ha estat a la Universitat de Provença, al campus de Marsella ciutat.

L'experiència ha estat molt positiva, donar a conèixer el nostre paisatge, i la nostra problemàtica territorial... de fet he superat el temps en escreix...

Interessant la trobada amb persones, de formació multidisciplinar i de renom acadèmic a França, i també de l'estat Espanyol, junt amb acadèmics del nord d'Àfrica. Alguns d'ells han deixat de ser aquells "autors sense cara i de nom difícil" que encapçalen alguns dels manuals de geografia.

Hem tingut un record i s'impulsarà un manifest de suport als investigadors tunissians que no han pogut ser a Marsella aquests dies per motius prou coneguts per tots.

Finalment com a conclusió, a casa nostra, i al delta i a Sant Boi, estem fent coses i tenim coses que criden l'atenció en positiu més enllà de les nostres fronteres i val la pena fer quilòmetres per donar-les a conèixer.

Nosaltres decidim. Som una nació

2010-07-02T10:38:00.002+02:00

Dissabte 10 de juliol, la secció local d'Òmnium Cultural Baix Llobregat a Sant Boi, fa una crida a tots i totes les santboianes a manifestar-se a Barcelona per la dignitat del nostre poble que un cop més ha estat menystinguda.
Des d'Òmnium a Sant Boi us emplacem a trobar-nos el dissabte 10 de juliol a les 17h a la plaça de l'ajuntament per anar en transport públic cap a la capital del nostre a país per defensar els nostres drets nacionals.

Revetlla amb foc del Canigó a la pl. de l'Església

2010-06-22T10:21:00.002+02:00

Com cada any, a la plaça de l'Església, la secció local d'Òmnium Cultural organitza la tradicional revetlla de Sant Joan, festa nacional dels Països Catalans. Enguany són els diables de Sant Boi els encarregats de fer l'encesa de la foguera. El foc que utilitzaran és el procedent del cim del Canigó (Conflent), és l'única foguera a Sant Boi que s'encén amb aquest foc.
La nit estarà amenitzada amb música i ball, com el ball del fanalet, on les dues darreres parelles que mantinguin la flama seran gratificades amb un sopar en un restaurant de la ciutat.
Qui vulgui venir a sopar i tenir lloc i taula asegurat, ha d'anar a la llibreria-papereria Isart (pl. Presas) i comprar els tiquets que li donin dret al lloc, el fanalet i xocolatada.

Èxit de la Trobada Gent dels Rius

2010-06-16T10:33:00.005+02:00

Sant Boi acull una Trobada en defensa dels Rius dels Països Catalans

Òmnium Baix Llobregat va convocar a Sant Boi diferents plataformes ciutadanes en defensa del territori, vinculades als deltes i rius dels Països Catalans. En la trobada, celebrada el 12 i 13 de juny, van participar col·lectius del Llobregat, l’Ebre i el Xúquer.
Els rius catalans han estat durant segles les artèries del país, eixos al voltant dels quals s’ha concentrat la població i s’ha desenvolupat l’activitat econòmica, des del transport fins a la indústria. Tanmateix, la pressió urbanística creixent i la sobreexplotació constitueixen una seriosa amenaça a l’ecosistema dels entorns fluvials. Una pèrdua d’espais naturals, de biodiversitat, de patrimoni cultural i paisatgístic.
El cas del riu que acollia la trobada, el Llobregat, és paradigmàtic. La vall del riu està travessada per infraestructures de vital importància per al país i per a la capital, Barcelona, des d’autopistes i carreteres fins a nombroses canalitzacions, passant per les vies de tren de diverses línies (incloent el TAV). A la desembocadura, la Plana del Delta del Llobregat ha estat un botí llaminer per a constructors i especuladors des de l’època del desarrollismo franquista. La pressió urbanística també va anar acompanyada de l’extracció de graves per a elaborar materials de construcció. I aquesta extracció va anar acompanyada de la utilització dels clots per abocar-hi tota mena de residus, des de runes fins a medicaments inservibles.
El Baix Llobregat va passar en poques dècades, de ser una comarca de pagesos, fruiters i viticultors, a ser un dels motors industrials del país. I aquesta transformació fa que de la segona meitat del segle XX ençà, haguem viscut d’esquena al riu, i això n’ha facilitat la degradació.
A la Trobada Gent dels rius hi va participar el regidor de Medi Ambient de Sant Boi de Llobregat i soci d’Òmnium, Josep Maria Cervelló. Va destacar que la intervenció que l’Ajuntament de Sant Boi ha fet sobre l’entorn del Llobregat es basa fonamentalment en la recuperació del paisatge i l’obertura del seu entorn als visitants. Aquest és un punt de partida per la conscienciació de la població i, per tant, per evitar futures agressions.
Del País Valencià va acudir Graciela Ferrer, en nom de Xúquer Viu. Els principals problemes del Xúquer són el descens de cabals (per la sobreexplotació dels aqüífers) i l’amenaça de transvasament cap al riu Vinalopó. Tanmateix, Graciela Ferrer va explicar que la seva lluita està augmentant la base social en defensa del Xúquer. El 29 de maig es va celebrar una manifestació molt concorreguda a Sueca. I cada cop són més els representants polítics que prenen consciència de la problemàtica del riu. És el cas, fins i tot, de dos alcaldes del PP, que van expressar la seva conformitat amb les reivindicacions de Xúquer Viu excepte, és clar, en l’oposició al transvasament de l’Ebre. Xúquer Viu, però, té una concepció solidària i ecològica de la seva lluita i per això s’oposa al transvasament de l’Ebre.
Precisament, en representació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre va participar a la trobada Susanna Abella. La lluita de les Terres de l’Ebre ha estat molt divulgada però no és per casualitat: arrenca de molt més lluny que les mobilitzacions de principis dels 2000. Ja als anys vuitanta va existir oposició al mini-transvasament cap a Tarragona, malgrat que es va acabar executant. Coincideixen amb Xúquer Viu en exigir uns determinats cabals ecològics perquè, com deia la pancarta que encapçalava la manifestació de Barcelona el passat 30 de maig, “L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”.
Per tancar l’acte, van haver-hi dues intervencions més. Una a càrrec de Jaume Sans, geògraf i membre de la Junta d’Òmnium Baix Llobregat, que va exposar l’historial de problemes que han afectat el Delta del Llobregat, tal com explicàvem al principi d’aquest article. L’altra a càrrec de Toni Garcia, membre de la Junta d’Òmnium L’Hospitalet i de la Plataforma Salvem Can Trabal. Aquest moviment veïnal vol evitar que s’urbanitzi l’àrea de Can Trabal, una zona del Delta que és la darrera porció agrícola de l’Hospitalet, una de les ciutats amb major densitat demogràfica d’Europa. Malgrat el consens que va existir fa uns anys en valorar Can Trabal com un espai de memòria del passat agrari de la ciutat, el cert és que la urbanització d’aquests terrenys obeeix als interessos d’importants empresaris catalans, i això és mala peça al teler. És un cas similar al que va exposar la Plataforma Salvem Oliveretes- SOS Delta del Llobregat, que s’oposa a la construcció d’un complex lúdic-esportiu (el “Barça Parc”) en una zona natural.

Com a resultat de la trobada, s'ha elaborat un manifest o declaració de Sant Boi a on es denúncia l'estat dels trams finals dels rius mediterranis, en aquest cas el Xúquer, l'Ebre i el Llobregat i a on es demana una sèrie d'actuacions per poder frenar la pèrdua daquests paisatges naturals lligats als rius, com ara una moratòria respecte a projectes urbanístics que no respectin la diversitat paisatgística i natural, la valorització social dels mateixos, la inclusió del delta del Llobregat dins el Conveni Ramsar o que es compleixi la Directiva Marc de l'Aigua. Aquest manifest és obert a totes les entitats que li vulguin donar suport.
A la nit, el grup de folk Terrer Roig, de les Terres de l’Ebre, va fer un concert a la Plaça del Mercat Vell que va significar la culminació dels actes de la Trobada Gent dels rius. Des d’Òmnium Baix Llobregat celebrem l’èxit de la Trobada i valorarem com una interessant possibilitat la realització d’un nou encontre l’any vinent.
Òmnium Baix Llobregat

Gent dels Rius: Trobada de col·lectius en defensa dels rius i els deltes dels Països Catalans

2010-06-09T00:04:00.007+02:00

Aquest proper cap de setmana tindrà lloc al museu de Can Torrents, una trobada de col·lectius en defensa dels rius i els deltes dels Països Catalans, amb el nom de Gent dels Rius. Organitzada per la secció santboiana de l'Òmnium Cultural Baix Llobregat, té el suport de la Regidoria de Medi Ambient de la ciutat de Sant Boi.

En aquesta trobada es vol donar a conèixer la problemàtica ambiental dels espais fluvials i deltaics de tres grans rius dels Països Catalans com són l'Ebre, el Xúquer i el Llobregat. Precisament, molt sovint els problemes de conservació d'aquests espais en llocs com en el delta del Llobregat, són ningunejats pels mitjans de comunicació, i poc coneguts per la pròpia població. Això no passa tant en el cas del Xúquer, i és tot al contrari en el cas de l'Ebre.

També és una oportunitat de trobar-nos persones i entitats que tot i la distància geogràfica, patim els mateixos problemes en el nostre territori. Comtarem amb la participació de Xúquer Viu, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Salvem Can Trabal, Plataforma SOS Delta-Salvem Oliveretes, Ecologistes en Acció-Les Agulles i DEPANA. També tindrem la participació del regidor de Medi Ambient i Entorn Natural de l'ajuntament de Sant Boi, Josep M. Cervelló.

La trobada començarà a les 17h a les golfes de Can Torrents i està adreçada a totes les persones que vulguin conèixer aquests territoris, i les persones i entitats que estan treballant per la seva preservació.

Al vespre, a partir de les 22h, tindrem l'actuació de Terrer Roig, banda musical de les terres de l'Ebre, que ens oferirà la seva música a la plaça del Mercat Vell.

Per finalitzar la trobada, el diumenge 13 al matí, qui vulgui podrà afegir-se al testing que organitza DEPANA a la zona del Remola-Filipines, i que es troba amenaçada per la possible construcció d'un complex esportiu-lúdic.

Tornarem a vèncer

2010-06-05T00:10:00.001+02:00

Aquest petit video ha aconseguit posar-me la pell de gallina...la defensa del que som, la defensa de la la nostra dignitat, de les classes populars es fa cada dia, en les associacions, amb els veïns,...
ja ho fèiem al segle XVII els segadors del delta del Llobregat, ho fem avui i no en tinc cap dubte que demà ho continuarem fent.

Presentació Els moviments ecologistes al Baix Llobregat

2010-03-09T16:42:00.004+01:00

El proper dijous 18 de març de 2010, a les 19.00 a l'edifici de la Torre del Baró – carrer d'Àngel Guimerà, 2, de Viladecans, tindrà lloc la presentació del darrer número de Materials del Baix Llobregat. Està dedicat als moviments ecologistes al Baix Llobregat. Un dels articles em va ser encarregat pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i en ell tracto d'aproximar-me a l'impacte que ha causat l'execució del Pla Delta (ampliació aeroport, port,...) i els moviments de rebuig que ha anat provocant conforme les grans obres prenien forma.
L'acte és obert a tota la ciutadania i tindrà lloc en un dels edificis més emblemàtics de Viladecans, la Torre del Baró. En la ciutat de Viladecans han tingut lloc alguns dels darrers moviments ecologistes de defensa del territori de la comarca.

Bon Nadal

2009-12-22T17:28:00.004+01:00

Bicicletada de la Marina fins al Remolar

2009-11-20T10:05:00.003+01:00

Demà dissabte a les 10 del matí tindrà lloc una bicicletada dins el marc de la XIX Setmana Verda.

El punt de sortida es troba situat davant la Cooperativa Agrària de Sant Boi, al camí de les Salines. Per arribar a aquest punt cal creuar prèviament l'autopista C-32 a través del pont que passa per sobre l'aparcament del centre comercial Alcampo.

El recorregut previst és anar passejant per la zona agrícola de la Marina, tot rebent alguna explicació sobre els conreus, les masies, el valor d'un espai que, com també veurem, es troba amenaçat per l'arribada d'onades especulatives sobre el delta en diferents moments de la nostra història recent.

A través de la riera de Sant Climent, ja en terme de Viladecans, anirem a trobar el camí de les Filipines o també camí del Mar. Finalment, un cop creuada l'autovia de Castelldefels pel nou pont, arribarem al camí de l'antic càmping Toro Bravo, ara camí d'accés a l'espai natural del Remolar-Filipines. Allà visitarem aquest espai i podrem acabar arribant a la platja de Cal Francès, espai que acull vegetació i dunes d'interès. Un cop visitat aquests espais haurem de desfer camí per tornar a Sant Boi, ja al migdia.

És una bicicletada adreçada a tots els públics i que vol donar a conèixer el nostre entorn natural així com les amenaces que pateix i pot patir en el futur (canvi climàtic, urbanització,...) el nostre delta del Llobregat.

SOS Can Trabal (la Marina de l'Hospitalet)

2009-10-29T18:30:00.004+01:00

SOS Can Trabal vol mostrar i denunciar el darrer i definitiu cop de gràcia a l'hemidelta esquerra del Llobregat. Cornellà, l'Hospitalet i Sants tenen part del seu territori dins el delta del Llobregat. El darrer espai no construït que resta en aquests moments està sent objecte del desig de l'afany urbanístic de l'ajuntament de l'Hospitalet. Un error que si es comet ja no hi haurà marxa enrera per recuperar un espai que testimonia el passat de la ciutat de l'Hospitalet, que li dóna i referma personalitat, i li justifica el cognom de Llobregat.

La L-9 amb estació a Sant Boi?

2009-10-22T19:30:00.003+02:00

Sembla ser que el metro arribarà a Sant Boi... bé, com a mínim en un dels seus extrems del terme municipal, al mig de la Marina, just quan el terme santboià s'estreny entre els termes de Viladecans i el Prat per acabar convergint a l'estany del Remolar.
De fet si ens fixem amb el web de la L-9 del Departament de PTOP, i busquem el recorregut de la línia pel delta del Llobregat, trobem estacions d'aquesta línia no només al Prat de Llobregat; de fet l'estació de Ciutat Aeroportuària es trobaria dins el terme de Sant Boi així com l'estació de la T-1 es troba dins de Viladecans. En el cas de l'estació santboiana, situada molt a prop del terme del Prat, a escassos metres d'ella hi ha el mercat de la Flor i a no massa distància les basses de Can Dimoni.
La llàstima, com el cas de la RENFE que també passa pel terme de Sant Boi, que aquest no és el metro que fa tants anys esperem els santboians i santboianes. Caldrà doncs, esperar a que es faci realitat algun dia l'arribada de la C-3, també coneguda com L-12, i presti servei a la ciutat de Sant Boi.

Èxit de la 4a Pujada a la Creu de Can Cartró

2009-10-19T17:39:00.007+02:00

Ahir diumenge va tenir lloc la 4a Pujada a la Creu de Can Cartró, encara que enguany ens vam haver de conformar en arribar a la Masia de Can Palós, més o menys a meitat de camí. La causa era la dificultat de poder arribar en els darrers trams de la Pujada fins a la Creu, a causa dels nombrosos arbres i branques caiguts per la ventada del gener. Enguany la Pujada va tenir lloc el tercer diumenge d'octubre, en comptes del primer, i va coincidir en un cap de setmana ple d'activitats a Sant Boi com al seu entorn. Malgrat això, una cinquantena de persones hi van participar.

A Can Palós, fets uns breus parlaments de benvinguda (en Josep M. Cervelló, regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Jaume Bosch, Alcalde de Sant Boi i un servidor com a Òmnium Cultural, l'entitat promotora de la Pujada) i un cop esmorzats (hi havia raïm i aigua per qui en vulguès), es va explicar per sobre l'evolució del paisatge de l'entorn de Sant Boi i tot seguit es va procedir a visitar la vinya plantada fa pocs mesos davant la masia. Un cop rebudes les explicacions per part d'en Josep Pons sobre el món del vi i les possibilitats de la casa com a centre d'educació ambiental, per tancar l'acte van actuar el grup de música d'arrel irlandesa, els Tritons. La seva musica es va escampar per l'entorn de la casa d'una manera embriagadora.

Ara caldrà anar pensant en la 5a Pujada a la Creu de Can Cartró, però aquest cop arribant a dalt de tot del turó de Can Cartró.

4a Pujada a la Creu de Can Cartró

2009-10-15T10:04:00.004+02:00

Per quart any consecutiu, la secció santboiana de l’Òmnium Cultural Baix Llobregat organitza amb el suport de la regidoria de Medi Ambient i de Ràdio Sant Boi, la Pujada a la Creu de Can Cartró. Enguany però, aquesta pujada no serà completa, ja que aconseguir arribar a la Creu de Can Cartró hauríem de recórrer els darrers metres esquivant els efectes dels arbres i branques caigudes durant la desastrosa ventada del 24 de gener passat.
Malgrat això, no s’ha volgut abandonar fer la Pujada, encara que aquest any no es pugui arribar fins dalt de tot. La Pujada a la Creu reindivica la coneixença i la tradició reculada d’anar al turó de Can Cartró a berenar, fer aplecs o passejar en el lloc on abans hi havia el Pi de Can Cartró i anys més tard en el mateix indret la Creu.
Aquest any la masia de Can Palós centralitzarà les activitats. En primer lloc, en arribar allà al voltant de les 10 del matí, s’esmorzarà. Al cap d’una estona s’explicarà el paisatge de Sant Boi, especialment el de muntanya. També es visitarà la masia de Can Palós. A continuació hi haurà l’actuació d’un grup de Sant Boi, els Tritons, que ens portaran la seva música en un espai molt diferent als habituals escenaris de concerts.
Per acabar, qui vulgui passejar una mica més, segons les ganes del grup de gent, es tornarà rodejant la vall de Santa Bàrbara o bé fent un recorregut més curt per finalment tornar a casa a dinar.

Barraques de pedra seca a Sardenya

2009-09-29T18:40:00.004+02:00

La pedra seca és un dels nombrosos elements culturals comuns que ens agermana entre els diferents pobles del Mediterrani. A Sardenya la presència de construccions fetes de pedra en sec es remunten en temps prehistòrics, els coneguts nurags, presents arreu de l'illa. Però també són presents les feixes i les barraques,
com les de l'imatge de la dreta. Es tracta de dues barraques de planta circular però de cobertura ben diferent: tal i com es pot apreciar en la imatge superior, el sostre no és fet de pedra, ans els contrari, són branques i branquillons els que donen aixopluc al pagès o pastor. Sardenya presenta una gran varietat de sòls i roques: granits, basalt, pissarra,... fet que dóna lloc a una major diversitat de textures i colors a les construccions de pedra en sec. Aquesta combinació de materials es posa de manifest en la foto inferior de la dreta.

Imatges de Sardenya (I)

2009-09-10T11:45:00.002+02:00

Sardenya ens ofereix una gran oportunitat de conèixer racons i paisatges en un bon estat de conservació en plena Mediterrània occidental, cosa que sorprèn força per els qui habitem aquesta part de la Mediterrània. A dia d’avui, són escasses per no dir inexistents, els grans centres turístics tal i com existeixen a la península Ibèrica. La natura se’ns presenta viva i en qualsevol moment pot aparèixer una au perseguint peixos en plena platja, o creuar-se una guineu o un porc espí davant el cotxe com gaudir d’apostes de sol increïbles. Sardenya ens ofereix una infinitat de platges de sorra i textures de tots colors i d’aigües paradisíaques però ens ofereix també cultura i història; hi ha milers de construccions prehistòriques, fetes amb grans blocs de pedres anomenats nuragues escampats per tota l’illa. També trobem romànic i gòtic, especialment aquest darrer en l’època en que Sardenya formava part de la Corona d’Aragó.

L'Alguer, la ciutat catalana de Sardenya

2009-09-01T13:22:00.002+02:00

Aquest estiu per a molts catalans ha estat la descoberta d'un territori molt proper però fins ara allunyat com és l'illa de Sardenya. Des de fa pocs anys, una companyia aèria de baix cost ens hi acosta des de Girona fins a l'Alguer, i des de fa pocs mesos, hi podem anar amb el nostre propi cotxe des de Barcelona.
Sardenya és part de la nostra pròpia història... edificis de tot tipus d'arquitectura gòtic català, el vocabulari sard ple de catalanismes, i més a més, una ciutat, l'Alguer, a on a dia d'avui pots parlar-hi en català! La senyera ocupa edificis oficials, com en els municipis catalans del Principat, cosa que a la resta de l'illa de Sardenya és la bandera sarda, la dels quatre caps amb la creu de Sant Jordi.
El cas de l'Alguer és xocant, si voleu podeu anar al web de l'ajuntament alguerenc, on hi trobareu tot tipus d'informació en català, posa de manifest l'arbitrarietat dels estats creats artificialment no només els creats a l'Àfrica, sinó a la pròpia Europa. El cas català és una de les mostres més clares: hi ha ciutadans d'aquesta nacionalitat/cultura repartits en 4 estats diferents i sota governs diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia. A la vegada, és la prova de ser una cultura plural, oberta forçosament a l'influència de llengües i costums, molt mediterrània i europea, ja que no està tancada en un sol estat. Pocs europeus tenen que la seva llengua es parla en 4 estats diferents del continent.
El transport del turisme de masses de gent de Catalunya pot provocar un abans i un desprès a l'Alguer i a Sardenya, aquest estiu, després del turisme interior italià, a Sardenya a rebut el procedent de l'Estat espanyol, principalment català. De fet, es poden trobar díptics i visites guiades en català fora de l'àmbit de l'Alguer, i això que fins aquest estiu la presència de cotxes amb matrícula de l'estat debia ser nul·la.
Si voleu saber-ne més de l'Alguer i de Sardenya, podeu consultar el bloc Apunts de l'Alguer, entre altres, com pot ser el llistat d'entitats que ofereix el web de l'ajuntament de l'Alguer, on hi trobareu l'Obra Cultural de l'Alguer o Òmnium Cultural de l'Alguer.

Jeroglífics al Montpedrós

2009-07-22T12:51:00.004+02:00

Un dels misteris i de les curiositats que guarda el Montpedrós o Sant Antoni, són aquestes traces gravades a una gran roca a prop de l’ermita. No se sap que signifiquen, ni qui les va fer, ni quan van ser fetes. Hi ha alguns estudis fets al respecte com per exemple si aneu al bloc d’en Xavier Sánchez, podreu consultar-ne un al respecte.La pedra, d’aspecte triangular, té gravats per les dues cares. Si redibuixem sobre un paper els gravats que té en les dues cares, el resultat és el que podeu veure a dalt.

Ara fa 40 anys...fotos de divendres 10 de juliol

2009-07-13T01:09:00.003+02:00

Finalment el passat divendres 10 de juliol vam intentar dur a terme l'activitat d'observació astronòmica a dalt l'ermita de Sant Ramon. La realitat va ser que ho vam poder fer parcialment, ja que la nuvolositat es va anar imposant a partir de la mitja nit, i ens vam quedar amb les ganes d'haver vist alguns dels planetes del Sistema Solar. La visió de la Lluna i de diverses estrelles va valdre molt la pena. Gràcies a les explicacions i el material, els telescopis, que va portar l'Agrupació Astronòmica de Castelldefels, van fer possible que les persones que vam pujar al Montbaig tinguem ganes de repetir aquesta activitat... i amb un cel net del tot de núvols!!

Ara fa 40 anys... vine a observar l'espai des de Sant Ramon

2009-07-09T17:47:00.004+02:00

Aquest divendres volem celebrar el 40è aniversari de l'arribada a la Lluna, i de l'any internacional de l'astronomia, d'una forma festiva però instructiva. És per això que des d'Òmnium Cultural Baix Llobregat a Sant Boi, la Federació Els Garrofers i el Consell de Medi Ambient i Entorn Natural de l'ajuntament de Sant Boi organitzem una nit d'observació astronòmica des de l'ermita de Sant Ramon. Hi esteu tots i totes convidats i esperem que els núvols no ens facin la guitza!

Sant Joan 2009: plaça de l'església

2009-07-06T11:10:00.002+02:00

Enguany, i ja en van quatre, la secció santboiana de l'Òmnium Cultural Baix Llobregat ha festejat l'arribada del solstici d'estiu amb la ravetlla de Sant Joan. Amb una posada en escena una mica diferent a la dels darrers anys, aquest any hi hagut més participació de veïns i veines de Sant Boi. Els diables de Casablanca van ser els encarregats d'encendre la foguera un cop llegit el manifest de Sant Joan. La revetlla va durar ben entrada la matinada, ben bé quarts de quatre; hi va haver ball del fanalet, servei de bar, xocolata desfeta i la música d'en Garret Conway.

Un any més a Sant Boi hem celebrat Sant Joan com toca, amb foguera, petards i coca, probablement la darrera revetlla tradicional que es fa a la ciutat.

El Llobregat, un riu salat

2009-05-28T14:05:00.004+02:00

Una de les característiques del nostre riu Llobregat és que es tracta d'un riu salat. Aquest fet ve donat que dins la seva conca hi ha dipòsits naturals de sals, de potasses concretament, dipositades fa milers d'anys quan existia un mar interior que va anar assecant-se conforme el relleu evolucionava amb la formació (Pirineus) i desaparició de muntanyes (els Catalànids).
El problema actual i que va ser tractat al programa de ràdio Sant Boi Parlem de territori, parlem de medi ambient, és la explotació industrial i de qualsevol manera d'aquestes potasses. Si per al Bages i els pobles com Súria, Cardona o Sallent l'existència d'aquestes explotacions ha suposat des de fa moltes dècades una font de desenvolupament econòmic, també s'ha pogut comprovar que el rentat per part de la pluja dels runams salins situats a l'aire lliure estan salinitzant excessivament les aigües superficials però també les subterrànies de la zona. Però les aigües salades van a parar al Llobregat i per tant l'excés de sal ens arriba al Baix Llobregat i al delta del Llobregat. Això significa que les terres mica en mica es salinitzen, fet que pot provocar la seva pèrdua per a l'agricultura. A més, les plantes són regades amb aquesta aigua que poc bé els poc fer. Junt amb això, Aigües de Barcelona utilitza aquesta aigua per a tots els usos, i per tant la sal acaba arribant a les persones. Es tracta d'un problema mediambiental de primer ordre, on les mesures preventives són cabdals.
Si voleu conèixer de primera mà que diu la gent de la Plataforma Prou Sal!, podeu escoltar a Eloi Escuder en l'entrevista que vam fer a la ràdio.

Entreista a Prou Sal! a Ràdio Sant Boi -

El paisatge de la pedra en sec

2009-05-19T23:23:00.005+02:00

El paisatge de la pedra en sec és cada cop més valorat arreu. A Mallorca com a les comarques de
Castelló, passant per l'Alt Penedès i arribant a Sant Boi de Llobregat, s'està produint una conscienciació en la salvaguarda, recuperació i difusió del paisatge de la pedra en sec. Els darrers mesos al Montbaig /Sant Ramon podem veure a peu de camí, just en arribar a l'ermita, una barraca de pedra en sec reconstruïda sota l'impuls de la regidoria i el Consell de Medi Ambient de l'ajuntament de la ciutat. També s'ha fet algunes xerrades i aquest maig podem veure una exposició sobre aquest tema a dalt a l'ermita de Sant Ramon.
Per aquest motiu en el programa de Ràdio Sant Boi, Parlem de Territori, parlem de Medi Ambient, vam poder conversar amb una persona que porta ja uns quants anys recorrent el territori tot estudiant els diferents elements constructius que conformen el que s'anomena paisatge de la pedra en sec. Es tracta d'August Bernat, el qual va començar fa més trenta anys a observar anant per la muntanya les construccions de pedra en sec. Conjuntament amb l'Agustí Esteve van tirar endavant la revista Pedra Seca, punt de trobada de totes aquelles persones que els interessi aquestes construccions. Si voleu saber-ne més, podeu escoltar l'August Bernat en l'entrevista feta a la ràdio:

El paisatge de la pedra en sec -

Memòria històrica: els búnquers del Prat

2009-05-06T01:13:00.005+02:00

A la platja del Prat podem trobar a dia d'avui un parell de búnquers de la Guerra Civil Espanyola. Aquests van ser construïts per protegir els aeròdroms propers durant els nombrosos bombardejos de l'aviació italiana procedent de l'illa de Mallorca.
Malauradament alguns d'ells han desaparegut sota l'avanç del mar sobre la terra deltaica. Una mostra d'aquesta regressió és aquesta imatge.
Aquests búnquers són també patrimoni històric de tots nosaltres, i són també memòria de l'expansió mar endins d'unes terres deltaiques que, com el nostre país, van començar a recular desprès de la Guerra Civil.
Potser ja comença a ser hora de recuperar aquest patrimoni, senyalitzar-lo i integrar-lo en l'espai d'esbarjo en què s'ha convertit la platja del Prat, tot recordant-nos el que van viure els nostres avis.

Cabanes de pedra seca a l'Ariège

2009-04-17T12:50:00.004+02:00

El paisatge de les construccions de pedra en sec s'extén a tot el món mediterrani, món dominat sovint pels accidents orogràfics que el singularitzen encara més. Els massissos calcàris són els que ocupen una bona part d'aquesta orografia accidentada. L'aprofitament i adaptació del rocam ens apareix arreu, ja sigui en les construccions més senyorívoles com en senzilles cases de pagès o en les cabanes. A la població occitana del Mas d'Azil, on per anar-hi des de Catalunya s'ha de passar en cotxe per dins una cova molt espectacular, estan concienciats en recuperar el paisatge de la comarca, especialment el paisatge de la pedra en sec. Un manera de fer-ho i de cridar l'atenció ha estat en reproduir alguns d'aquests elements paisatgístics davant mateix del seu ajuntament, al mig de la plaça del poble. En veure-ho, m'ha recordat que a Sant Boi, des de Medi Ambient s'està treballant amb la mateixa idea. A França tenen molt clar el respecte al patrimoni històric i cultural, que no el lingüístic malauradament, i tenen clar que és un recurs de desenvolupament econòmic, desenvolupament basat en el turisme cultural, del qual a França tenen la sort de tenir un enorme públic potencial. Però la coincidència amb Sant Boi i el Mas d'Azil em fa pensar que per un cop ens estem movent al mateix moment que ho fa una població situada en un estat que és referència en el desenvolupament del turisme de qualitat.
Si voleu conèixer el que s'està fent a Sant Boi, visiteu el bloc d'en Xavier Sànchez.

Sortida als escenaris de la Batalla de l'Ebre (I)

2009-04-03T11:40:00.015+02:00

El passat diumenge 29 de març la secció santboiana de l'Òmnium Cultural Baix Llobregat va realitzar una sortida a la comarca de la Terra Alta amb l'objectiu de conèixer els llocs on va tenir lloc l'anomenada Batalla de l'Ebre. Amb el guiatge d'en Ramon Codina i la participació de més de 50 persones, entre elles un excombatent de la lleva del biberó, vam recórrer diversos punts neuràlgics del conflicte, com per exemple la cota 705, el memorial de Sant Bartomeu de les Camposines o el poble vell de Corbera d'Ebre. Va ser una experiència enriquidora i emotiva, i es va poder comprovar la tasca de dignificació que s'està fent des del Memorial Democràtic, impulsat des de la Generalitat de Catalunya. Recomano anar a conèixer aquests espais, i la comarca que els acull, la Terra Alta.

Les barraques de Marina

2009-03-23T12:56:00.002+01:00

Les barraques han estat des de temps immemorials associades a l’activitat agrària. Cada terra ha fet sa guerra, i les barraques han estat un producte més del paisatge. Els materials utilitzats, les tipologies de les cobertes, etc. han respost a les característiques de l’indret on han estat construïdes. El cas més evident són les barraques de pedra en sec fetes a muntanya.
Tornant al pla, a la Marina trobem nombroses barraques que esquitxen el seu paisatge aquí i allà; les tipologies són variades, ja que n’hi ha amb cobertes a dues aigües, d’altres de coberta plana o d’altres de coberta adovellada. Algunes tenen safareig per tenir aigua per poder ruixar o sulfatar, d’altres tenen en el seu interior xemeneia per poder passar alguna nit d’hivern al camp s’hi convenia. Fins hi tot algunes d’elles van evolucionar cap a senzilles masies.
Malauradament de la major part d’elles no en conservem el nom, i des de fa ja anys, han estat abandonades o de vegades substituïdes per modernes construccions prefabricades, ferint l’entorn que les acull. El seu ús ja no és tant necessari o ha canviat, i l’interès del pagès per mantenir-les ja no hi és.
Les barraques de la Marina formen part del nostre paisatge. Caldria doncs, prendre consciència de la seva importància, i documentar-ne les més significatives.

Entrevista a Josep M. Cervelló, regidor de Medi Ambient i Entorn Natural (Sant Boi)

2009-03-10T23:52:00.008+01:00

La gestió del medi ambient i l'entorn natural d'un municipi de l'anomenada primera corona metropolitana, situat a tan sols 20 minuts de Barcelona, com és el cas de Sant Boi, podria fer pensar que aquesta gestió té poca cosa d'apassionant. En el cas de Sant Boi, amb el seu terme municipal divers, la gestió de l'entorn natural és una tasca realment apassionant i gens avorrida: aquí hi passa de tot i és aquí on conservar l'espai lliure que ens resta és una tasca complexa.
En aquesta entrevista al regidor de medi ambient i entorn natural de l'ajuntament de Sant Boi, en Josep M. Cervelló, parlem de tot això, i especialment de com enfrontar la gestió d'un important espai forestal després de les grans destrosses provocades per les ventades de finals del mes de gener. Tenim uns 27 mil arbres a terra i cal actuar-hi per evitar altres perills.
La recuperació d'un paisatge oblidat però nostrat com el de la pedra en sec i les actuacions que ja s'estan fent al respecte són tractats en l'entrevista.
També repassem la recuperació del Llobregat i el retrobavem ciutadà amb el seu riu, i les grans possibilitats que pot oferir la ciutat de Sant Boi i el seu terme al conjunt de ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Si voleu conèixer de viva veu la gestió que s'està fent des de la regidoria de Medi Ambient i Entorn Natural, podeu escoltar l'entrevista situada més avall.
També podeu visionar un petit video que mostra els efectes del vent en un torrent del sector del bosc del Minyonet, vall amunt de Santa Bàrbara.

Clicar video:

Efectes de la ventada al bosc del Minyonet (Sant Boi) - Jaume Sans

Entrevista a Josep M. Cervelló -

Cal Monjo: 500 anys d'història del delta s'ensorren

2009-03-08T01:16:00.009+01:00

Cal Monjo és més que probablement la masia més antiga que existeix dempeus en aquest moment al delta del Llobregat. Documentada al segle XV sota el nom de Torre de l'Estacada, es troba dins del districte de la Ribera, terme municial del Prat.

En aquests moments, la casa i les terres de conreu immediates, venen a ser una mena d'enclavament del Prat dins el terme santboià. Fins fa unes dècades això no era així ja que per anar a Cal Monjo s'hi podia anar sense haver de passar forçosament pel terme de Sant Boi. Això va ser així fins a la supressió de la Marrada o meandre del Llobregat davant el barri de la Riera de Cornellà. Això va comportar el desviament del Llobregat, tot canalitzant-lo i eliminant el meandre, i deixant una part del terme del Prat al marge esquerra del riu.

Cal Monjo a Europa, a França concretament, no estaria a punt d'ensorrar-se. Cal Monjo és el viu testimoni de la conquesta humana de la plana del Llobregat. Cal Monjo és el precipitat en forma de masia d'aquesta conquesta humana, dels pioners del delta i dels primers pratencs. I Cal Monjo s'ensorra inexorablement malgrat trobar-nos en un dels territoris amb més possibilitats i amb més necessitats també, de custodiar i mantenir el seu patrimoni històric. Però això no és així. Estem perdent Cal Monjo, exel·lent testimoni de la vida a pagès i al delta dels darrers 500 anys! Patrimoni no només del Prat, sinó de tots els municipis del delta del Llobregat, tots muts testimonis de la seva pèrdua.

Les nevades al delta del Llobregat

2009-02-26T23:29:00.003+01:00

La situació geogràfica del delta del Llobregat, juntament amb l’orografia del seu entorn, fan que gaudeixi d’un clima mediterrani litoral, amb hiverns suaus i estius no excessivament calorosos encara que força xafogosos.

Les precipitacions són les pròpies del clima mediterrani litoral, encara que al delta es produeix una anomalia climàtica que fa hi plogui una mica més que no pas, per exemple, a Collserola. En Jordi Mazón ha fet importants aportacions sobre aquest tema. Aquestes precipitacions es produeixen gairebé en tota la seva totalitat en forma de pluja. Dic gairebé perquè de tant en tant tenim algun episodi de calamarsa, o de neu. Ara fa tot just quatre anys, un dilluns al matí, el delta i totes les muntanyes del seu entorn es llevaven blanques. Les glaçades també són força puntuals al delta però no excepcionals. De tant en tant, els pagesos de Marina pateixen les conseqüències d’episodis de forts freds, d’aire siberià, afectant per exemple les carxoferes de forma greu, tal i com va passar l’any 1985.

Malgrat aquests episodis de fred, la pagesia al delta troba un espai geogràfic força privilegiat per desenvolupar-se: hi ha un sòl ric, aigua per al reg, hiverns suaus i sovint assolellats, i un mercat a les portes del mateix camp a qui servir.

El Penedès, vegueria pròpia?

2009-02-12T16:19:00.003+01:00

L’Estatut de Catalunya preveu la desaparició d’un sistema de divisió territorial aliè al país com són les províncies i substituir-les per les vegueries, que era la divisió tradicional de Catalunya fins a la creació de les províncies a començaments del segle XIX. Aquestes han de dotar-se de més competències que no pas tenen les províncies, competències provinents de les extintes províncies i de la Generalitat de Catalunya.
En aquests moments només hi ha un consens ampli en l’establiment de set vegueries a Catalunya; això exclou la possibilitat que el Penedès (L’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia) esdevingui una vegueria pròpia.
Des del territori, des de les comarques que integrarien la vegueria del Penedès, han sorgit veus en defensa de la creació d’una vegueria pròpia. Destaca especialment la Plataforma per una vegueria pròpia. Un dels arguments esgrimits per la gent que defensa la seva creació és la por a quedar dissolts dins la vegueria de Barcelona. La macrocefàlia barcelonina ja ha causat els seus impactes territorials en tots els sentits a les comarques més properes a la capital, com és el Baix Llobregat i el Vallès. De fet, l’impacte de la metròpolis arriba ja al gran Penedès, especialment al Garraf. Segons ens afirma en Fèlix Simón, membre de la Plataforma Per una Vegueria Pròpia, el aconseguir tenir vegueria els permetria mantenir la personalitat d’aquest territori, entre altres coses, davant el fet metropolità de Barcelona.
Si en voleu conèixer més el que pensen i defensen la creació d’aquesta vegueria penedesenca, podeu escoltar en Fèlix Simón al Parlem de territori, parlem de medi ambient de Ràdio Sant Boi (89.4Mhz).

07oct08.mp3 - Entrevista a Plataforma per una Vegueria Pròpia

El vent a Sant Boi i comarca (II)

2009-02-03T18:15:00.011+01:00

Ha passat més d’una setmana del temporal de vent i tot just comencem a prendre consciència del que ha succeït i a tenir les primeres dades: en el seu bloc, el regidor de Medi Ambient i Entorn Natural, en Josep Maria Cervelló, ens dóna una primera xifra aproximada de 27.000 arbres afectats pel vent només a Sant Boi. Amb ell vaig poder copsar la magnitud de la tragèdia tot recorrent el nostre terme municipal. Però si volem anar valorant l’impacte sobre els nostres boscos i el repte del que significa gestionar un espai com l’entorn natural de Sant Boi, especialment el forestal, podeu anar als blocs d’en Xavier Sànchez, o al bloc d’en Ricardo Quemades: les imatges de la desfeta i l’enorme tasca que els propers mesos abans que arribi la calor i el perill d’un altre agent modificador del paisatge com és el foc, són evidents i posen de manifest que la gestió de l’entorn forestal d’un municipi metropolità com Sant Boi, no és gens monòtona ni fàcil. A més la dualitat orogràfica entre muntanya i pla del terme santboià i l’episodi de vent violent viscut, posen de manifest el complex comportament dels fenòmens meteorològics a escala local: a Marina el vent va poder circular sense grans obstacles, fent destrosses (imatge pals de llum) especialment als hivernacles o els senyals verticals de tot tipus però sense tombar els arbres. Aquests darrers, de fulla caduca la major part (àlbers, pollancres, figueres, etc.) i per tant sense el paravent de les fulles. En canvi a muntanya, l’arbre dominant és el pi blanc, de fulla perenne, tot i que de forma acicular que deixa passar força el vent... però no un vent violent com el que hem tingut. Per sort, els cirerers es trobaven en la parada hivernal, sense les seves fulles...

Hem d’aprendre del que ha passat i del passat també en podem aprendre. La climatologia història és una vessant poc coneguda a casa nostra. Un dels seus estudiosos és en Mariano Barriendos, doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Segons afirmava en una entrevista al diari Avui, “el 8 de setembre de 1447 es va viure un episodi molt semblant a Sant Boi i comarca, amb arbres caiguts, el pont de Sant Boi arrossegat pel vent i l’aigua, cases i teulades arrancades pel vent...”

A continuació us adjunto l’entrevista a Jordi Mazón, físic, meteoròleg i divulgador sobre qüestions meteorològiques. Forma part del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, departament que està estudiant per encàrrec de l’ajuntament de Sant Boi el que va passar aquell dia ventós de finals de gener.

Mediambient-03.02.09.mp3 - Entrevista a Jordi Mazón, meteoròleg

El vent a Sant Boi i comarca

2009-01-29T23:45:00.007+01:00

Passats uns dies i arribada certa calma meteorològica i mediàtica, és hora de començar a estudiar i avaluar el que ha succeït en el nostre entorn natural. En primer lloc, lamentar la pèrdua irreparable de vides humanes, i en segon lloc, la pèrdua i destrossa de bens materials de tot tipus.

Centrant-nos en l’episodi de vent de la matinada i el llarg matí del 25 de gener, és inqüestionable que el vent que s’ha viscut a Catalunya, i especialment a la comarca del Baix Llobregat, ha estat fora del que és habitual en situacions climatològiques semblants. No tenim dades climatològiques oficials dels cops de vent que s’han registrat al nostre terme municipal, però si que tenim indicis o proves, a part de la pròpia experiència, que els cops de vent foren molt forts, fora del que és habitual. Només cal anar a donar un vol per als camins de Golbes, de l’Angle (foto) o al voltant de la carretera de Sant Climent per veure el paper transformador del paisatge que pot tenir el vent. No només és el foc, la pressió humana, o uns forts aiguats els agents transformadors del nostre paisatge, ara cal tenir més present el vent. També s’obre el debat de si caldrà intervenir en l’evolució lliure de determinades espècies vegetals, com és el cas del pi blanc, que sovint creix en proporcions i en indrets (al voltant de cases, en llocs exposats als corrents de vent) poc adients al tractar-se d’una zona d’alta freqüentació humana.

Deixant aquest tema de banda, la ventada del passat dissabte 25 de gener ha deixat diverses cicatrius al nostre paisatge. En alguns punts, observant la caiguda dels arbres i la orientació que aquests prenen, podem veure per on van circular els forts corrents de vent. Crida especialment l’atenció com en determinades collades entre muntanyes (Estret de Roques, Pedres Blanques), el vent va ser especialment violent. En d’altres llocs caldrà estudiar que hi devia passar, ja que l’explicació no és tant clara (potser remolinades). Segons ens ha explicat el físic i membre del Departament de Física Aplicada de la UPC (campus de Castelldefels), Jordi Mazón al programa que emetrem el proper dimarts al Parlem de territori, parlem de medi ambient, (a ¼ de 12 del matí) de Ràdio Sant Boi, en els colls el vent es va veure forçat a passar-los tot afegint-se al forts corrents que ja circulaven més amunt, incrementant-ne la intensitat encara més del que ja era. La imatge de la capçalera de la vall de Santa Bàrbara en vol ser un exemple.

En l’entrevista, en Jordi Mazón, que també és secretari de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM), ens explica com es formen els vents, el seu funcionament, quins vents són els més freqüents a la comarca, com actua la vall del Llobregat,etc. Mazón té diversos llibres publicats dedicats a la divulgació de la meteorològia i és un col·laborador habitual del programa de medi ambient de Ràdio Sant Boi. Destaca el seu coneixement i aportacions sobre el clima al Baix Llobregat, especialment la zona del delta del Llobregat. En el proper post podreu escoltar la seva opinió del que va passar el fatídic dissabte 25 de gener.

Salvem el Cabanyal de València

2009-01-20T14:05:00.002+01:00

Ja fa més de 10 anys que els veïns i veïnes del barri del Cabanyal-Canyamelar de València estant organitzats fent front a un ambiciós projecte urbanístic impulsat per l’ajuntament de València, el qual en cas de portar-se a terme, significaria la desaparició del barri tal i com l’hem conegut fins als nostres dies.
La principal actuació a fer és l’obertura de l’Avinguda de Blasco Ibáñez, tot travessant el barri. Aquest fet significaria la desaparició de nombrosos edificis que donen personalitat a aquest barri mariner, barri amb una personalitat pròpia destacada.
En l’entrevista a Faustí Villora, portaveu durant molts anys de la plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar, ens explica com han estat aquests anys de lluita veïnal per la salvaguarda de la trama i el paisatge urbà del barri.
Malauradament, des de fa pocs dies el Tribunal Suprem ha donat la raó a l’ajuntament de València per tirar endavant el perllongament de l’avinguda de Blasco Ibáñez. Caldrà veure en l’actual context de crisi, i en la conscienciació cada cop més arrelada dels veïns i veïnes del barri però també de la resta de la ciutat, si es materialitza el projecte tal i com es volia fer inicialment fa deu anys.

MEDIAMBIENT 13.01.09.mp3 - Salvem el Cabanyal (València)

El Patrimoni del Canal de la Dreta (I)

2009-01-09T13:24:00.004+01:00

La creació dels canals de reg al delta del Llobregat va significar una autèntica revolució agrícola al delta del Llobregat. Es va passar del groc del secà al verd del regadiu.
Un testimoni d'aquella infraestructura que va transformar el delta és el Salt de la Mosset. Es tracta d'una partió del canal de la Dreta situada aprop d'un conegut centre comercial del Prat de Llobregat. En aquest punt trobem la divisòria del canal, un direcció al Llobregat i el més ample direcció cap al ucli urbà d'el Prat. També hi ha un petit salt d'aigua que li dóna nom. El que desconec és el terme Mosset. Al costat mateix hi ha una petita i senzilla casa que era la que habitava el zelador del canal.
Ara tot això es troba greument amenaçat per la futura construcció de l'eixample nord d'el Prat. Serà conservat el salt de la Mosset? i el canal,serà sepultat i amagat o bé integrat dins el nou barri?. Si atenem l'experiència, molt hem temo que correrà la mateixa sort que la masia veina de Can Carlets, desapareguda per poder construir el barri "sense noses". Per què no es va salvaguardar com un equipament per al futur barri?

Bon Nadal i profitós any 2009!!

2008-12-23T00:01:00.004+01:00

Conversant amb Josep M. Panareda

2008-12-19T14:06:00.002+01:00

En un món saturat d’informació de tot tipus, amb un dia a dia trepidant, on els conceptes són sobreentesos i no s’hi posa atenció al seu significat, a on la mirada sobre l’entorn no existeix, és molt necessari aturar-se, respirar i saber mirar i escoltar el nostre entorn.
Això és possible fer-ho tot conversant amb en Josep M. Panareda. Catedràtic de geografia de la Universitat de Barcelona, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, té desenes de publicacions de tot tipus sobre la vegetació, el paisatge, etc. En Josep M. sap fer una cosa poc habitual dins el seu currículum professional: saber divulgar a tots els públics allò que sovint se’ns presenta com un coneixement carregós o poc intel·ligible. Són anys observant la natura, l’entorn. En la conversa que vem tenir al programa Parlem de territori, parlem de medi ambient, vem poder parlar de temes tant interessants com el paisatge de Sant Ramon i la seva evolució, el paper dels espais lliures en àrees metropolitanes com la de Barcelona o el paper del Pla Territorial Metropolità de les comarques de Barcelona.

En la imatge de dalt, en Josep M. Panareda juntament amb en Josep M. Cervelló dins la Cova del Salnitre de Collbató.

MEDI2DES08.mp3 - Entrevista a Josep M. Panareda

La barca de Sant Boi, nova icona per a la ciutat

2008-12-15T17:22:00.003+01:00

Des del passat 8 de desembre ja podem anar al riu sense posar en perill la nostra seguretat. Des del passat dilluns 8 de desembre, la ciutat de Sant Boi, i especialment el seu nucli antic, tornen a trobar-se. Si una imatge ha de representar aquest retrobament és la pedra de la barca de Sant Boi.
Aquesta pedra, l’autèntica es troba en una paret d’un porxo de Can Comes, ja al Prat, forma part de la història de la nostra població; és la materialització del pas de barca, aquell pas que durant segles va fer de Sant Boi un lloc de pas obligat, un lloc de trobada, de repòs i mercat.
El nou accés al Llobregat i el fet simbòlic de recuperar la pedra, en aquest cas una còpia idèntica, és una enorme satisfacció per als que creiem que Sant Boi pot oferir als seus veïns però també a la gent del sud de l’àrea metropolitana, uns espais naturals, i uns espais històrics de primer ordre i amb grans possibilitats com a lloc de gaudi i esbarjo en plena gran metròpoli.
Deixem que la natura vagi fent ara la seva feina i gaudim del nou accés amb l’atenta mirada de la pedra de la barca... i contempleu el canal de la Dreta, el pont del s. XIX que el creua, i l’antic pont del Carrilet de gres vermell tan propi de la comarca. Història + Natura juntes.

El darrer espai agrícola de l'Hospitalet en perill

2008-12-02T14:24:00.007+01:00

El darrer reducte agrícola de tot el marge esquerre del delta del Llobregat es troba en perill de ser sepultada per un pla urbanístic promogut per l'ajuntament de l'Hospitalet.

La Marina de l'Hospitalet pot acabar sent només un topònim urbà i res més, si no es conserva aquest espai de poc més de 40 hectàrees d'espai lliure no construït.

Les possibilitats i la riquesa d'un espai agrícola deltaic com és aquest, conjuntament amb la resta de zona agrícola del delta encara existent, són enormes: no em refereixo en producció, lògicament, si no en les possibilitats de la segona ciutat de Catalunya de mantenir un reducte viu de la seva història, del seu paisatge més tradicional. El valor històric d'aquest paisatge és únic, i més tenint en compte que hi trobem tres masies (Ca l'Esquerrer, Cal Masover Nou i Cal Trabal), regadores, pluvials i valls, mostra del paisatge de reg que ha dominat aquesta part del delta esquerre des de l'entrada en servei del Canal de la Infanta al 1819, fet que transformà els prats de plantes per a teixits, i els secans de blat, en una horta i fruiterars que donàven nombroses collites a l'any.

Aquest sector havía de formar part del Parc Agrari del Baix Llobregat en els seus inicis... potser és l'hora de fer-li justícia, i no només a l'espai, si no a la ciutat de l'Hospitalet, filla en gran mesura de l'aiguabarreig del Llobregat a la seva arribada a la Mediterrània.

Des de fa algunes setmanes s'ha creat una plataforma per a la conservació de la zona agrícola de l'Hospitalet. Malgrat el desconeixement de molts ciutadans del passat agrícola de la ciutat, del seu valor com a patrimoni paisatgístic de Can Trabal, a l'Hospitalet s'ha reaccionat des de la societat civil per evitar un error irreperable.

A continuació podeu escoltar l'entrevista a l'Antoni Garcia, fill de l'Hospitalet, activista ecologista amb conciència de país, ens explica és Cal Trabal i la reacció en defensa que s'està produint a l'Hospitalet i en particular al barri deltaic de Bellvitge.
25nov08.mp3 - Entrevista Antoni Garcia, lHospitalet

Jaume Pascual, guarda de camp

2008-11-17T18:31:00.004+01:00

En Jaume Pascual i Burgès va néixer un 29 d’abril de l’any 1929 al carrer de la Pujada de l’Església número 7, baixos. Fill d’en Jaume Pascual, conegut com el Torrevilero, ja que va néixer a la masia de Torre de la Vila, que actualment acull el centre d’educació ambiental municipal. En Jaume el Torrevilero va ser durant gairebé una cinquantena d’anys guarda de camp. Quan li faltava un any per jubilar-se va convèncer el seu fill, en Jaume Pascual i Burgès, perquè entrés a treballar al servei de guarderia del Sindicat Agrícola de Sant Boi. Aquesta entitat agrupava i agrupa els pagesos santboians i la seva denominació ha anat canviant al llarg dels anys i el moment polític, passant de Sindicat Agrícola a Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos (la Cámara Agraria) fins a l’actual Cooperativa Agrícola Santboiana.
Quan en Jaume fill entra de guarda de camp, el Sant Boi d’aleshores és encara un poble amb una agricultura amb molt de pes, la Marina serà a partir d’aquell moment, en Jaume té 27 anys, el seu paisatge diari. A finals dels anys 50 a Sant Boi tenim fins a 7 guardes de camp: en Josep Bernabé, l’Elicio Burgès, en Juan Redondo, l’Antonio Canales, en Joaquim Bel i l’Antonio Esquivel. Amb el pas dels anys la plantilla s’anirà reduint fins quedar en Jaume Pascual com a darrer guarda de camp de la Marina santboiana. La seva feina consistia en sortir a vigilar els camps de Marina, passar per les masies i evitar robatoris o si més no, dissuadir els possibles lladres si veien que hi havia vigilància. Primer ho feien anant en bicicleta i duent com a arma una carabina. Anys més tard, en Jaume farà la ronda amb el Josep Bernabé amb Land Rover i finalment els darrers anys ho farà tot sol amb una moto vespino i un rifle Winchester.
De tant en tant agafaven algú robant: si no era gran cosa, un parell de quilos de tomàquets, per exemple, el que es feia era requisar-ho i amonestar verbalment la persona que els duia, però si la cosa era superior, portaven detingut el lladre fins a les cel·les de l’Ajuntament, (on ara hi ha la sala de plens), per tot seguit comunicar-ho al comandant de puesto, en aquest cas Sr. Suárez , de la Guàrdia Civil, que estava situat a l’actual carrer Francesc Macià cantonada amb Torrefigueres. A partir d’aquí el tema podia derivar en multa o presó.
El 1982 el servei de guarda de camp va ser traspassat al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i amb ell en Jaume, que ja era el darrer guarda de camp.
Durant més de 50 anys en Jaume Pascual va estar voltant pel terme santboià, bàsicament la Marina però també a muntanya, especialment en temps de cireres. Això ha fet que hagi conegut un paisatge i unes persones que cada cop formen més part del passat. La coneixença de la gent i de la terra eren fonamentals per poder donar seguretat a la gent que hi vivia i en vivia. Malauradament aquesta manera de fer és també cosa del passat. Ell ha estat el darrer guarda de camp en actiu a Sant Boi. En aquests moments, a Marina, la vigilància correspon als guardes de camp del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Un darrer apunt sobre en Jaume Pascual és el seu paper de carter de la Marina: a les masies de Marina mai va arribar el servei de correus. Per aquest motiu i a instàncies d’en Pere Pujadas, l’aleshores secretari de la denominada Cámara Agrária, en Jaume va començar a fer de carter per tota la gent de la Marina. Anava a correus a recollir la correspondència i ens la feia arribar a les masies. Va ser un servei molt útil i d’agrair. Sempre recordaré, de nano, quan en Jaume venia a Cal Sans i sortíem de casa esperitats a veure que portava.
Amb aquest petit article he volgut aportar algunes dades sobre un servei, el de guarda de camp, poc conegut per la majoria de la gent de la nostra població.

Els nous usos al delta del Llobregat

2008-11-10T14:23:00.004+01:00

Els darrers anys la transformació que ha tingut lloc el delta del Llobregat ha estat brutal. L’ocupació de sòl i més sòl per tot tipus d’usos i nous usos ens deixa un paisatge absolutament contrastat: hi trobem de tot, des de ramaderia a centres comercials, des de pagesos i masies a gratacels d’oficines; i així podríem continuar.
Un dels nous usos és el fet d’acollir a la zona del barri Riera i el Serrallo* de Cornellà, el nou camp de futbol del RCD Espanyol, junt amb una nova àrea comercial. Aquest fet significa d’entrada acabar d’eliminar els pocs testimonis del passat agrari de Cornellà, juntament amb l’ARE, i del marge esquerra del delta del Llobregat. En segon lloc i especialment significatiu, és el fet que un equip de futbol com és l’Espanyol situï el seu estadi ja fora de Barcelona ciutat, en aquest cas al delta. Aquest fet ens demostra un cop més el basculament del centre de Barcelona cap al riu Llobregat, i en conseqüència l’enorme pressió que han de rebre els espais lliures no construïts.
Ja caldrà estar atents al que dirà finalment el nou Pla Territorial Metropolità de Barcelona envers a tota la plana del Llobregat.

* De fet aquesta zona es troba a cavall dels termes de Cornellà i el Prat, fent que la porteria nord es trobi a Cornellà i la sud al Prat. Fins als anys 80 en aquest punt hi havia la Marrada, un pronunciat meandre del Llobregat eliminat per poder fer el cinturó del litoral o A-2.

Afganistan

2008-10-21T13:44:00.006+02:00

L'Afganistan dins el conjunt de nacions del món mereix un tractament diferent; u país pobre, marcat per la violència i la intolerància envers els drets més elementals de les persones, especialment les dones, ha esdevingut un dels punts del planea que més mal de caps ha causat a nivell internacional. Ocupat per les Forces Internacionals de Seguretat (ISAF), sota el comandament de l'OTAN, aquest país muntanyós i continental va fer trontollar la poderosa URSS durant els anys 1980 i Occident a partir dels anys 1990.

Qui més malauradament ho està passant, i de llarg, són les dones. Només cal veure la tasca que està fent l'Associació de Cooperació per l'Afganistan, rebatejada recentmet com a Associació de Cooperació per l'Africa, Amèrica i l'Àsia.

En vaig estar parlant amb la seva presidenta, la Glòria Company, en el pograma de Ràdo Sant Boi, Parlem de territori, parlem de Medi Ambient. Les condicions de treball en un territori on continuament hi ha atemtats suicides a qualsevol estranger o afganès que col·labori en detriment de la manera de pensar i fer dels talibans són molt dures, tal i com ens explica la Glòria. ACAF té la seva seu a Sant Boi, concretament l'Hotel d'Entitats i sempre són benvingudes les persoes que hi vulguin col·laborar. Si en voleu saber més podeu escoltar l'entrevista:

ACAF.mp3 - Entrevista a Glòria Company, dACAF

Curs d'història de Sant Boi

2008-10-13T14:07:00.004+02:00

El proper dijous 16 d'octubre tindrà lloc la primera sessió del curs d'històra de Sant Boi, serà a càrrec de Maria Lladó Barreda i tractarà sobre la cultura ibèrica i romana en la nostra població.

D'aquesta manera i al llarg de sis dijous a les 7 de la tarda, a la sala d'actes de l'Hotel d'Entitats de Sant Boi, podrem conèixer una mica més la nostra història, la més propera, la de Sant Boi i el seu entorn.

El curs l'organitza l'Òmnium Cultural, en aquest cas la seva delegació a Sant Boi, i el Museu de Sant Boi i compta amb el suport de l'àrea de Cultura de l'ajuntament. La inscripció de 10€ inclourà un dossier amb material aportat pels propis ponents.

3a Pujada a Can Cartró

2008-09-28T12:02:00.004+02:00

El proper diumenge 5 d'octubre tindrà lloc per tercer any consecutiu la pujada popular al turó de la Creu de Can Cartró. Es tracta d'un dels indrets menys coneguts del nostre terme. Abans però, això no era així: la masia de Can Cartró i el turó situat més amunt, eren un lloc on moltes famílies santboianes, colomenques, i dels pobles del voltant, anaven a passar el dia, a buscar herbes del bosc, bolets,... a més era un lloc també s'hi anava a treballar a les nombroses vinyes de cirerers.
Amb el pas dels anys, les vinyes foren abandonades, i les passejades cal al turó de Can Cartró es van deixar de fer.
L'any 2006 des de l'Oreig (actual Òmnium Cultural) i amb el recolzament de moltes persones i del propi ajuntament de Sant Boi, vam voler recuperar la memòria i l'espai, i ho vam fer en commemoració del 50 è aniversari de l'aplec en el qual es va construir la creu.
El valor ambiental i cultural d'aquest indret fan que valgui molt la pena recuperar-lo per a tota la gent. Abans de la Creu, en aquest mateix lloc hi havia el Pi de Can Cartró. Era un pi d'unes proporcions enormes i segons es deia se'l podia distingir a forces quilòmetres de distància...
Així doncs, el diumenge 5 d'octubre ens trobarem a les 9h. del matí al carrer Eucaliptus. Al cap d'una estona i quant siguem força gent, cap a 2/4 a tot estirar, arrencarem cap a Can Palós. Allà podrem fer un most de fruita del nsotre Parc Agrari del Baix Llobregat i rebrem algunes explicacions del nostre regidor de Medi Ambient, en Josep M. Cervelló, sobre el valor i futur de la zona. D'allà anirem tot xino-xano cap a la Creu de Can Cartró. Dalt la creu, després d'unes paraules, tindrem l'actuació d'un duet encapselat per en Cesk Freixas.
En acabat tornarem al punt de sortida per anar a dinar cadascú a casa seva.
Es tracta d'una passejada senzilla però que a comptat amb l'organització de la secció santboiana d'Òmnium Cultural Baix Llobregat i les col·laboracions de Ràdio Sant Boi, Sol i Clima i les regidories de Medi Ambient i Entorn Natural i la de Cultura de l'Ajuntament de Sant Boi.

El tren que no va arribar mai a Sant Boi

2008-09-09T13:22:00.003+02:00

Durant les darreres dècades del segle XIX el ferrocarril va viure la seva gran expansió a Catalunya i a la resta de l’estat. El 1877 estava en projecte la línea que explotaria la MZA anys més tard i que havia de creuar tot el delta del Llobregat, essent el primer gran impacte de la societat industrial de tots els hi vindrien al seu darrera. Fins aleshores les comunicacions eren les mateixes que en segles anteriors: camins de carro, impracticables en èpoques de pluges, sense cap carretera moderna que comuniqués els pobles del delta d’una manera digna.
El projecte ferroviari de portar el tren de Barcelona fins a Valls contemplava el seu pas per Sant Boi, tot establint una estació on actualment trobem la zona de la plaça Europa (Gato Negro). El tren venia del Prat, a on només hi havia d’haver un baixador, i des de Sant Boi continuava cap a Gavà, passant de llarg de Viladecans. Les raons que van fer abandonar aquest primer projecte no són del tot clares, però el fet és que es va preferir fer un traçat totalment rectilini des del Prat cap a Gavà, passant per sota Viladecans, i marginant completament a Sant Boi. Les conseqüències d’aquella decisió encara les estem pagant avui: Sant Boi no té tren tipus RENFE, tot i que hi passen tres línies pel seu terme. La subsanació d’aquesta decisió es produirà quan els propers anys acabi arribant la C-3 de rodalies a Sant Boi; això sí, provinent de Sant Joan Despí i no del Prat.

Ciutat flotant

2008-09-02T18:15:00.002+02:00

És innegable que el delta del Llobregat és el principal node de comunicacions del Mediterrani occidental; avions, cotxes, camions, trens ràpids i trens més lents, metros, helicopters i tot tipus de vaixells, tenen com a punt d'arribada o de partida aquest espai geogràfic. Des de qualsevol turó que envolta el delta es pot contemplar a tot hora aquest brogit, i d'avegades, des del Puig del Castell de Sant Boi, d'on és possible veure el mar, ens trobem a l'horitzó autèntiques ciutats flotants que empetiteixen les construccions situades a terra ferma.
Aquesta imatge presa un dissabte del mes de juliol des del carrer Sant Pere ens posa de manifest les grans dimensions d'alguns creuers que naveguen per la Mediterrània.

Projecte Boscos de Muntanya al Parlem

2008-07-21T09:59:00.002+02:00

Sovint es té la impressió que el nostre país es troba en un procés de desertització imperable. Res més falç. La massa boscosa no ha parat d'augmentar al llarg del passat segle XX. Les muntanyes catalanes havien estat conreades d'una manera massiva, aprofitant qualsevol racó, per costerut que fos. Això a les muntanyes baixes. A la muntanya mitjana passava el mateix, juntament amb l'aprofitament de la fusta i el carboneig. El resultat era un paisatge escàs de masses boscoses. Ara tot allò ja és història. Els boscos han tornat a ocupar el seu espai. Però curiosament, amb aquest fet, alguns paisatges amb un gran valor natural per la seva biodiversitat, com els prats de dall, han anat desapareixent. I també ha desaparegut molta cultura i coneixements al vosltant del bosc i el seu aprofitament.

És per això que des de l'Associació Hàbitats estan impulsant el Projecte Boscos de Muntanya. Vam estar conversant amb ells a la ràdio, al Parlem de Territori, parlem de medi ambient. Per segon any consecutiu realitzaran estades al Pallars Sobirà, concretament als municipis de Llavorsí i Rialp. Si voleu conèixer una mica més podeu escoltar el programa:
MEDI15.07.08.mp3 - Entrevista Projecte Boscos de Muntanya

Per altra banda l'Associació Hàbitats impulsar altres projectes, com ara el Projecte Rius, del qual n'hem parlat algun cop a la ràdio.

Samarretes santboianes de l'Òmnium

2008-07-08T11:49:00.004+02:00

Aquest estiu podrem lluir samarretes amb temàtica santboiana. La secció de l’Òmnium Cultural Baix Llobregat a Sant Boi ha fet dos models de samarretes on es mostren aspectes que caracteritzen la nostra població de Sant Boi:
Una de les samarretes té un tó irònic envers les infraestructures i l’anomena’t pont de Sant Boi, al qual cada cop li surten més competidors que en prou feines deixen entreveure el campanar de Sant Baldiri. És la samarreta i Els ponts de Sant Boi.
L’altre samarreta fa referència a les muntanyes que envolten la nostra població i el que hi podem trobar: des de Sant Climent, a Sant Ramon, la Vall de Santa Bàrbara o la Creu de Can Cartró. És una manera de divulgar el nostre patrimoni paisatgístic tot col·laborant amb una entitat com és Òmnium.
Els dibuixos han estat elaborats per la il·lustradora Xènia Viñas, la qual podeu conèixer a www.samarretaxinxeta.blogspot.com
Si us animeu a comprar-ne, les podeu trobar a:
Cal Ninyo, carrer Major 43 i a la Papereria Isard, plaça Llorenç Presas, 6

Entrevista Plataforma Xúquer Viu

2008-07-01T13:20:00.011+02:00

L'aigua i la seva escassetat en determinats llocs i mesos de l’any forma part de la manera de ser del nostre país. Arreu del territori hi havia diverses estratègies per fer front al problema de la manca d’aigua, especialment als llargs estius mediterranis: cisternes per recollir l’aigua de pluja, llargues mines d’aigua fins als pobles,... sempre però consumint dintre de les possibilitats del recurs.
Amb l’arribada del segle XX, arribaren els embassaments, primer per explotar-los com a fonts de producció d’energia hidroelèctrica, i després, a finals de segle i especialment a començaments del present, la solució que se’ns proposa per a l’obtenció d’aigua són els transvasaments. Sense ara voler si tots són necessaris o són fruit d’un model consumista del territori i de l’aigua sense aturador, fa algun temps enrere vaig entrevista la Graciela Ferrer, membre de la Plataforma Xúquer Viu. Es tracta d’una plataforma de ciutadans valencians que, conscienciats davant la política hidràulica portada a terme al País Valencià, i també a Castella la Manxa, i les conseqüències que comportava sobre els seus rius, el Xúquer especialment, van començar a organitzar-se per denunciar el que està passant a les comarques centrals valencianes. El que ens sembla una novetat al principat, el Ter per exemple, ja fa temps que succeeix al País Valencià.

Xuquer Viu.16ene07.mp3 - Entrevista a Graciela Ferrer

Sant Joan a Marina

2008-06-17T19:04:00.004+02:00

La nit de Sant Joan a Marina, a Cal Sans, era tot un esdeveniment per a la canalla; uns dies abans localitzàvem tot allò que volíem cremar a la foguera, ja fos a les golfes, al feixiner o quant anàvem a Mercabarna a descarregar i en el viatge de tornada arreplegàvem algun que altre palet o caixa d’embàs perdut. La foguera la fèiem al pati o alguns anys, a l’era. Junt amb els cosins, fèiem esclatar tot tipus de petards als llocs més inimaginables, no cal dir que els gats i els gossos desapareixien...
Ja entrada la foscor enceníem la foguera. Era espectacular l’alçada que assolia. A Cal Sala ( o Cal Sardà, com es prefereixi) feien el mateix. I a Cal Pelut. Poc a poc s’anaven encenent les fogueres de les masies veïnes on hi havia revetlla. Mentrestant a l’horitzó, el cel era més propi d’un front en conflicte: miraves al cel de Sant Boi, Viladecans, el Prat o de Cornellà i era un continu de llums de coets i explosions llunyanes... i ja ben entrada la mitja nit, per sobre dels camps una boira de fums recorrent la Marina.
Mentrestant, a Cal Sans, un any més, el Sant Joan Baptista era testimoni de l’arribada del solstici d’estiu. Fet de rajola dita de València, és una mostra d’art popular. Explicaven a casa, que durant la Guerra Civil, va estar emblanquinat per tal que no fos destruït, ja que es tractava d’una imatge religiosa.
El Sant Joan Baptista de Cal Sans recorda a aquells quadres renaixentistes amb un paisatge de fons idealitzat i bucòlic i un Sant Joan jove i ben format físicament. A la dreta del personatge hi té un bastó en forma de creu amb la inscripció Ecce Agnus Dei, aquí l’anyell de Déu. A la seva falda ens apareix l’anyell. La data en què es va fer aquesta obra de rajola policromada la desconeixem. L’actual construcció de la casa és del 1870, tot i que anteriorment ja existia part de l’edifici.
Algunes masies del delta tenien a les seves façanes imatges religioses fetes de ceràmica, com per exemple Cal Monjo. És un patrimoni sovint molt desconegut però que cal preservar i conèixer.

El Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona

2008-06-10T00:16:00.010+02:00

Ja des de fa alguns anys, la Monserrat Sanz i en Joan Daura fan recerca, en paraules majúscules, és a dir, trepitjant el territori tot aportant dades noves. La recerca a casa nostra mai ha estat prioritària en la nostra societat. Ells dos van crear el Grup de Recerca del Quaternari, vinculat al SERP –Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques- de la Universitat de Barcelona. En Joan Daura es va doctorar el passat mes de maig en prehistòria a partir de les seves recerques dins el Grup de Recerques.

La capacitat de treball del Grup de Recerques ha estat enorme: estan treballant tot l’àmbit del Baix Llobregat i el Garraf. Van ser els descobridors de la mandíbula de Neanderthal de la cova del Gegant de Sitges, han treballat a Begues, Gavà, Sant Boi, Vallirana i Castelldefels, i en aquests moments ha Viladecans on el proper dimecres 11 de juny presentaran conjuntament amb l’ajuntament de la ciutat, els resultats de les seves excavacions: rinoceronts ienes, cèrvols, tortugues, etc. una fauna i una flora d’uns ambients força diferents als actuals.

Si en voleu saber més podeu contactar a la seva adreça d’internet a:

Grup de Recerca del Quaternari o bé podeu escoltar l’entrevista a la Montserrat Sanz a l’espai Parlem de territori, parlem de medi ambient de Ràdio Sant Boi:

Parlem de territori, parlem de medi ambient (Ràdio Sant Boi)

2008-06-05T01:13:00.005+02:00

Des de fa més de tres anys estic col·laborant a Ràdio Sant Boi amb la realització de l’espai Parlem de territori, parlem de medi ambient. Aquest programa s’emet dins el magazine matinal Dia i mig, conduït per la Mònica Santacreu. Dins el Dia i mig podeu trobar altres espais destinats a les dones, als viatges, cinema o l’educació per posar alguns exemples.

A Parlem de territori i medi ambient, tracto de tot allò que té a veure amb el territori i generi alguna conseqüència sobre ell, partint sempre d’una visió sensible des del punt de vista ambiental: l’urbanisme, la mobilitat, els fenòmens atmosfèrics, la història, els rius, les plantes, el reciclatge, els incendis, la geologia, energia solar... tot té cabuda dins l’espai.

Al llarg d’aquest temps he entrevistat a gent de Sant Boi i comarca, però també de la resta del territori, Pals, delta de l’Ebre, València, l’Alt Empordà, Mallorca, Vallès, etc i hem parlat d’altres territoris, Galícia, Canàries, sudest-asiàtic,etc.

Ara, fet l’esforç tecnològic pertinent, algunes d’aquestes entrevistes les podreu escoltar en aquest bloc, dins l’etiqueta de Parlem de territori i medi ambient a Ràdio Sant Boi (89.4Mhz). Molts dels entrevistats podreu escoltar el programa a través de la xarxa.

I per qui visqui a Sant Boi i rodalies, aquest s’emet entre ¼ de 12 a les 12 dels dimarts al matí i compta amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient i Entorn Natural de l’Ajuntament de Sant Boi.

En el post que trobareu a continuació, hi trobareu el primer que he penjat, en gran mesura a mode de prova.

Entrevista a Carles Ortí, membre de la PTP(Ràdio Sant Boi)

2008-06-04T14:18:00.010+02:00

L'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) és una entitat sense ànim de lucre que promou l'ús del transport públic, proposa la seva millora així com un model més sostenible de transport dins la nostra societat.
En aquesta entrevista conversem amb el Carles Ortí, membre de la PTP. Va ser realitzada dins el marc del programa de ràdio Sant Boi Parlem de territori, parlem de medi ambient, que s'emet els dimarts al matí d'11 a 12h. dins el magazine matinal que condueix la Mònica Santacreu. Durant al llarg de l'entrevista, parlem de l'estat del nostre transport ferroviari i el seu estat durant els ultims anys.
Si la voleu escoltar, heu de clicar l'adreça que teniu a continuació:

Aquesta entrevista es va emetre l'octubre del 2006

Al mestre Jaume Codina

2008-05-27T00:51:00.004+02:00

El passat 22 de maig ja va fer un any de la mort d’en Jaume Codina. La influencia de la seva obra en la meva formació i interès pel delta ha estat clau. A casa, a Cal Sans, hi havia sempre algun dels seus llibres; de fet la seva família (era de Cal Matetes) i ell mateix eren coneguts per la meva (especialment els meus avis).

La seva tasca d’historiador i geògraf, en voler entendre com la gent del fang va anar conquerint aquelles inhòspites terres em va fer desvetllar les ganes de conèixer casa meva, la Marina i el delta per extensió i com s’havia creat aquell paisatge tan quotidià per a mi però en retrocés i desconegut per la major part de la gent.

Vaig tenir la sort de poder-lo tractar en algunes ocasions, moltes menys de les que jo hagués volgut, sempre sorprenent amb la seva enorme memòria respecte a dates, persones o fets. Malauradament no hi ha gaires investigadors com ell i nosaltres, la gent del fang vam tenir la sort de tenir-lo. Les seves aportacions són molt nombroses, només cal que busqueu per la xarxa i trobareu la seva extensa bibliografia sobre el delta i els seus municipis.

La lenta i inexorable extinció de l’activitat agrícola al Prat

2008-05-26T23:48:00.003+02:00

El que havia estat el municipi de la comarca amb més terres conreades, i de regadiu, amb productes tan coneguts com la carxofa, els enciams o els melons, per citar-ne alguns, és cada cop d’esdevenir un municipi on l’activitat agrícola desaparegui per complet. Si ens fixem en les transformacions escomeses arran del Pla Delta, per continuar amb la multiplicació del sòl urbanitzable destinat a tot tipus d’usos, el Prat que amb l’aeroport ja assumia una enorme càrrega sobre el seu territori, veurà com en pocs anys només quedaran de forma marginal algunes mujades de terres entre l’aeroport i els espais humits del riu (potser més aviat com a sòls de protecció del propi aeroport) i alguna mujada més al sector de la Ribera.

És a la Ribera on trobem encara alguna de les darreres masies pratenques, concretament destacar Cal Monjo i paradoxalment Can Comas, seu del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Malauradament no només retrocedeix l’espai agrari al Prat: Gavà i Viladecans també en perden. I a on de una manera definitiva extingeixen la pagesia, ara existent com un testimoni del passat, és a l’Hospitalet (Feixa Llarga).

En un moment on els productes bàsics alimentaris es troben en plena escalada de preus per diverses causes com pot ser el cost del transport i els nombrosos intermediaris, per no dir res de les qualitats de sabors, etc. dels productes, a Catalunya colguem de ciment el sòl agrícola més fèrtil que tenim. Esperem no haver de lamentar en un futur proper el haver malmés el delta més fèrtil de la Mediterrània.

Adjunto la previsió de sòl agrícola a protegir segons l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

L’ateneu santboià, el nucli antic i el paper de Sant Boi dins el conjunt de Catalunya

2008-05-18T01:11:00.004+02:00

Des de fa pocs dies tenim coneixença de la sentència del Tribunal Suprem respecte a la titularitat de la finca de l’Ateneu Santboià. Aquesta sentència, per altra banda la menys desitjable, fa que les coses es clarifiquin i es pugui començar a plantejar com aquesta peça tan emblemàtica de la ciutat i la comarca, esdevé de tots els santboians i santboianes. No només es tracta d’un sentiment envers el que ha estat l’Ateneu. Es tracta d’un acte de responsabilitat i d’un enorme repte per a la ciutat i per a tots els santboians, des de els qui tenen càrrecs de responsabilitat fins als veïns i veïnes. Responsabilitat perquè l’Ateneu pot ser i ha de ser un revulsiu per al Nucli Antic i per a tota la ciutat; Sant Boi ha de tornar a sortir el mapa.

És per això que l’Ateneu és un repte. Primer que sigui de titularitat pública en tota la seva totalitat. Després com a de ser aquest espai i que hi hem de fer. I finalment com el gestionem.

El com ha de ser i que hi pot haver vindrà condicionat per les expectatives arqueològiques de la finca, que no són poques. Tenim Ca l’Amigant, masia que caldrà estudiar el seu valor i possibilitats i si convé integrar-la en el nou espai. La finca de l’Ateneu, per les seves dimensions, ha d’acollir un espai cultural polivalent, en l’antic cinema, que doti a la ciutat d’un espai prou gran i ampli per a tot tipus d’esdeveniments (des de produccions teatrals, concerts de tot tipus, circ, etc.) i pot acollir a la vegada diversos espais on les entitats els autogestionin. I podria acollir un centre d’atenció turística de la Generalitat (CAT), lligat a les troballes de la finca i de tot el Puig del Castell: la finca té les condicions que calen per a una instal·lació d’aquest tipus (comunicada, situada en un entorn amb valor històric i paisatgístic,...).

La gestió, crec que ha de passar per la cogestió d’aquest espai que serà públic. El fet que la propietat sigui pública, no ha de significar limitar o posar traves al seu ús. Aquest ús per part de les entitats s'ha de poguer produir quan elles creguin convenient (ja sigui caps de setmana, vespres o nits), sempre dins d’un funcionament lògic i consensuat.

Adjunto el mapa elaborat ara fa poc més d’un any per part d’Esquerra de Sant Boi on es mostraven les possibilitats no només del sector de l’ateneu sinó de tot el nucli antic de la ciutat. És un repte i una responsabilitat de tots i totes envers la ciutat i el nostre llegat cultural, que aquests propers anys sapiguem entre tots resoldre el tema de l’ateneu i fer sortir Sant Boi al mapa. Finalment agrair a l’actual Junta de l’Ateneu Santboià el haver estat a l’alçada presentant recurs en el seu moment. Crec que estan cridats a dir moltes coses sobre aquest nou repte que serà l’ateneu.

El cap del riu

2008-05-10T19:05:00.007+02:00

Aquest és el topònim en què tradicionalment la gent del fang, o sigui la gent del delta del Llobregat, ha anomenat la desembocadura del riu Llobregat. D’aquesta desembocadura podríem explicar moltes coses: a prop seu hi havia la masia de Cal Truco, ja desapareguda fa uns anys a causa de la regressió del delta, o bé podríem parlar dels pirates barbarescos que s’amagaven a la gola del riu per assaltar els vaixells que sortien o s’apropaven al veí port de Barcelona, o bé quan hi havia llevantades amb importants aiguats i l’aigua del Llobregat no podia desembocar provocant greus inundacions al delta, o bé...

Aquesta era un zona allunyada dels pobles veïns; aquí hi trobàvem autèntiques bestioles de Marina, gent més aviat solitària, avesada a fer front a les dures condicions de treballar la terra tan a prop del mar. Aquí és on es plantava la major part de l’arròs del delta.

L’any 1957 ambdós marges del riu eren encara un verger agrícola: la Marina de l’Hospitalet (aleshores ja terme de Barcelona) i el districte de la Bunyola al Prat, juntament amb un Llobregat viu, són el que plasma el mapa que adjunto. En canvi, a principis del segle XXI, ja no en queda res. Els camps d’ambdós marges han desaparegut sota el darrer impuls expansiu del port de Barcelona, i finalment han fet desaparèixer el propi riu Llobregat, desviat 2,5 quilòmetres cap al sud. En el seu lloc, on per hi havia una important colònia de corbs marins, i malgrat la campanya duta a terme per DEPANA, el riu ha estat sepultat per donar lloc a una macro estació intermodal. En el seu moment s’havia proposat salvar un petit tram de riu a forma d’estany (com el Remolar o la Ricarda) fet que si s’hagués produït seria l’únic aiguamoll deltaic de la ciutat de Barcelona. Finalment tota la llera serà estació.
Els dos mapes els vaig elaborar a partir de fotografia aeria per a diferents articles.

La Marina de l’Hospitalet. What else?

2008-04-29T23:34:00.001+02:00

El marge esquerre del Llobregat ha estat transformat gairebé en tota la seva totalitat per part de l’expansió industrial i urbana de la ciutat de Barcelona. Fins fa poques dècades era possible passejar-se per les hortes i fruiterars de Cornellà, l’Hospitalet i Sants. El canal de la Infanta regava des del s. XIX les seves terres deltaiques. També va ser el causant d’una incipient industrialització de la zona amb els seus salts d’aigua. En el marge esquerre teníem una gran platja sorrenca que s’estenia des del Morrot de Montjuïc fins al Cap del Riu. Hi podíem trobar pescadors a Can Tunis i algun de l’Hospitalet.

Els canvis ja comencen l’any 1920 amb la segregació en favor de Barcelona de 900 Ha del terme de l’Hospitalet. I amb elles desenes de masies. S’havia de construir el port franc de Barcelona, amb una zona adjacent, la Zona Franca. Després va venir la SEAT (1956), i amb ella un dels polígons industrials més grans del sud d’Europa. Altres serveis van anar ocupant la zona: Mercabarna, la continua expansió industrial del sector de la Carretera del Mig, els barris de Bellvitge, del Gornal, el complex hospitalari, el metro...

Avui les Marines de Sants i l’Hospitalet tornen a ser transformades de nou. El basculament del centre de Barcelona envers al delta es fa notar: la Fira de Barcelona, la City Metropolitana, l’eix terciari de la plaça Europa, el WTC Almeda de Cornellà, el camp de futbol de l’Espanyol, noves línies de metro, habitatges, hotels,... i de manera marginal encara podem trobar alguns camps a la Feixa Llarga o algunes masies, testimonis d’un passat força recent: Can Gotlla, a tocar de les torres de la plaça Europa, li poden aplicar allò de: la Marina d’Hospitalet, What else?.

El tren d'alta velocitat i el Parc Agrari

2008-04-25T00:17:00.003+02:00

El TAV i el Parc Agrari. Qui ho diria?

Del pas del tren d’alta pel mig del Parc Agrari del Baix Llobregat se’n podria fer un llibre. Un cop més, el nostre espai agrícola va haver de sucumbir davant una nova infraestructura. De Madrid fins a Sant Joan Despí, el tren AVE i els mercaderies circulen pel mateix traçat. Però en arribar a Sant Joan, hi ha qui va decidir que els passatgers havien de passar pel ben mig de la zona agrícola per anar a l’estació del Prat, la qual estava cridada a ser el “nou Sants” del sud de Barcelona (metros, rodalies, AVE,...). Cal però, tenir present que amb aquesta estació hi anava relacionat l’eixample nord del Prat...

Les conseqüències de tot plegat eren crear una nova cicatriu a la zona agrícola. Finalment es va imposà el soterrament de la major part del recorregut del nou tren dins el Parc Agrari. El resultat dos anys després de les obres és força acceptable a nivell paisatgístic. Una altra cosa és com aquesta obra afectarà a l’aqüífer. Qui sap si aquest esforç per soterrar l’AVE, ja s’ha fet en previsió per a futures i definitives urbanitzacions...

El cas és que on fa dos anys hi havia un gran sot, amb un calaix de formigó en construcció, ara hi tornen a haver-hi camps llaurats o de faves. La regadora, la quatre, torna a ocupar el mateix lloc per on passava. Això sí, en el camp del Terrida, ara tot cercat, és on trobem una de les sortides d’emergència del nou túnel. I cal Sans, qui sap si pel pas d’aquesta infrastructura, ha estat restaurada de dalt a baix. Totes aquestes imatges corresponen a la Marina santboiana.

El delta del Llobregat. Terres d'oblit

2008-04-15T23:48:00.002+02:00

El delta del Llobregat. Terres d'oblit, ha estat una de les grans satisfaccions com a geògraf i divulgador en les quals he tingut la sort de participar. De la mà d'en Pere Tobaruela, que em va proposar compartir aquest projecte, ens vam proposar donar a conèixer el nostre petit país, el delta del Llobregat. Vam voler fer-ho d'una forma global, parlant de tot el delta i no només d'una part associada als camps i als espais naturals existents actualment: la Marina de Sants i de l'Hospitalet a llevant, fins arribar a les Botigues de Sitges a ponent, són delta i en formen part. El delta ens ofereix un contrast de paisatges i usos brutals. Divulgar, donar a conèixer i algunes propostes de visites, és que pretenem amb aquest llibre. Va acompanyat d'un mapa i fotografies. És el primer número de la col·lecció Descoberta de l'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM).

La clau d'aigua

2008-04-14T16:02:00.004+02:00

La clau d'aigua, d'en Pere Tobaruela

Ara fa un any en Pere Tobaruela presentava una novel·la juvenil ambientada a la nostra comarca i més concretament a la zona del delta i del baix Ordal. Sota el nom de la Clau d'Aigua, el Pere ens presentava un món a cavall del temps present i amb escenaris reals amb un món, uns personatges i un temps passats i ficticis (finals s.II a. C.). Les aventures dels arduans tenen lloc en un món dominat pels romans i en una població de nom Subur on ara trobem Sant Boi. El Garraf i un incipient delta en formació apareixen en la novel·la. També ens apareix el seu barri de la infancia, Bellvitge i algunes localitzacions de la Marina santboiana. I és que el nostre entorn pot ser un lloc idoni on ambientar històries i narracions sense haver de recórrer als tipics espais de l'Anglaterra medieval o bé Barcelona.
Aquesta novel·la està publicada per Barcanova, dins la col·lecció Antaviana Nova. En Pere Tobaruela és escriptor i geògraf, fill del marge esquerre del delta, del Bellvitge fruit de l'al·luvió humà dels anys 60.

Toponímia i identitat al delta del Llobregat

2008-04-08T01:11:00.009+02:00

Article publicat en el XXVI Col.loqui general de la Societat d'Onomàstica, celebrat a Lleida a finals de 1999. Aquesta recerca tingué lloc al llarg del 1998-99 per part d'Antoni de Haro i jo mateix.

El canal de la Dreta del Llobregat (I)

2008-04-04T00:53:00.004+02:00

El canal de la Dreta com a eix vertebrador del marge dret del Llobregat

Voler entendre i conèixer el que és i ha estat el Baix Llobregat sud sense conèixer els dos causants de la primera gran transformació territorial de la comarca, tot ocultant-los i fent-los invisibles als ciutadans, ha estat un dels pitjors errors.

Construïts durant el segle XIX, primer el canal de la Infanta (1819) i força posteriorment el canal de la Dreta (1860), aquests dos canals van permetre passar del secà al regadiu, del cereal i els emparrats a l'horta i els fruiterars. I amb ells l'arribada de població i certa puixança econòmica.
Malauradament però, el planejament inexistent al llarg del segle XX, la desconeixença envers els causants de la primera revolució paisatgística de la comarca, ha fet que s'hagin tornat invisibles per als ciutadans. I en la major part dels casos d'una forma literal, ja que a diferència del que es fa a l'Europa culta, aquí s'han degradat per acabar soterrats.
Tot i així trobem excepcions. A Sant Boi és possible poder veure una part del canal integrat a la ciutat: a la plaça Pere Carol, al carrer Doctor Pujades o al Carles Martí podem veure un paisatge propi d'un aiguamoll: el canyís o especialment el lliri groc així com polles d'aigua o algun ànec collverd, poden ser vistos en aquest tram de canal. Ara cal però, un bon manteniment tant de la vegetació com del propi canal, com qualsevol altre espai urbà de la ciutat.
A dalt us mostro un mapa que vaig realitzar en motiu d'un article d'homenatge a un destacat professor de geografia de la Complutense de Madrid. Aquest article l'he escrit conjuntament amb en Josep M. Panareda. Mostra les terres que actualment rega el canal de la Dreta del Llobregat.

Can Julià: resum del paisatge agrícola comarcal

2008-03-28T00:02:00.008+01:00

La masia de Can Julià ja forma part del patrimoni municipal de la ciutat. Es tracta d'un mas de planta basilical, orientat a migdia. Té un cos o construcció adossat en la paret de ponent, construcció que correspon a una masoveria, de realització posterior a la masia.
La casa es troba situada en el punt de contacte entre el delta i el turó del Puig del Castell, just uns metres ja per sobre la vessant del puig. La casa ha conservat al seu voltant un entorn agrícola en ple nucli antic de la ciutat. Un espai agrícola respresentat per antics conreus de secà a la vessant del turó (oliveres, ametllers,...) i en el seu moment per l'horta i alguns fruiters a la plana deltaica. Aquest fet dóna la oportunitat a la ciutat de Sant Boi de tenir un parc urbà amb una presència arbòrea d'arbres corresponents al paisatge agrícola de la comarca. La llàstima és, l'actuació prevista a la part de la finca corresponent a la plana deltaica. En aquest punt, es preveu la construcció d'un bloc d'habitatges, fet que hipotecarà en part, la creació d'un arborètum públic amb alguns dels arbres que han conformat el nostre paisatge. A la ciutat tenim nombrosos casos de permutes en les quals s'ha evitat alguns desgavells recollits al PGM del 76. Les possibilitats a nivell d'educació ambiental i patrimonial serien enormes, i més dins el context de la zona museística, situada a pocs centenars de metres de Can Julià. Un altre fet que impacta excessivament sobre el paisatge més proper a la casa és la passarel·la que s'hi ha construït. Hi havia possibilitats no tan agressives per facilitar l'accés. Finalment ens resta l'ús futur de l'edifici. Una masia en un entorn com aquest i en una comarca tan urbana com la nostra, un equipament tipus centre d'interpretació del paisatge agrícola d'aquest sector de la comarca lligat a la zona museística, seria un bon destí. I cal que tinguem present que Sant Boi fa una aportació més que significativa de sòl agrícola al Parc Agrari del Baix Llobregat i és el primer productor de carxofa Prat de tota la zona.

Benvinguts al Bestioles de Marina

2008-03-06T18:28:00.010+01:00

Sou benvinguts i benvingudes a un bloc que malgrat el seu nom, no està dedicat a la fauna.
El motiu que m'impulsa a fer aquest bloc no és altre que difondre tot allò que té a veure amb el medi ambient i el territori. Especialment el territori més proper al meu dia a dia, com és el delta del Llobregat i el seu entorn més proper.
El nom de Bestioles de Marina fa referència a la plana deltaica del Llobregat. I les bestioles, no són més que un tipus de persones més aviat esquerpes, poc propenses a deixar-se veure pels pobles de la comarca. És una expressió molt pròpia d'aquest territori com és la Marina.

Article: El delta del Llobregat visto por Pierre Deffontaines en 1949.

2008-03-03T14:13:00.015+01:00

Article publicat dins el III Col·loqui d'Història del Pensament Geogràfic de l'AGE, celebrat a Barcelona i Palafrugell el novembre de 2006.

Sovint si volem conèixer com era el nostre propi país hem de recórrer a viatjants o estudiosos no catalans. Aquest és el cas d'en Pierre Deffontaines. Geògraf francès que en acabar la Guerra Civil és enviat a dirigir el liceu francès. Va viatjar força pel territori, copçant-lo i dibuixant-lo esquemàticament. El 1949 va publicar una petita monografia (entre moltes altres) sobre el delta del Llobregat, just uns anys abans de la decisiva transformació que tot just vindria les dècades següents. L'original en francès fou publicat a la Revue Géographique des Pyrénées et Sud-Ouest. El 1956 es publicà una traducció en castellà a Estudios Geográficos.
L'any 2006 conjuntament amb en Josep M. Panareda vam fer una petita aportació de la manera de veure el paisatge d'en Pierre Deffontaines, i en particular conèixer i donar a conèixer com era el nostre delta del Llobregat aleshores.

2008-02-28T23:54:00.007+01:00

La forma de les coses o com les coses haurien de mantenir les formes

Amb l'arribada de l'era industrial fa més d'un segle, les coses i la seva forma o dimensió van canviar irreversiblement. Els petits ponts de pedra romànics del Pirineu han estat substituïts per grans viaductes d'autopistes que creuen el país.
Fins i tot a Venècia vam poder ser testimonis l'Ariadna, jo i centenars de turistes que la forma de les coses en determinats llocs no hauria d'haver canviat mai. Impressionant veure el transatlàntic i el campanille de Sant Marc al seu darrera.
Per cert, recomano l'obra d'en Neil Labute La forma de les coses. Serà al Teatre Lliure fins al 9 de març.

La serra de Tramuntana de Mallorca vista des del Montbaig

2008-02-28T23:31:00.003+01:00

La serra de Tramuntana de Mallorca vista des del Montbaig

Sovint ens expliquen coses o fets que trobem poc creíbles, més propis de ser una llegenda urbana que no pas la realitat.

Això és el que pensava respecte a poder veure l'illa de Mallorca des de Sant Ramon (Montbaig), fins aquell 19 de novembre del 2006.
En acabar de dinar, la natura ens va obsequiar a tots els que allí ens trobàvem, amb una llegenda feta realitat. Unes condicions atmosfèriques exepcionals i la càmera d'en Jaume Vidal per documentar-ho. Després, una mica de recerca sobre la topografia illenca i aquest és el resultat.